“Volem potenciar i donar a conèixer el repertori per a nonet”

A mitjans de 2021, quan les restriccions pandèmiques encara limitaven l’activitat del sector musical, el clarinetista reusenc Oriol Estivill i el fagotista vila-secà Ignasi Candelas es van trobar per fer un cafè. Candelas li va proposar crear una formació estable amb l’objectiu d’aconseguir concerts pel seu territori, les comarques tarragonines. Buscaven un grup prou gran però prou versàtil per adaptar-lo als festivals i cicles del territori. Així va néixer la Enneàgon Ensemble. D’aquesta manera es van reunir nou músics nascuts i formats a la demarcació de Tarragona, nou artistes emprenedors i acostumats a l’autogestió, flexibles i freelance, compromesos amb el repertori contemporani, femení, del país, i de diverses èpoques.

Enneàgon està format per Oriol Estivill, clarinetista, Ignasi Candelas, fagotista, la violinista Paula Sanz, Elena Martínez, viola, el violoncel·lista Nico Cobo, la contrabaixista Anna Cristina Grau, Marc Garcia, trompa, l’oboè Montserrat Piqué i Cèlia Salas a la flauta travessera. L’ensemble compta, a més, amb l’assessorament artístic i musical de Miquel Massana, director d’orquestra i pianista català. Amb motiu dels seus primers concerts, parlem amb Oriol Estivill i Anna Cristina Grau sobre la gestació de la formació, el seu repertori i el seu futur més immediat.

Us definiu com a nonet, un conjunt, un ensemble…?

Ens definim com un ensemble flexible. Tot i que som nou músics, adaptem la nostra formació al repertori que volem programar. Intentem sempre programar obres per a nonet, però volem ser versàtils.

-En plena pandèmia no vau pensar, vols dir que és el millor moment d’engegar aquest projecte?

Si sempre anéssim amb por, no faríem res. Vam veure que, ja que teníem temps, podríem fer feina i les gestions per preparar aquest projecte, vam estar dos mesos intensament preparant-ho i el setembre de 2021 ho vam engegar tot. La pandèmia ens va servir com una parada per plantejar-nos què volíem fer i agafar perspectiva sobre els passos que havíem de prendre per posar en marxa el projecte. En un context sense actuacions, vam buscar sortir del format clàssic de concert i apostar per una alternativa.

“Ens hem format a l’estranger i en tornar ens hem adonat que no tenim gaires oportunitats laborals al nostre territori”

Enneàgon està format únicament per músics joves de les comarques Tarragonines. Perquè és important aquesta aposta pels músics del territori i les formacions de proximitat?

Al camp de Tarragona gairebé no tenim formacions estables ni entitats que realment apostin pels músics del territori. Molts de nosaltres vam anar a conservatoris de Tarragona, ens hem format a l’estranger i en tornar ens hem adonat que no tenim gaires oportunitats laborals al nostre territori. Sí que hi ha festivals comptats que fan molt bona feina, però, tot i això, teníem la necessitat de solucionar les poques oportunitats de tocar mensualment o periòdicament a la zona.

Sou tots músics joves, quin vincle previ us unia?

Amb alguns ens coneixíem de la Banda Simfònica de Reus o de la Banda de la Diputació de Tarragona. Amb d’altres havíem coincidit a l’Orquestra Simfònica Càmera Musicae (actual Franz Schubert Filharmonia), i també a la JONC. Havíem treballat per separat, però aquest és el primer cop que fem un projecte estable tots junts.

Sou nou, professionals i joves, i ara us llenceu de ple en aquest projecte, d’on heu tret el temps i diners per engegar aquest projecte amb tanta força?

Des d’un bon principi estàvem convençuts que seria una bona inversió, que estàvem fent feina ben feta, ben plantejada en el sentit comercial, i amb qualitat musical. Van ser molts dilluns al matí que ens trobàvem diverses hores, amb programadors i amb diversos actors del sector. En l’àmbit econòmic, acostumats a cobrar de forma força precària, amb aquest projecte volíem fer les coses bé i oferir unes bones condicions laborals a tots els membres de l’ensemble. Els costos de contractació els cobreixen les institucions i sales que ens programen i només tenim costos extres com a Enneàgon ensemble a l’hora de comprar partitures o els drets de les obres. Tenim la sort de comptar amb diverses entitats i empreses col·laboradores de Tarragona que ens ajuden a l’hora de tenir equipament. Són empreses que tenen ganes d’impulsar un projecte fresc, jove, que aposta pel territori.

I rebeu subvencions públiques?

Fins ara res. Estem en vies de negociar aliances per tal d’obtenir suport, sobretot amb consistoris.

És destacable que, gràcies a la col·laboració privada, s’ha pogut engegar un projecte així.

A Catalunya no estem massa acostumats a veure patrocinis o col·laboracions d’entitats o empreses privades per assumir les despeses fixes d’un projecte nou i jove com aquest, més enllà de plataformes com Verkami.

Us presenteu com una formació que vol innovador. Com es trasllada aquest atribut en el repertori?

Hem centrat força els programes en tractar el concepte d’origen. Hem programat els primers nonets que es van escriure. En altres formats (sextet, quintet…) també interpretem repertori actual com ara obres del reusenc Joan Magrané, dialogant amb música de principis del segle XX de compositors com Ravel o Poulenc. El públic trobarà als nostres programes música tant de fa 250 anys com de compositors actuals. Creiem que els espectadors estaran més predisposats a gaudir de música contemporània si està en contraposició amb música de fa més anys.

“Volem trencar la barrera entre els espectadors i els músics”

També busqueu apropar-vos més al públic.

A cada concert presentem les obres que interpretarem. Volem fer pedagogia i divulgació, trencar la barrera entre els espectadors i els músics. És una cosa molt essencial, però poc habitual. En tractar-se d’un format més reduït aquesta comunicació és més fluida.

Com s’anirà vertebrant l’aposta pels creadors catalans?

Tenim diverses propostes de programes, que inclouen obres de compositors com Benet Casablancas, o Joan Guinjoan, nascut a Riudoms. També estem en contacte amb en Josep Maria Guix per estudiar futures col·laboracions per què ens interessa molt la seva obra. Trobar repertori per corda i vent en format nonet és tot un repte, és força complicat, però també busquem donar-lo a conèixer i potenciar-lo.

Com és una obra per a nonet?

Al classicisme hi ha tan sols una vintena de nonets. Tots solen tenir quatre moviments, en forma de sonata. El nonet ofereix l’oportunitat d’escoltar repertori de dimensions simfòniques en un format més petit. Els instruments del nonet han de fer la part solista i les veus que pertocarien a la seva versió simfònica. Hi ha un diàleg molt transparent entre els instruments: des de la solitud de cada veu ens fusionem en el conjunt. Cadascú té el seu moment de protagonisme. L’espectador ha d’esperar un format íntim, més reduït, una degustació de cada part instrumental.

“No tindria massa sentit que, sent nosaltres de la terra i apostant per la música de proximitat, féssim la majoria dels nostres concerts fora”

Us heu plantejat actuar fora de Tarragona?

Ara estem centrats a fer la nostra primera temporada. No tindria massa sentit que, sent nosaltres de la terra i apostant per la música de proximitat, féssim la majoria dels nostres concerts fora. Si ens proposen un concert fora ens ho podem plantejar, però volem que la nostra agenda sigui majoritàriament a Tarragona.

Aquesta temporada l’Enneàgon Ensemble presentarà tres concerts. Els podreu sentir properament dissabte 30 d’abril al Casal Municipal de Creixell, el 7 de maig a l’església del Sagrat Cor de Vistabella i el 22 de maig a la Cripta de Cambrils, en formació de quintet i piano.