Una processó pels carrers de Venècia

Centenars de devots, pels carrers estrets de Venècia, entonen laudes i altres cançons religioses. Hi ha músics amb guitarres i tambors. Ha començat la processó. Entre banderes, enmig d’un ambient bulliciós, tots plegats fan camí fins a l’església. Un cop hi arriben, els cantors de la parròquia prenen el relleu de les multituds populars. Interpreten polifonies i composicions més cultes. Era una escena habitual a la Venècia d’Antonio Vivaldi (1678-1741), en què s’havia consolidat la reforma espiritual de mitjans del segle XVI. L’espiritualitat no era un privilegi exclusiu, sinó un vincle emocional que es podia cultivar individualment. I els cants devocionals, ara també en la llengua vernacle de cada regió, eren una eina a l’abast de tothom. L’ensemble barroc Le Poème Harmonique, capitanejat per Vincent Dumestre, proposa un programa de concert que emula el recorregut d’aquestes processons italianes: des de les cançons populars fins a les composicions erudites. El presentaran el dijous 17 d’agost a l’Auditori Espai Ter, dins el Festival de Torroella de Montgrí, amb la participació de la mezzosoprano Eva Zaïcik, els tenors Serge Goubioud i Martial Pauliat, el baríton Virgile Ancely i la soprano Marie Théoleyre. 

A la primera part del concert, interpretaran laudes de Francisco Soto de Langa (1534-1619) i Serafino Razzi (1531-1613), dos compositors que van moure’s en l’òrbita de les noves congregacions religioses de la segona meitat del segle XVI. De fet, Soto de Landa, que era d’origen espanyol, va formar part de la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri, dins la qual va aconseguir certa fama com a castrat. De Soto de Landa, l’ensemble ha escollit el laude Giesù diletto sposo, que anirà seguit del cant anònim Nisi Dominus, escrit a partir del mateix salm que l’obra homònima de Vivaldi. Razzi, un frare dominic nascut a Marradi, va ser un compositor especialment prolífic, que va llegar-nos una col·lecció abundant de laudes, la majoria d’entre una i tres veus, com O Vergin Santa i O dolcezza. 

Tot seguit, tal com succeïa a les processons venecianes, Le Poème Harmonique interpretarà composicions polifòniques en què els cantants podran lluir-se amb passatges belcantistes. La Simfonia fúnebre en Fa menor, una de les obres més importants de Pietro Antonio Locatelli (1695-1764), aborda el dolor de manera més o menys subtil al llarg de quatre moviments, conjugant el lament i el dramatisme, fins que al cinquè moviment el patiment es transforma en esperança. La Simfonia al Santo Sepolcro, de només dos moviments, revela una cara poc coneguda de Vivaldi, que reflecteix el dolor de Crist amb una gran intensitat cromàtica. 

Finalment, com a colofó del concert, l’ensemble interpretarà el motet Invicti Bellate i el Nisi Dominus, dues obres que Vivaldi va compondre pels volts del 1716, quan treballava a l’Ospedale della Pietà de Venècia. De fet, tot i que no s’ha pogut comprovar, es creu que Nisi Dominus està escrita expressament per a una alumna seva de la Pietà en motiu de la Festa de la Visitació, que se celebra el 2 de juliol. Amb nou moviments certament variats, Nisi Dominus és una de les obres religioses més ambicioses del mestre venecià, amb un “Gloria patri” al setè moviment que presenta una complexitat emocional insòlita, allunyada de la representació simplista de la joia. 

Més informació i entrades, a la pàgina web del Festival de Torroella.