Més enllà de Fidelio

Amb més o menys èxit sovint trobem noves adaptacions, actualitzacions i revisitacions de clàssics de la història de la música, especialment òperes. El compositor americà David Lang, davant d’aspectes que considerava que Beethoven es deixà al tinter a l’òpera Fidelio, més que una versió millorada de l’obra, dona vida a la seva pròpia proposta artística i ens presenta una composició nova i diferent que dona nou contingut al llibret de l’única òpera de l’alemany.

Dissabte 22 de juliol, a les deu del vespre, el públic català podrà gaudir de Prisoner of the State de Lang al Teatre Grec a càrrec de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), sota la direcció del titular Ludovic Morlot, i el Cor Jove de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música, tot amb el segell escènic d’Elkhanah Pulitzer. L’obra és un coencàrrec de l’Orquestra Filharmònica de Nova York, que el 2019 va protagonitzar-ne l’estrena, el Doeden Concert Hall, el Barbican Center, l’Orquestra Simfònica de Bochum, el Concertgebouw Bruges i la Malmö Opera. Una producció internacional que ha obtingut un gran reconeixement i ha estat aplaudida de forma pràcticament unànime per la crítica.

La idea darrere de Prisoner of the State beu de l’argument de Fidelio, l’única òpera de Ludwig van Beethoven, estrenada el 1805. Lang s’apropia, sense amagar-ho, de part de la història de Fidelio, amb el seu missatge de rerefons contra la tirania i amb la història de Florestan, empresonat per intentar treure a la llum els crims del noble Pizarro, el que actualment diríem que és un presoner polític.

Després de l’exitós alliberament de Florestan, gràcies a l’enginy de la seva dona, el cor del poble, en lloc de fer un cant a la llibertat, canta sobre l’orgull que suposa per una dona aconseguir alliberar al seu marit. Lang troba a faltar que l’òpera indagui més en temes com la fi de la submissió, de la injustícia o del totalitarisme. El compositor ho fa explicant la mateixa història d’una dona que assoleix alliberar el seu marit d’un injust empresonament per raons polítiques, però filtra i elimina aspectes de l’argument de l’òpera de Beethoven que són confusos, o que presenten personatges les trames dels quals no queden ben tancades. Una depuració narrativa que li permet aprofundir en alguns aspectes contextuals de la història i destacar els aspectes més dramàtics, els conceptes d’amor i llibertat, així com el destí dels presos polítics.

Un destí dels presos polítics que dibuixa a través de textos de pensadors del s. XVIII, període d’importants canvis socials i polítics, com Jean-Jacques Rousseau o Jeremy Bentham. Una indagació en el context social de Fidelio que aconsegueix enviar un missatge suggeridor i dirigir-se a l’espectador actual.

Amb aquest treball de reformulació i resignificació, David Lang dona llum a Prisoner of the State. Una obra que manté el caràcter líric, tot prenent forma d’opereta, o de singspiel contemporani, una mena d’òpera semiescenificada, concebuda per a ser interpretada a una sala de concerts. En aquesta interpretació al Teatre Grec, en qüestió, les veus les posaran quatre cantants destacats, amb una gran presència de nord-americans. El baix-baríton Davóne Tines es posarà en la pell del carceller, la soprano Claron McFadden serà l’assistent, el tenor Alan Oke prendrà el paper del governador i el baríton Jarrett Ott buscarà la seva llibertat com a presoner.