La promesa de molt més

Fa uns mesos explicàvem un canvi d’etapa de la Franz Schubert Filharmonia i avui parlem de la continuïtat d’aquest projecte perquè, segurament, allò més complicat de les declaracions d’intencions no és fer-les, sinó mantenir-les. Dijous passat, dia 7 d’abril, ens vam tornar a reunir a la Llibreria Ona per conèixer l’onzena temporada d’aquesta formació al Palau de la Música Catalana, una temporada que s’acull sota el lema «paisatges sonors» per la diversitat dels seus repertoris i artistes convidats. Acompanyat del periodista i musicòleg Antoni Batista i del doctor Jordi Roch, metge i promotor musical, Tomàs Grau va repassar els vuit concerts que presentaran a la sala modernista de la capital catalana.

El concert inaugural tindrà a Ivo Pogorelich, «pianista sincer i visceral», com a protagonista, que interpretarà el Concert per a piano i orquestra núm. 2 de Chopin. En segon lloc, la formació ha demanat a «un expert en la música del classicisme», Thomas Rösner, que els dirigeixi La Pastoral de Beethoven, una oda a la natura que anirà precedida per l’obertura les Hèbrides de Mendelssohn, «dictada directament per la força del mar i del vent», i pel Concert per a violoncel i orquestra núm. 1 de Haydn, que interpretarà Nadège Rochat.

A principis de desembre, ens visitarà Alice Sara Ott, qui ja havia col·laborat anteriorment amb l’orquestra tarragonina, en un concert recital, un format que es va iniciar la temporada passada amb Misha Maisky (en podeu recuperar la prèvia aquí i la crítica aquí). Aquest recital de piano que porta per títol Echoes of Life intercala preludis de Chopin i petites obres d’autors del s.XX i consta d’una part videoartística que se sincronitza amb el repertori construint, així, una reflexió personal sobre com la tradició ens influeix, encara, avui en dia.

Si la música ha de servir per alguna cosa, ha de ser per això, per unir-nos les ànimes.

Joan Magrané

Ja de cara principis d’any, la FSF compartirà escenari amb «la gran dama del piano», Elisabeth Leonskaja, en un programa que posa en relació tres obres vertebrades pel «so de Viena»: el Concert per a piano i orquestra núm. 12 de Mozart, escrita per guanyar-se el públic de la capital austríaca, la Simfonia núm. 5 de Schubert, on hi trobem un homenatge al compositor de Salzbourg, i Meerestille de Joan Magrané –«un mar en calma, com la Mar Plana de Juli Garreta». Aquesta, serà l’estrena absoluta d’una obra per a corn anglès, dues trompes i cordes que és, en paraules del compositor, «una mena de metamorfosi d’aquest lied amb lletra de Goethe, a qui sento tant a prop». Es tracta, doncs, d’un repertori entroncat per una mateixa essència perquè, com va dir Magrané a la roda de premsa, «la música, si ha de servir per alguna cosa, ha de servir per això, per unir-nos les ànimes».

Seguirem la temporada amb un programa interpretat per les germanes Labèque, Katia i Marielle: el Concert per a dos pianos i orquestra, juntament amb la Simfonia núm. 4 de Schumann. Grau, aquí, va voler recordar que l’any que ve serà el centenari del naixement d’Alicia de Larrocha: «el meu avi sentia una nena tocar el piano uns pisos més amunt d’allà on vivia i fa poc temps vaig descobrir que era l’Alicia. Vull pensar que l’afició per la música que tenia el meu avi i que, després, vaig tenir jo ens va venir d’ella». Més endavant, arribarem a la primavera amb dos concerts per a violí: un de Mendelssohn interpretat per Joshua Bell i un de Txaikovski interpretat per Midori.

La FSF té una corda que mira cap al centre d’Europa i un vent que mira cap al Mediterrani

Antoni Batista

Clausurarà la temporada el 50^è aniversari de la Coral Càrmina, amb la Simfonia núm. 2 de Mendelssohn: «serà la cirereta de la temporada 22/23, un punt de retrobament, amb un Cant de lloança, Lobgesang, una obra molt significativa per la coral. Serà una festa musical i humana», comentava Daniel Mestre. El programa inclourà la segona estrena de la temporada, una obra de Bernat Vivancos encarregada per l’entitat: «Es titularà Càntic dels tres joves i serà una contemplació còsmica de frases del llibre de Daniel», comentava el compositor.

Després de descobrir la temporada i amb la intenció d’oferir un «col·loqui amb dues persones que s’estimen l’orquestra», va prendre la paraula Antoni Batista, que va afirmar que l’orquestra de Grau té un so característic: «una corda que mira cap al centre d’Europa i un vent que mira cap al Mediterrani». En aquest sentit, els compositors convidats van explicar, després, com havien tingut en compte el so de la formació a l’hora de compondre: «és una orquestra que es mou, és un organisme viu, que fa música de cambra», comentava Magrané; «últimament estic molt capficat en el que és el culte al so. No només em fixo en qui tocarà sinó també a on s’estrenarà l’obra», continuava Vivancos.

La FSF ja és una orquestra important, però és la promesa de molt més.

Jordi Roch

Així mateix, va intervenir el doctor Jordi Roch, president de la Schubertiada de Vilabertran, qui, en paraules seves, ha procurat «posar la música com a centre de moltes coses al llarg de la meva vida». Roch va apuntar que la FSF «és una orquestra que ha omplert un espai que estava buit. Es diu que hi ha un dèficit d’orquestres a Catalunya, atenent el públic potencial i la força creativa que tenim» i continuava «és un projecte que va a més, que es va entroncant amb el país. Ara, ja és una orquestra important, però és la promesa de molt més». Només les temporades que hagin de venir podran confirmar-ho, perquè ja sabem que allò més complicat de les declaracions d’intencions no és fer-les, sinó mantenir-les.

Més informació i entrades a la seva pàgina web.