Anomenar-se

El nom que portem enganxat al front és una carta de presentació, una etiqueta que ens identifica, una condició que pot ser tan atzarosa com intencionada. Resumeix d’una forma breu i esquemàtica –per tant incompleta i, segurament en la lectura de l’altre, equívoca– allò que som o allò que volem ser. Resulta, però, que la nostra identitat no és mai la mateixa, que evolucionem en el millor dels casos i que, per tant, hem d’anar adaptant tot allò que ens defineix per no crear esquerdes entre el fons i la forma. Per aquest motiu, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae passa a anomenar-se Franz Schubert Filharmonia en una nova etapa que comença aquesta mateixa temporada.

Posem-hi context: en paraules del seu director Tomàs Grau, la formació va néixer per «apropar la música a la gent, per això el nom Camera Musicae». Durant aquests quinze anys de vida, l’orquestra ha realitzat un procés de projecció a altres parts del territori i ha augmentat tant el nombre de concerts com el de músics en plantilla; ha reivindicat la programació descentralitzada –portant a pobles que no tenien la possibilitat de tenir orquestra els mateixos artistes que convidaven al Palau de la Música Catalana– i l’excel·lència a través, no només de la tècnica, sinó sobretot a través de la implicació humana i el sentit emocional.

D’aquesta manera, també ha apostat per la internacionalització, «no només per captar el talent de fora, sinó també per donar-nos a conèixer més enllà de les fronteres nacionals». Grau va destacar, d’una banda, la qualitat dels músics de casa nostra i va defensar, en aquest sentit, el fet de tenir una plantilla estable majoritàriament catalana i compromesa amb el projecte: «si el talent, la preparació, la qualitat suma, la implicació i el compromís multiplica». De l’altra, va assenyalar la importància que, després de col·laborar, els artistes convidats han volgut tornar a treballar amb la formació: «l’orquestra no és una agència, volem teixir complicitats». Finalment, destacava el fet d’haver convidat a grans directors de casa nostra –«ens han aportat la seva experiència i hem anat creixent al seu costat»–, haver estrenat més de vint compositors diferents i tenir una temporada de concerts al Palau de la Música Catalana, al Teatre Tarragona, a l’Auditori Enric Granados de Lleida i, enguany, per primera vegada, al Teatre-Auditori de Sant Cugat.

La Franz Schubert Filharmonia mira cap al futur, per això començarà aquesta nova etapa amb un nou llançament discogràfic: l’òpera Alba Eterna, un encàrrec de l’orquestra al compositor Albert Guinovart, en un doble CD, amb la discogràfica Sony Classical. A més, també es continuarà desenvolupant en l’àmbit digital amb una renovada plataforma per subscripció i en el social en un programa encaminat a reforçar la inclusió de persones amb discapacitat a través de la música, encapçalat pel nou president de la Fundació FSF, Bernardo Hernández.

Escollir un nom comporta decidir-se per una carta de presentació que ens expliqui al món. És coherent, per tant, que aquesta etiqueta d’identificació vulgui reflectir, en el cas de la formació tarragonina, el seu amor per la música –Filharmonia– i la seva intenció artística a través del «compositor rei de la Haus der Musik», que «es dirigia a les cases de la gent, no a les elits» i que pertany a un corpus universal –Franz Schubert–. D’una manera intencionada, Grau i l’equip artístic de la Franz Schubert Filharmonia s’han volgut equiparar a d’altres orquestres europees que també porten el nom de grans compositors sense ser-ne una orquestra tribut. Han volgut resumir de forma breu i esquemàtica el que són i el que volen ser per tal de transformar-se mantenint l’essència, avançar sense ignorar la consolidació d’una marca. Grau acabava la presentació fent referència a unes paraules de Churchill: «Now this is not the end, it is not even the beginning of the end. But it is, perhaps, the end of the beginning». Celebrem aquest final del principi per deixar lloc a tot el que ha de venir, començant per aquesta declaració d’intencions, aquesta nova manera d’anomenar-se.