La Passió més propera

Per Setmana Santa proliferen les Passions de Bach i amb tota lògica: fins i tot sostretes del seu context eclesiàstic original, aquestes partitures continuen inspirant generació rere generació de melòmans no necessàriament creients com l’enorme monument a la transcendència i la recerca de l’espiritualitat que són. Enguany, l’Orquestra Simfònica del Vallès ha escollit la de Sant Joan per a la seva gira de Pasqua, que durà la formació amb diferents solistes vocals, un nombre important de cantaires de cor i diversos actors/narradors per tot el territori català amb una ambiciosa producció que, a més de la impressionant música del kantor de Leipzig, inclourà una nova dramatúrgia de Sergi Belbel, qui també es farà càrrec de la direcció escènica.

Les dues Passions bachianes que ens han arribat s’han embolcallat repetides vegades amb dramatúrgia però val a dir que, a priori, la de Sant Joan sembla especialment indicada: està considerada la més àgil, la més íntima i se centra més en els sentiments i angoixa dels seus personatges davant la tortura, mort i resurrecció de Jesús. Es podria dir que és la més humana? Seria agosarat dir que és la que més permet a l’espectador identificar-se amb els seus protagonistes i commoure’s davant el drama que es narra? Probablement, molta gent respondria que és impossible menystenir la perfecció de la de Sant Mateu però que la de Sant Joan s’estima i prou.

Lluny de la grandiloqüència abassegadora de la seva germana gran, la Passió segons Sant Mateu, aquesta partitura estrenada el Divendres Sant de 1724 resulta més propera, més directa, més íntima, menys pulcra i menys intimidant. Basada en textos de Martí Luter, i essent la paraula un eix central, para especial atenció a l’expressivitat. Es podria dir que és més assequible però també que està escrita a la mesura humana, i que, d’alguna manera, permet a l’espectador identificar-se més amb el patiment del Jesús home.

L’emocionant proposta de Bach passa per moments tan reconeguts com el famós coral inicial, el grandiós Herr, unser Herrscher, l’elegíac Es ist vollbracht amb què s’anuncia la mort del Messies, l’ària per soprano Eilt, ihr angefochtnen Seelen o l’intens Ruht wohl. Amb aquests i altres exemples igualment memorables, les emocions travessen de dalt a baix una partitura considerada menys significativa que la de Sant Mateu però definitivament més accessible per a l’espectador.

Les funcions de La Passió segons Sant Joan per part de l’OSV tindran lloc sota la direcció de Xavier Puig entre el 16 de març i el 4 de maig; a l’Església de Sant Miquel Arcàngel – Molins de Rei (16/03/24), al Teatre La Faràndula (22/03/24), al Palau de la Música Catalana (23/03/24), al Teatre Tarragona (26/03/24) i a LaFact Cultural Terrassa (05/04/24). Aquesta producció reunirà sobre l’escenari les veus de Marta Mathéu, Elionor Martínez, Eulàlia Fantova, Joan Francesc Folqué, Josep-Ramon Olivé i Elías Arranz, amb les narracions dramatitzades a càrrec de Mercè Pons, Meritxell Yanes i Enric López. Donada la importància del cor en aquesta obra, és obligatori mencionar els cinc cors implicats: Cor Madrigal (Dir. Pere Lluís Biosca), Cor de Cambra de la Diputació de Girona (Dir. Isabel Mantecón), Coral Belles Arts (Dir. Jordi Lluch), Cor de la URV (Dir. Montserrat Rios) i Quòdlibet Grup Coral (Dir. Albert Santiago).

Més informació i entrades a la seva pàgina web.