La missió simfònica de l’OSV

“Si escrius com dicta el costum, t’oblides d’investigar i perseguir l’originalitat. Et repeteixes, vas sobre segur. Et deixes atrapar exclusivament per l’ofici, per la tradició, per la mecànica de la rutina. Fer-se amb un bon ofici és fonamental, però sempre que et deixis el mateix espai per a l’experimentació”, deia el compositor italià Ennio Morricone al llibre Inseguendo quel suono: la mia musica, la mia vita (2016). Tant ell com Nino Rota van aprendre amb rigor l’ofici de compositor i van fer-se’l seu amb un cert esperit de risc. Són dos mestres de la imprevisibilitat: van crear melodies “enganxoses, però no òbvies” —per dir-ho amb paraules de Morricone— que han traspassat les pantalles del cinema i s’han convertit en emblemes musicals per a moltes generacions. L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), que fa anys que reivindica la música de cinema, els homenatjarà els propers 19 de novembre i 3 de desembre al Palau de la Música Catalana.

Sota la direcció de Rubén Gimeno, i en companyia de la Coral Cantiga, els vallencs interpretaran algunes de les bandes sonores més conegudes dels dos compositors italians: Cinema Paradiso, La missió, La mort tenia un preu i El bo, el lleig i el dolent de Morricone i 8 ½, El padrí i La Strada de Rota. Mentrestant, l’actor de doblatge Salvador Vidal, que ha posat veu a actors com John Travolta, Richard Gere i Michael Douglas, recitarà fragments de les pel·lícules. “Es mostraran imatges que poden ferir la sensibilitat de l’espectador”, avisen des del Palau. Es tracta d’un espectacle interdisciplinari en què la música cinematogràfica passa a primer pla. D’aquesta manera, l’OSV posa de manifest la importància de les bandes sonores, que no només acompanyen l’acció dramàtica dels films, sinó que la determinen i l’emmarquen emocionalment.

Morricone, que va morir l’estiu del 2020, és un dels compositors de bandes sonores més venerats arreu del món. La popularitat va arribar-li a partir de la participació a les pel·lícules d’spaghetti western de Sergio Leone, i el seu nom s’associa sobretot amb títols com Cinema Paradiso, La missió i Els odiosos vuit. Va començar la carrera musical com a trompetista i arranjador, i va arribar al cinema “gradualment, després d’uns quants anys entre la ràdio, la televisió i la discografia, treballant d’ajudant de molts compositors coneguts”, explicava a Inseguendo quel suono: la mia musica, la mia vita. La primera pel·lícula que va signar sencera va ser El federal (1961) de Luciano Salce. Ha passat a la història de la música com un compositor versàtil i suggestiu, que sabia captar l’aire de cada escena i traduir-lo musicalment. Va endinsar-se en molts gèneres musicals diferents, però la seva veu artística va esdevenir singular i clarament reconeixible.

D’altra banda, la figura de Rota no es pot entendre sense les pel·lícules de Federico Fellini i el vincle profund amb la Itàlia natal. De fet, dues de les tres obres seves que interpretarà l’OSV, 8 ½ i La Strada, són bandes sonores de pel·lícules fellinianes. Ara bé, segurament l’obra més famosa de Rota és la banda sonora d’El padrí de Francis Ford Coppola, que aplega algunes de les melodies més taral·larejades de la història del cinema, com el ‘Vals del Padrí’ i el ‘Tema d’amor’.  Tot i que va morir molt més jove que no pas Morricone, Rota va teixir una carrera musical prolífica, que inclou òperes i composicions per a orquestra, cambra i cor.

L’OSV és una de les orquestres que ha capitanejat la programació de bandes sonores a Catalunya. Ha impulsat algunes produccions pròpies, com ‘Els immortals del cinema’ i ‘De pel·lícula!’, que han rodat per moltes sales de concerts. Aquesta aposta encaixa del tot amb “l’afany per oferir programes diferents, combinant el marc simfònic amb altres expressions artístiques”, i per apropar el simfonisme a certs públics que potser d’entrada se’n senten allunyats.