Kebyart: “Intentem passar la música popular pel filtre de l'actualitat

Amb cinc anys n’hi ha prou per instaurar una tradició. Cada desembre, quan s’apropen les festes, els melòmans catalans frisen per saber qui cantarà la propera nadala del quartet de saxos barceloní Kebyart Ensemble. “Tot va començar la tardor del 2019 —explica Robert Seara, un dels integrants del quartet—. A Spotify apareixien recomanacions de Nadal i ens van venir ganes de fer la nostra aportació al gènere. Però no ens semblava del tot estimulant gravar una peça només instrumental, perquè les lletres de les nadales són molt característiques, i la música, per si sola, resulta una mica repetitiva”. De seguida van pensar en el contratenor Xavier Sabata, amb qui justament aquell any assajaven “un repertori selectament escollit” que ja han presentat a Alemanya i que el 2024 interpretaran en diversos auditoris europeus. Van interpretar El noi de la mare, una peça especialment emblemàtica del repertori tradicional català.

Com que la primera nadala va funcionar tan bé, ho han repetit cada any. “Aprofitem l’ocasió per col·laborar amb artistes catalans que admirem, de gèneres musicals diferents”, diu Seara, que considera que “apropar-se a altres llenguatges i maneres de fer música els fa créixer com a músics”. El 2020, Arnau Tordera va entomar el repte amb Les dotze van tocant. El 2021, van versionar White Christmas d’Irving Berling amb Andrea Motis. I el 2022, Fum, fum, fum amb Albert Guinovart. Aquest any, han interpretat Nit de vetlla amb la soprano Núria Rial.

Què tenen, les nadales, que enganxin tant? “El Nadal és un moment de retrobaments, de reconnexió amb la família, amb una gran infinitat de tradicions que conformen la nostra cultura, inevitablement d’influència cristiana —diu Seara—. Per això, la banda sonora d’aquestes dates va sedimentant a la nostra memòria, com un cúmul de records que fan que, només de sentir aquestes cançons, aflorin tot un seguit d’emocions”. Al parer dels Kebyart, la gràcia de la música popular és “la transmissió de generació a generació i les petites transformacions i evolucions que experimenten aquestes cançons amb el pas del temps”. En aquest sentit, ells mateixos, quan graven les nadales, intenten passar-les pels seus propis filtres, “ja siguin els de la música clàssica (amb totes les influències, estils i èpoques), els perfums de l’actualitat de cada any i el sentit de l’humor”.

‘Nit de vetlla’, un descobriment

“No la coneixíem”, diu Seara. La soprano Núria Rial els va proposar d’interpretar aquesta nadala, que ella havia cantat amb el conjunt de música antiga L’Arpeggiata però no havia enregistrat mai. “N’hem fet un arranjament que comença d’una manera quasi despullada i evoluciona fins a una xacona virtuosa instrumental que utilitza els motius de la cançó”, expliquen els integrants del quartet. La nadala reflecteix l’esperit lúdic del quartet, que al llarg de la peça deixa anar cites musicals més o menys explícites. “Des d’una cançó actual que surt en una pel·lícula molt taquillera fins a una altra melodia popular catalana, també molt coneguda”, explica Seara.