Juli Garreta, un gran paisatgista simfònic 

La gran obsessió de Juli Garreta (1875-1925) era, sens dubte, el paisatge empordanès. La llista d’obres que evoquen la Costa Brava, les suredes i la llum mediterrània és considerablement llarga: Preludi mediterrani (1918), Dalt les Gavarres (1919), Nydia (1920), Suite empordanesa (1921) o el poema simfònic Les illes Medes (1923), que retrata amb un aire entranyablement líric la visió imponent de set illots, de naturalesa verge, enmig del mar. El proper 14 de juliol, a dos quarts de nou del vespre, arrencarà la 43a edició del Festival de Torroella amb un concert excepcional, que reivindica aquesta comunió entre música i paisatge. Sota la direcció de Xavier Puig, l’Orquestra Simfònica del Vallès interpretarà Les illes Medes al Passeig del Molinet de l’Estartit, des d’on es pot veure l’arxipèlag mediterrani d’una manera especialment nítida. Garreta va concebre aquesta obra durant una excursió per la costa del Baix Empordà, no gaire lluny de l’Estartit, i cent anys després el públic podrà submergir-se en les impressions simfòniques del compositor des d’una mirada privilegiada. 

El concert no només és especial per l’homenatge a Garreta, sinó perquè el compositor i pianista Marco Mezquida interpretarà, juntament amb l’OSV, el seu Concert per a piano i orquestra ‘Talaiot’, que va estrenar el març passat al Palau de la Música Catalana. El títol de l’obra fa referència als talaiots, unes estructures prehistòriques de pedra que es troben a les Illes Balears. Amb una barreja de “música romàntica, impressionista, ibèrica, minimalista i amb tocs de jazz”, Mezquida debuta com a compositor simfònic amb una evocació de la Menorca que l’ha vist créixer. “Hi ha parts de cadències improvisades; només he escrit el 65% de la part de piano, la resta és improvisada”, va explicar al programa Assaig general. 

Finalment, el programa del concert inclou l’Obertura de les Hebrides, op. 26 (1830) de Felix Mendelssohn, que també traspua un imaginari marí, potser de caràcter més salvatge, perquè està inspirada en un viatge del compositor per les Illes Hèbrides d’Escòcia —el mateix viatge que va inspirar la seva Simfonia escocesa. Tal com Garreta amb les illes Medes, Mendelssohn descriu simfònicament les impressions que li va causar la costa escocesa, i especialment la cova de Fingal, a l’illa de Staffa. De fet, un dels dos temes centrals de l’obra se li va acudir mentre passejava per la cova, mentre que l’altre pretén suggerir el moviment de les onades, sovint agitades, amb una duresa tan afilada que acaba resultant esfereïdorament bella. 

Més informació, a la pàgina web del Festival de Torroella.