Homenatge i reivindicació de Manuel Blancafort

Amb motiu del 125è aniversari del seu naixement, divendres 27 de gener el Petit Palau va acollir Homenatge a Manuel Blancafort, concert organitzat entre la Fundació Manuel Blancafort i la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, institucions amb què el compositor tingué una estreta vinculació. En el concert hi participaren el pianista Miquel Villalba, el Quartet Gerhard i Pau Llopis al contrabaix, Aleix Vaqué a la flauta, Daniel Souto a l’oboè, Abel Batlles al clarinet i Maria José Rielo al fagot.

Manuel Blancafort, compositor nascut a La Garriga el 1897, començà a compondre a l’adolescència. Va ser deixeble de Joan Lamote de Grignon i la seva obra també va rebre una forta influència del seu íntim amic Frederic Mompou. Blancafort va alinear-se aviat amb l’impressionisme francès, que buscava la màxima expressivitat amb mitjans mínims, en oposició a l’influx del wagnerisme que imperava en la música catalana.

La seva producció es divideix en dues parts. En la primera hi predominen les obres de petit format, moltes per a piano sol, i que van tenir força difusió. Blancafort buscava expressar les impressions de la natura i dels sentiments d’una forma delicada i concisa, en la línia de les tendències marcades per Satie i Debussy. Més endavant, seguint les passes de Poulenc, s’inspirà en temàtiques urbanes i adoptà posicions més avantguardistes. En la segona part de la seva producció, el gruix de la qual se situa després de la Guerra Civil, Blancafort explora un estil més clàssic a través de formacions com l’orquestra i els conjunts de cambra. Aquestes obres són molt menys conegudes. Això és a causa de l’aïllament econòmic i cultural de l’Espanya de la postguerra i també perquè les grans dimensions de les formacions encarien i, per tant, dificultaven, els enregistraments i les interpretacions.

Per això, en l’homenatge a Blancafort del concert de divendres 27 el programa proposava justament explorar un camí poc transitat dins del repertori del compositor, partint d’obres de la seva primera etapa per avançar cap a la segona. Reflectia, per tant, la diversitat de gèneres i formacions que Blancafort va cultivar. Miquel Villalba, que ha enregistrat l’integral per piano de Blancafort, va obrir la vetllada amb sis peces per a piano sol que no estan incloses en cap dels seus reculls i, per tant, no es van editar ni enregistrar en vida seva. Es tracta de Record (1915), Tema campanyart (1917), Paraules de queixa (1917), Consolació (1918), Cançó de la canalla (1916), Cançoneta per a dormir (1918). Són peces que, sense arribar a ser sentimentals, són absolutament intimistes. Villalba va fer-ne una interpretació sensible i precisa.

A continuació, el violinista Lluís Castán del Quartet Gerhard va afegir-se a Villalba per interpretar Per a l’Helena (1917), Romança de saló (1942) i Pastorel·la (1927), peces que, tot i seguir la mateixa línia que les anteriors per a piano sol, tenen unes harmonies més avantguardistes. Castán va ser fresc i delicat al violí, i Villalba va acompanyar amb elegància. El Quartet en Do (1948) és el primer quartet de corda que va escriure Blancafort i plasma perfectament l’abandonament del minimalisme. És una obra plena de matisos i colors, i té també algunes transgressions harmòniques. El Quartet Gerhard va demostrar entrega i va fer-ne una molt bona interpretació.

Per acabar, va tenir lloc la Sonatina antiga per a piano, quartet de vent i quintet de corda (1967), que s’estrenava en la formació en què va ser concebuda per l’autor. Abans sols s’havia tocat en la versió per a piano sol. En destaca l’eficaç combinació de sons relacionats amb la música tradicional catalana amb d’altres de més moderns. La interpretació també va fer palès un treball acurat en l’acoblament dels timbres, així com en el fraseig.

Malgrat tenir un extens repertori, Blancafort és un dels compositors catalans del segle XX menys interpretats aquí. A més, compta amb un seguit d’obres poc conegudes a les quals, com es va demostrar la nit de divendres, val la pena treure la pols. El seu repertori és variat i interessant, i ens farem un favor si el tenim present en les programacions durant aquest any de celebració de l’aniversari, però sobretot, molt més enllà.