Festival Sirga: final de festa amb balanç positiu

Entre el 7 i el 20 de juliol tingué lloc la primera edició del festival Sirga-Músiques de Recerca i Patrimoni, un certamen internacional de música contemporània i patrimoni local obert a professionals de l’art sonor i visual d’arreu del món. Joan Bagés, ideòleg i promotor del projecte, valora molt positivament l’encaix d’un món tan especialitzat com el de la música contemporània a la vila de Flix, on el públic s’ha mostrat receptiu i curiós.

Divendres 18 començava el darrer cap de setmana musical a Flix en el marc de Sirga. El concert a l’Església de Flix per part de l’Ensemble Interface i Marco Fusi es va convertir en una experiència commovedora. La primera peça, interpretada per la viola de Marco Fusi, va anar acompanyada d’un ritual: el compositor, Pierluigi Billone, se situà cerimoniosament a l’escenari per passar les pàgines d’un Fusi que lluitava amb l’instrument per aconseguir el so agònic que requerien les pàgines. Tot seguit, l’alemanya Ensemble Interface va oferir una obra de repertori de la música contemporània, Treize couleurs du soleil couchant, de Tristan Murail. Fusi va tornar a escenari amb el deliciós Uns fragments d’aparicions de Joan Magrané, present al concert, com la resta de compositors dels quals se n’interpretaria una obra: Silvia Pepe, Lorenzo Restagno, Misael Gauchat i Diego Jiménez Tamame, tots quatre alumnes de la masterclass que Billone impartí a Flix com a activitat de formació del festival. Així, Ensemble Interface va poder treballar el concert de Tortosa i de Flix amb el mestre Billone i els compositors del repertori que oferirien. Una feliç confluència que garantia la màxima excel·lència, no només pel workshop, sinó per la qualitat intrínseca del conjunt alemany, que es va mostrar versàtil amb els diferents estils, gràcies a una preparació tècnica impecable.

Dissabte 19 va arribar la gran festa al Castell Nou de Flix. L’interior de la fortificació es va reservar a tres instal·lacions, Crickets de Mauricio Iregui, Espai-Contraespai, de Daniel Fígols i dues propostes del col·leciu OVNI del CCCB: El buit silenciós, de Maya Wolńska i Joan Leandre i Al Barzaj (Entremons), de Toni Serra. Les dues primeres, propostes que interaccionen amb el visitant amb sensors de moviment. La resta, crearen un univers íntim que invitava la reflexió. Tot seguit, els alumnes del taller de free-jazz de Marcel Bagés van oferir un concert a la terrassa del castell i posteriorment va tenir lloc un sopar, amenitzat pel DJ Tow Truck.

El duo suís de flautes, veu i electrònica Ums’n’jip va actuar a l’interior del castell, oferint obres de Du Yun, Michael Fuchsmann, Anton Svetlichny i Jip. Una proposta original d’Ulrike Mayer-Spohn [UMS] i Javier Hagen [JIP] que sedueix compositors d’arreu, amb una mitjana d’uns 400 concerts l’any, incloent unes 200 estrenes. El desplegament de flautes per part d’UMS i l’extens registre de veus de JIP es combinen amb l’electrònica i la creació d’una atmosfera onírica, amb projeccions de textures evocadores que incorporen en el seu marc la silueta dels intèrprets.

Joan Martí Frasquier va agafar el relleu a la plaça del Castell, amb l’espectacle Colours, una reivindicació molt personal del saxo baríton en forma d’experiència sinestèsica que associa diferents emocions amb melodies i colors. La proposta abraça un ampli ventall d’estètiques des del Llibre Vermell de Montserrat fins a la música disco, passant per clàssics del repertori contemporani per a saxo baríton. La nit va acabar amb un concert del grup de rock experimental flixanco The invisible sense i una sessió dels DJ’s Tow Truck i Sisco, amb projeccions de Xènia Ciuraneta.

Ums’n’jip va tornar a l’escenari diumenge 20, aquest cop, al Cinema de la Unió Social. En aquesta ocasió, van interpretar obres de Joan Bagés, Chikashi Miyama i Luis Cordera Puzo, una proposta més arriscada i que demana una escolta més atenta que les manifestacions artístiques presentades al Castell. En aquesta línia pedagògica i de voluntat de crear afinitats entre l’oferta radicalment contemporània i de màxima qualitat i un públic novell, el compositor Medín Peirón va introduir el concepte de música acusmàtica, com a prolegòmen al concert “Cinema per les orelles” a càrrec del col·lectiu Alcôme. Els joves compositors francesos Livia Giovanetti, Armando Balice i Paul Ramage van portar de París un acusmònium, una orquestra d’altaveus que van ser convenientment distribuïts per la sala, al centre de la qual se situa la taula de control i, al seu voltant, el públic. D’aquesta manera, l’escolta s’espacialitza i l’auditor perd totalment la referència del so, ja que allò que sentim és material prèviament manipulat pel compositor i presentat en un suport determinat, que serà interpretat, en aquest cas, per Alcôme. Allò que finalment serà important és el so mateix, en l’acte que s’anomena escolta reduïda. Alcôme va interpretar obres dels seus membres i, a més, de Denis Dafour, Mateu Malondra, Lina Bautista, Daniel Fígols, Octavi Rumbau i el mateix Medín Peirón.

L’èxit de la primera edició de Sirga augura una segona proposta per al 2015. Caldrà trobar més complicitats per fer-la possible, però la primera experiència, i amb el precedent de la Nit Electrosonora al Castell de Flix i les edicions del Flix Jazz, ens fan ser positius. Cal valorar l’esforç dels organitzadors, encapçalats per Joan Bagés i Aina Vega, ja que han ofert un producte d’alta qualitat amb mitjans escassos. El secret rau en l’entusiasme que han transmès tant als músics implicats com al públic i les administracions que els han donat suport i la consciència que el futur passa perquè el territori es faci seu el Festival Sirga.