Consciència i contradiccions: el «jo» i el seu entorn

«I have come to the conclusion that much can be learned about music through devotion to the mushroom». Ens diuen unes lletres negres sobre un fons groc. «Music never stops. It is we who turn away». Amb aquestes dues citacions de John Cage s’obre el llibret de la temporada 24/25 de L’Auditori de Barcelona. I també així es va obrir la roda de premsa de presentació dels més de 500 concerts, 6 festivals, 15 estrenes absolutes i 18 nacionals, i 11 encàrrecs que ens esperen, per a l’any que ve, a l’escenari de l’equipament. Amb el lema «(contra) natura» es completa el díptic iniciat aquesta temporada amb «poder o revolta»; «un díptic que ens ha permès reflexionar sobre els problemes de la societat actual», començava Robert Brufau. «Volem indagar en la relació entre l’ésser humà i la natura a través del temps, la natura com a font d’inspiració artística, però també el conflicte que suposa aquesta relació. Posarem el focus en les músiques per explorar, contràries als processos naturals, com les músiques electròniques, que juguen amb la concepció de l’espai i el temps».

Una temporada ambiciosa amb Stephanie Childress com a principal directora convidada.

Aquesta serà la tercera temporada de Ludovic Morlot com a titular de l’OBC, que l’encapçalarà amb obres que segueixen la línia temàtica proposada: la simfonia Alpina d’Strauss, la Pastoral de Beethoven o La mer de Debussy. Comptarà amb companys de viatge habituals, com els germans Renaud i Gautier Capuçon, els pianistes Lucas Debargue i Leif Ove Andsnes, els violinistes Frank Peter Zimmermann i Daniel Hope o els violoncel·listes Julia Hagen i Steven Isserlis. Brufau va definir aquesta temporada com a «ambiciosa»: «més enllà dels títols coneguts, s’oferiran repertoris que són més difícils d’escoltar en directe, com el ballet sencer Daphnis et Chloé de Ravel, al concert d’obertura, o els dos ballets de Bartók». D’entre les grans veus, van destacar la mezzosoprano Fleur Barron i el tenor Nicky Spence, que actuaran al concert de cloenda, i es va recordar que l’anglesa Stephanie Childress serà la principal directora convidada: «l’hem seguit de prop des de fa quatre anys, quan va guanyar el premi de La Maestra […] És molt britànica en el gest, molt elegant, molt pulcre, molt intel·ligent; economitza molt bé la manera de plantejar els assajos i és molt prudent, no sembla que tingui l’edat que té». Pren, així, el relleu a Marta Gardolinska: «Totes dues formen part d’una generació que venen molt preparats, no els hi fa basarda cap tipus de repertori».

Es programaran els dos concerts de Robert Gerhard, però no tots els programes inclouran una obra d’autoria catalana

Brufau també va assenyalar que es reserven un espai important i destacat a autors i artistes del país, com el Quartet Casals o la soprano Núria Rial, «o la cantant Sílvia Pérez Cruz, que cantarà per primera vegada amb l’OBC en un cicle de cançons encarregades a Feliu Gasull». No es continuarà, però, amb la tendència d’enguany d’incloure una obra d’autoria catalana a cada programa: «això es va fer en un marc molt concret, el d’aniversari, era excepcional. Però continuem molt forts, hi ha moltíssim patrimoni». S’interpretaran, per exemple, els dos concerts de Robert Gerhard, de violí i de clavicèmbal; també hi haurà Toldrà, Mompou, Garreta, Taltabull i Granados. I anant d’aquí a l’estranger: l’OBC actuarà a l’Auditori Nacional de Madrid, a Lyon, al Festival de Pasqua d’Aix-en-Provance i al Concertgebouw d’Amsterdam.

També es va voler destacar «l’aclaparadora llista de quartets de corda que ens visitarà a la tardor a la tercera Biennal de Quartets de Barcelona»; i en el marc de la música de cambra –que «sonarà amb més força que mai»–, es va parlar del nou cicle Intocables, uns retrats d’artista inaugurats l’any passat, que aprofiten l’estada de diferents solistes convidats per l’OBC perquè mostrin, també, la seva faceta cambrística. Però, en tot cas, «el simfonisme es troba a la llavor fundacional d’aquesta institució nostra», va prosseguir. «Així, la Banda reivindica una figura que va anar en contra de les corrents imperants i dedicà la seva obra a les orquestres de vents: Amand Blanquer». Dins de la programació de la formació de vents, s’hi inclourà el concert en el que se celebrarà el centenari del concert de la plaça Sant Jaume dirigits per Strauss.

Més música de cambra amb el cicle Intocables, el centenari del concert d’Strauss amb la BMB i noves estrenes de Lisa Streich i José Río Pareja.

«L’Auditori abraça la modernitat», es va continuar: «en una temporada que farem tantes estrenes, assenyalem dues figures: Lisa Streich i José Río Pareja». Tots dos estrenaran una obra de cambra, de la mà de Quator Diotima, i una simfònica, de la mà de l’OBC. «Seguirem apostant per les músiques avantguarda, tant amb el Festival Mixtur, com amb el Subsònic, indiscutibles de la música electrònica». I de les més actuals, a les més llunyanes: «pel que fa la música antiga –amb Jordi Savall al capdavant del cicle i després l’èxit de la integral de Beethoven– seguirà indagant en la interpretació historicista del gran romanticisme amb Schubert, Schumann i Bruckner». A més, es va destacar la Missa en Do menor de Mozart i, evidentment, el Festival Llums d’Antiga, «que seguirà treballant per la recuperació patrimonial».

Recordem altres cicles de l’equipament, que inclouen músiques del tot diverses: en jazz i pop trobem, respectivament, els cicles Sessions i Sit Back, que col·laboraran, com cada any, amb alguns dels festivals de la ciutat. A més, es continuarà amb la Marató de jazz, «un viatge generacional pel talent del país»; aquesta serà la segona edició, la primera ha tingut lloc, justament, aquest cap de setmana. Dins l’oferta d’espectacles familiars i escolars es va voler posar l’accent en la diversitat de músiques i la novetat d’enguany: «en substitució a Maaambo!, que portava molts anys funcionant, presentem el projecte Bandàstic, centrat en el pallasso, el clown, i que comptarà amb Guillem Albà a la direcció escènica». Encara pel que fa els diferents cicles, es continua amb el Trànsits, que inclou músiques de diferents comunitats, o el de Guitarres.

El projecte Bandàstic substitueix Maaambo!: una proposta centrada en el clown, que comptarà amb la direcció escènica de Guillem Albà

Del Museu de la Música, es van destacar dues exposicions de gran format: «Time Regained. Un atles per la música antiga», i la mostra «Ja saps tocar el piano. Presència i vigència de Carles Santos». I de les col·leccions tangibles a les immaterials: es va destacar que aquesta temporada s’han dut a terme fins a vint publicacions i que es tenia intenció de seguir en aquesta línia durant la temporada següent. «S’enregistrarà Guinovart i Brotons amb la BMB, un CD dedicat a Parra i un altre als dos concerts de Gerhard amb l’OBC; també hi haurà una línia dedicada a compositores i un projecte dedicat al gran repertori, encara centrat en Ravel». Pel que fa la valoració de les escoltes fins ara, es va declarar: «l’escolta digital està tenint un impacte impressionant. Estem a gairebé al milió d’escoltes mensuals, cosa que no passa ni a Madrid ni a París». El secret? «Assumir l’estratègia del pop i mimetitzar-la al màxim: hi ha unes inèrcies que cal tenir en compte».

Degut a l’èxit de la tarifa plana entre els joves, s’obre un nou abonament flexible de tres o deu concerts anuals.

Sobre la venda d’entrades, cal dir que hi ha una novetat als abonaments: «hem vist que la tarifa plana dedicada als menors de vint-i-cinc i als menors de trenta-cinc funciona molt bé. Ara comptem amb més de dos-cents abonats, una xifra que ha anat en augment. I creiem que un dels punts forts és la flexibilitat». Per això, partint d’aquesta idea, han tirat endavant amb l’orquestra un abonament de tres o deu concert, operatiu durant un any i per a públic de qualsevol edat. «Seguirem amb els abonaments clàssics, però volíem provar altres models». Encara sobre les noves maneres d’apropar la programació de l’equipament a tot tipus de públic, es va demanar una valoració sobre la iniciativa Tast d’Orquestra: «és un projecte de llarg recorregut que ha de servir per apropar el gran simfonisme a gent neòfita. Hem de persistir. Ha tingut èxit i ha funcionat molt bé», assenyala Brufau, «jo era dels escèptics, però el resultat ha anat bé, i el resultat artístic és plaent. El Jordi Oriol i part del seu equip són músics i es nota».

Acabem amb algunes xifres: L’Auditori tanca el pressupost del 2024 amb un total de 26 milions –7 milions dels quals van a despesa artística–, «un pressupost continuista» –és a dir, semblant al del 2023. A diferència de l’any passat, però, hi haurà menys inversió i més activitat. D’altra banda, actualment, es tenen al voltant de 7000 abonats: «Vam patir una patacada bestial a la pandèmia i ara ens anem recuperant a poc a poc: estem molt a prop del 2019, però veiem que les dinàmiques canvien, no sabem si arribarem a superar-lo». Una situació que és generalitzada a la majoria d’institucions a casa nostra.

Més informació i entrades a la seva pàgina web.