Botons, rellotges, mitjons, ciutats

Un violoncel en un concert de pop? El 2012, quan Blaumut va aparèixer en el panorama musical català amb el disc El turista, la fusió desacomplexada de sonoritats pròpies de la clàssica, el folk i el pop no va passar desapercebuda. Blaumut era un grup insòlit, que va sorprendre i fascinar a parts iguals. Una dècada després, ara que les zones grises entre gèneres musicals s’han normalitzat, ara que la hibridació estilística ha esdevingut pràcticament la norma, Blaumut continua rebentant etiquetes amb una elegància irrefutable. El 3 de maig presentaran un nou disc al festival Strenes de Girona, que sortirà durant la primavera. Abans, però, tancaran la gira ‘Blaumut 10’ dins el Festival Empremtes 2024. El dijous 1 de febrer, a dos quarts de vuit del vespre, repassaran algunes cançons d’aquests anys a la sala Razzmatazz de Barcelona.

Blaumut. Fotografia: Festival Empremtes.

Deu anys es diuen ràpid. I dotze, encara més. El 2023, després de publicar el disc Olímpica i primavera (U98 Music, 2022), el quintet català va engegar la gira ‘Blaumut 10’ per celebrar amb els seguidors que, disc rere disc, ja fa més d’una dècada que toquen plegats. Amb El turista (Picap, 2012), les bicicletes i el pa amb oli i sal. Amb El primer arbre del bosc (autoeditat, 2015), les pomes verdes i aquell cel desert. Amb Equilibri (Música Global, 2017), els vint-i-un botons i els rellotges aturats al quart de lluna minvant. Amb 0001 (Música Global, 2020), els gots de plàstic i el cel estranger de les ciutats amb terrats. I amb Olímpica i primavera, les claus amagades als mitjons. Sense pretendre-ho, Xavi de la Iglesia, Oriol Aymat, Vassil Lambrinov, Manuel Krapovickas i Manel Pedrós —rellevat, des del 2021, per Toni Pagès— han erigit un univers perfectament reconeixible: objectes quotidians amb un toc surrealista que els dota de màgia; una malenconia que aclareix els records, en comptes d’enfosquir-los; una docilitat que es cola entre les esquerdes de la vida.

Al concert de final de gira, sonaran cançons com Bicicletes, De moment, Only you (i el teu xampú), Equilibri, Vint-i-un botons, Houston i Pa amb oli i sal. I també temes de l’últim disc, Olímpica i primavera, que té un aire optimista, malgrat ser fruit dels mesos foscos de la pandèmia. Més informació i entrades, a la pàgina web del Festival Empremtes.