Anna Alàs i Jové, premi Castafiore 2019

El duet de la mezzosoprano terrassenca Anna Alàs i Jové i el pianista Alexander Fleischer treballa de manera regular i rigorosa des de fa més d’una dècada, quan es van conèixer a la classe de lied de Wolfram Rieger, un dels pianistes amb més renom internacional actualment en el camp de la música vocal de cambra. La  seva  intensa  dedicació  al món  de  la  cançó  els  ha dut  a  forjar  un extensíssim  repertori  d’autors  alemanys,  francesos,  anglosaxons, catalans  i  espanyols,  i  a  assolir  fites  com  ara  el  2n  Premi  del prestigiós  Concurs  Internacional  de  Lied  de  l’Hugo-Wolf-Akademie (Stuttgart) de 2010, a més de diversos reconeixements artístics individuals. Parlem amb Anna Alàs i Jové, que ens presenta el disc Legacy (SEED 006), un àlbum de cançó catalana i espanyola amb obres de Mompou, Montsalvatge, Toldrà, Falla i Magrané.

El disc és una reivindicació de la qualitat de la literatura catalana per a veu i piano, de tot el llegat que ens ha arribat. Segons Alàs, “si vols parlar d’un llegat has de parlar del llegat compositiu del passat i també nova composició, perquè has d’ensenyar que el llegat està viu. Els compositors estan escrivint, podem escoltar les cançons però no estan prou programades”. És per això que en el catàleg d’autors hi trobem Joan Magrané, amb peces molt terrenals i sensuals, que tracten de l’amor i les emocions humanes, i es relacionen amb Montsalvatge per aquesta sensualitat, i amb Mompou per allò eteri, de manera que es crea un discurs coherent i fluït que està tan ben trabat que fins-i-tot ens poden enganyar els sentits. I això s’aconsegueix quan una composició es fa des de la humilitat de servir el poema tant per part del compositor com de l’intèrpret.

Amb Legacy es posa de relleu un dels grans temes poc visible de la lírica, especialment en el lied: el duo de cantant i pianista és l’essència de la música de cambra. Alàs i Fleischer no són un pianista i una mezzosoprano que actuen junts, sinó un duo madur i, en aquest sentit, a mezzo ens explica: “Tothom dona per descomptat que hi hagi quartets que tenen uns membres estables i és impensable que els barregis amb altres. Els duos de lied també fan una feina de cambra de conèixer-se, d’intuir-se les maneres de fer i les sensibilitats.” D’aquesta manera, segons declara, et pots permetre ser molt més espontani a l’escenari: “Hi ha moments que saps que si aguantes un segon més de silenci això emocionarà la sala i el pianista et seguirà. És imprescindible entendre la respiració, però en el nostre cas va més enllà, gairebé és telepatia”.

Alàs té una faceta molt expressiva, recordem Diàlegs de Tirant e Carmesina, on ratllava l’histrionisme. Recordant un article que qui subscriu aquestes ratlles va escriure a la revista Bachtrack el passat juliol, “qui es menjà l’escenari fou la mezzo Anna Alàs, que interpretava un doble rol amb una capacitat dramàtica y actoral fora del comú, cantant amb la mirada. Quan era la Viuda Reposada, la seva veu s’enfosquia, i amb Plaerdemavida el color era més lluminós i clar. Realment, un paper molt difícil d’interpretar per la bicefàlia que implica i, a més (…), cal remarcar la gran resiliència durant els 80 minuts d’ininterrompuda acció”.  Tanmateix, ella mateixa considera que té més matís en la cançó, però la teatralitat és un dels recursos que més ha desenvolupat, sobretot en l’òpera. La seva és una veu que té molt pes, tot i no ser enorme, però ho ha suplert amb molta projecció i optimització.

El que és positiu pel món de l’art és que als artistes se’ls reconegui una originalitat i personalitat, i la d’Alàs és una veu que es reconeix fàcilment, perquè té entitat. “Però em fa la sensació –comenta- que ara el mercat està castigant això, ja que busca una uniformitat. Per exemple, de les mezzos no volen la brillantor, quan en realitat això dóna intel·ligibilitat al text. Volen que t’enroquis en una obscuritat normativa que t’obliga el mercat, si t’hi enroques perds matisos.” Alàs busca una “catarsi emocional” en l’espectador a través de les seves interpretacions.

L’artista creu que no pot ser casualitat que hi hagi tanta veu catalana interessada en el lied. Cal recórrer a la passió modernista de Catalunya cap a Alemanya i com aquesta es va encomanar al Noucentisme, amb fervents seguidors i traductors de Wagner o Nietzsche. El “virus” ha anat sobrevivint a la postguerra i ens ha arribat al segle XXI. A més, ens explica que les sales i les institucions recolzaven molt els cantants catalans i els compositors, al nivell dels internacionals. A través de les generacions s’ha anat il·lusionant el col·lectiu, però Alàs es pregunta: “Cap a on? Quins cantants hi ha que facin repertori català o castellà ara en sales principals? Ho hem de fer nosaltres o que vinguin els de fora i que facin immersió. Si no fas immersió no pots cantar-lo. És el que he fet jo a Alemanya”. En tot cas, Alàs adverteix que no tot es cou a Barcelona, “cal que el territori també es nodreixi d’aquesta inèrcia”, ja que “l’intèrpret autòcton tira de públic autòcton”.

La mezzo està, en part, enamorada del lied perquè un poema ben escrit té raconets de significat, colors, metàfores, matisos, tot i la lectura personal de cadascú: “Has de tenir clar els colors de les vocals, també has de tenir en compte la prosòdia de l’idioma, tot i que si el material és bo ja hi serà”. Alàs recomana fer una immersió en la cultura de la qual en faràs repertori per captar les subtileses, i és el que ha fet ella marxant a Alemanya i interioritzant l’idioma fins a poder-hi somiar.

Anna Alàs es mostra optimista amb el futur i els joves talents: “Estem pujant una fornada de veus increïble, entre el low cost de viatges i la Unió Europea que facilita anar a estudiar a fora, aquests nous noms que presenten als principals escenaris catalans són companys meus de classe a Berlín i ens professàvem admiració mútua”. Però fa un avís a les institucions catalanes, que “sembla que no ho acaben de descobrir, digerir i entendre”. Esperem que a través de la musicologia i el periodisme musical siguin més conscients de l’esclatant realitat que vivim.

Felicitem des de Núvol a l’Anna Alàs i esperem poder brindar amb ell a la festa de lliurament dels Premis Núvol, el pròxim dijous 19 de desembre a l’Alfa Bar a les 19.30h. Consulta aquí la resta de Premis Núvol.