Els 10 premis Núvol 2019

Hem tornat a detectar talent emergent i prometedor entre els joves creadors menors de quaranta anys

A la revista de Nadal de Núvol hi hem anunciat en primícia els noms dels guanyadors dels Premis Núvol d’enguany. Són un total de deu premiats, un per a cada secció del digital de cultura. Hem tornat a detectar talent emergent i prometedor entre els joves creadors menors de quaranta anys, i us ho volem fer saber. Els deu guanyadors s’anuncien a la revista en paper que s’encarta amb el Diari Ara el divendres 13 de desembre, però la cerimònia d’entrega dels premis és dijous 19 de desembre a l’Alfa Bar de Gràcia a les 19.30h. Us hi esperem amb els premiats, música, monòlegs i molt més!

Pau Sabaté, traductor de la Ilíada d’Homer

PAU SABATÉ I ARNAU BARIOS, premi Homo Fabra

Enguany el premi Homo Fabra recau ex-aequo en dos traductors, Pau Sabaté i Arnau Barios, que ens han brindat magnífiques versions en vers de la Ilíada (Casa dels Clàssics) i Eugeni Onegin (Club Editor). Tots dos joveníssims i amb un coneixement intuïtiu i elegant dels mecanismes de la mètrica, han sabut traslladar dues obres cabdals de la literatura universal a un català fresc, actual i accessible. La Ilíada és el primer llibre de les literatures europees i la literatura russa respira amb paraules de Puixkin. Podeu aprofundir en les respectives feines de traducció a través dels articles que els hem dedicat: El Quixto rus i La veu dels déus i la llengua dels mortals.
Bernat Puigtobella

Arnau Barios, traductor d’Eugeni Oneguin de Puixkin

IRENE SOLÀ, premi Punt de Llibre

Després del magnífic debut que va suposar Els dics, l’artista i escriptora Irene Solà (Malla, 1990) ens ha meravellat amb Canto jo i la muntanya balla (Premi Llibres Anagrama), una novel·la que diu el Pirineu com una veu de veus. Coreografiant les subjectivitats narratives que habiten un tros de terra i cel entre Camprodon i Prats de Molló, Solà perfila una constel·lació de maneres d’ésser al món, un hàbitat on sempre es pronuncia en comú i qualsevol intent de monòleg esdevé, per defecte, polifònic. Podeu aprofundir en l’obra de Solà a través d’aquesta peça.
Rita Rakosnik.

L’escriptora Irene Solà | Foto: L’Altra Editorial

TARTA RELENA, premi Calàndria

El que proposen les Tarta Relena —Marta Torrella i Helena Ros—són sessions de gustosa ‘a cappella’ millennial. Cançons tradicionals collides a diferents racons de la Mediterrània (de Grècia a Menorca), cuinades amb elements electrònics. Els han dit que fan gregorià progressiu; elles —còmodes en un sentit de l’humor que les allunya de l’encarcarament— afegeixen una nova categoria: folk tronadet. El cas és que el que fan sona inquiet i pulcre. Enguany han publicat el seu debut, Ora pro nobis; nosaltres les premiem per aquest treball, però també perquè el nervi i la singularitat es mantinguin inalterables. Podeu aprofundir en la proposta de les Tarta Relena a través d’aquesta entrevista.
Gerard E. Mur

Tarta Relena són Marta Torrella i Helena Ros | Foto: Tarta Relena
Tarta Relena són Marta Torrella i Helena Ros | Foto: Tarta Relena

ANNA ALÀS, premi Castafiore

Anna Alàs i Jové és una de les veus amb més projecció del panorama operístic i liederístic a Catalunya. El 2019 ha estrenat a Peralada el doble rol Plaerdemavida/Viuda reposada de Diàlegs de Tirant e Carmesina, de Magrané, amb convicció i talent, desvelant una faceta dramàtica i expressiva que feia que cantés amb la mirada. A més, ha llançat un disc madur i reivindicatiu amb el pianista Alexander Fleischer. El duo de mezzo i pianista presenta Legacy, que posa en valor el llegat del lied català recuperant amb una barreja d’entusiasme i excel·lència Mompou, Montsalvatge, Toldrà i Falla, i promou la nova creació amb Joan Magrané, Premi Castafiore 2018. Podeu aprofundir en la trajectòria d’Alàs a través d’aquest article.
Aina Vega

Anna Alàs i Jové. Foto: Michal Novak
La mezzosoprano Anna Alàs i Jové | Foto: Michal Novak

JOEL DÍAZ, premi El Web Negre

Al seu perfil de Twitter, Joel Díaz s’escudava en l’anonimat sota el pseudònim «Joel Cockburn» del Cockburn City Soccer Club de tota la vida. La primera traducció que ve al cap és «polla cremada» i, efectivament, en Joel s’ha cremat piulant, suspès dues vegades i obligat a recórrer a dues barres baixes al nick per mantenir el nivell «iconoclasta i disruptor». Humorista de maduració tardana i auge estel·lar, des del podcast de La sotana als monòlegs de El Soterrani, passant per l’excels Dietari d’un oficinista antisistema, Joel Díaz ha demostrat que es podien estirar els límits de l’humor en català. Ara treballa a l’APM. Podeu aprofundir en la proposta de Díaz a través d’aquest article.
Joan Burdeus

L’humorista Joel Díaz

LAIA ESTRUCH, premi Galeries

La veu que s’ofega, que desafina, que recorre el cos. L’artista Laia Estruch (Barcelona, 1981), fa temps que treballa amb la veu com a matèria primera; per això es dedica sobretot a les performances. Estruch posa a prova l’oralitat humana des d’un punt de vista corporal i universal, però també cultural, evidenciant els sons i sorolls que formen part de la nostra memòria sonora, però també els que no creiem possibles d’articular. Aquest 2019, Laia Estruch ha presentat la reeixida proposta Crol a l’Espai 13 de la Fundació Miró, un motiu més per reconèixer d’una vegada per totes el talent d’aquesta artista. Podeu aprofundir en la seva obra a través d’aquesta entrevista.
Clàudia Rius

L’artista i performer Laia Estruch | Foto: Ester Roig

EVA PALOMAR, premi Sa Il·lustríssima

A Benvinguda, Lupe!, l’album amb què ha debutat a Babulinka Books i ja ha guanyat el premi Lazarillo, Eva Palomar parla amb sensibilitat i subtilesa de la importància de mostrar-nos tal i com som. I també del coratge que sovint ens cal per sentir-nos acceptats en un context nou. Aquesta il·lustradora, formada a Bau i a Teesside University (UK), té una línia clara i senzilla. Parteix d’elements a vegades petits, detalls que conformen composicions ben travades, tot jugant amb l’estaticitat de les formes. Podeu aprofundir en la seva obra a través d’aquest article d’Irene del Val.
Bernat Cormand

La il·lustradora Eva Palomar

LAURA CLOS, premi L’Apuntador

L’escenògrafa mataronina és una representant jove i talentosa d’un element imprescindible del teatre que habitualment queda en segon pla. El gran públic ha pogut veure les seves creacions a Els Jocs Florals de Canprosa o a La rambla de les floristes, però Laura Clos té una llarga experiència en el món de l’escenografia i la il·luminació escènica. Ha signat les escenografies de tots els espectacles de Projecte Ingenu i aquest estiu va guanyar el premi a la millor instal·lació a la Quadriennal d’Escenografia de Praga amb el projecte Prospective Actions (Catalunya 2004-2018), juntament amb Xesca Salvà, Pau Masaló i Marc Villanueva Mir. Podeu aprofundir en les creacions de Clos a través d’aquest article.
Oriol Puig Taulé

L'escenògrafa Laura Clos Caturla, "Closca".
L’escenògrafa Laura Clos Caturla, “Closca”.

IRENE MORAY, Premi Pantalles

Irene Moray té 26 anys i ha estat nominada als prestigiosos Premis de Cinema Europeu de 2019 pel seu curtmetratge, Suc de síndria, després de guanyar a la secció «Short Films» a la Berlinale. Aquesta història sobre la intersecció entre la sexualitat i la cura és una joia per ella mateixa, i alhora és important per a tot el cinema català, perquè s’inscriu en la forma de fer cinema europea diferent de l’americanofília de l’ESCAC que ens ha allunyat durant massa temps de la tradició a la qual pertanyem i hauríem de voler pertànyer. La Irene fa el cinema amb què ella i tots nosaltres voldríem haver crescut. Podeu aprofundir en l’obra de Moray a través d’aquesta entrevista.
Joan Burdeus

La cineasta Irene Moray | Foto: Ester Roig

XAVI TORRES, la Ruta del Jazz

Pocs músics catalans poden presumir de fites com ser finalista al concurs Thelonious Monk, un dels més prestigiosos del món, o de guanyar un premi al millor solista a la competició internacional Keep An Eye. És el cas de Xavi Torres (Tarragona, 1991), pianista, company de viatge de Lluc Casares, amb qui ha protagonitzat moments gloriosos, i sideman de Dick Oatts, Tineke Postma i Raynald Colom, entre d’altres. Torres és un magnífic instrumentista i creador, recursiu, líric i juganer, que ha signat una magnífica carrera com a líder del seu propi trio. Curiosity (Just Listen, 2019), a piano sol, el consagra com un dels nous valors més rellevants del nostre jazz. Podeu aprofundir en l’obra de Torres a través d’aquesta peça.
Martí Farré

El pianista, instrumentista i compositor Xavi Torres

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació