Vides desordenades

En un poble petit tothom ho sap tot de tothom. És una veritat com un temple: encara que un no expliqui els seus assumptes personals i interns, de segur que algú n’haurà extret conclusions, ho haurà xerrat o ho haurà sentit d’amagat en una conversa privada. Laura Tejada retrata aquest ambient d’indiscrecions i tafaneries a  L’ordre de les coses (Comanegra, 2022). Així doncs, l’escriptora formada a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu torna després de l’èxit fulgurant del seu debut Un cop morta (La Magrana, 2016), novel·la guanyadora del premi El Lector de l’Odissea.

Amb una gran quantitat de personatges, l’autora s’embarca en una aventura entre les trames de diferents personalitats d’un poble entrant al calorós estiu. És un càsting complet: adolescents, joves, avis i àvies, pares i mares… Sentim les seves històries i els seus problemes individuals, que s’entrellacen amb els altres veïns de la localitat. Al final, tots tenen a veure en la vida de la resta, com un fil invisible que va entreteixint de manera inseparable l’existència de cadascun dels protagonistes.

I mentre tot es va forjant, Tejada troba espai per interpel·lar-nos i parlar de temes rellevants per a tots, no només aquella gent que viu fora de les grans urbs. La depressió, la fugida, el maltractament, els errors, l’enamorament, la culpa o la pobresa: tot es barreja en aquestes històries de persones que podrien existir en la realitat i que tenen problemes quotidians i no tan quotidians. D’una manera o una altra, tots ens porten a una mateixa conclusió: la necessitat d’ordenar una vida i els nostres espais, la nostra ment i les nostres idees, per tal de continuar endavant. I posar, precisament, ordre a les coses.

Seguirem, doncs, aquest seguit de personatges durant els mesos de juny i juliol, fins arribar a un onze d’agost on totes les petites interaccions porten als personatges a un punt de no retorn. La implicació de cadascun d’ells en la vida de l’altre, encara que no en siguin conscients, es fa palesa com un efecte papallona. Ningú és lliure dels actes del company ni dels seus pensaments, encara que no es diguin en veu alta. És possible allunyar-se dels assumptes privats de la resta?

L’ordre de les coses ens proposa una lectura àgil, fresca i, alhora, perspicaç. Hi ha molts personatges en poques pàgines, però no us deixeu espantar: Tejada sap com fer-ho perquè s’entenguin les dinàmiques, de vegades tòxiques, que es formen entre les persones d’un poble que podria ser perfectament real. L’autora troba diferents punts de vista per estimar la vida i entendre-la com una onada desordenada que s’ha de surfejar per trobar-hi una mica d’ordre. Però, potser, la gràcia està en que mai podrem modelar al nostre gust el mar.