Quatre amigues de camí als 50

Tres nits fora de casa (Univers), l’últim llibre de Marta Romagosa, ens permet endinsar-nos amb delicadesa en la vida de quatre dones que tenen desitjos, angoixes i problemes diferents. La novel·la comença amb un sopar de quatre amigues de 42 anys, datat el 29 de juliol de 2011. Els anys són especialment importants en aquesta obra de Romagosa perquè el relat presenta diversos salts temporals, amb l’amistat entre les quatre protagonistes com a eix vertebrador. De fet, component certa estructura circular, la novel·la acaba amb un altre sopar, aquest datat el 27 de juliol de 2019, quan les amigues tenen 50 anys. Si bé les històries de les quatre dones configuren una aproximació als avatars existencials de la cinquantena des d’una perspectiva femenina, també suposen un cant nostàlgic als estius d’adolescents, quan amagaven l’alcohol als pares, tenien les primeres aventures sexuals i la preocupació més gran era organitzar una festa a la platja. L’amistat, que va des dels seus 17 anys als 50 travessa les seues vides, no és, però, una amistat sense secrets. Romagosa, hàbilment, ens enfronta amb un tipus d’amistat quotidiana, de molt de temps, de festes i estius compartits, però que potser no connecta amb el nostre interior secret, amistats circumstancials amb les quals no ho compartim tot. Tothom pot tenir amistats d’estiueigs adolescents amb les quals poc té a veure avui dia.

Així, en Tres nits fora de casa, llibre, per cert, editat amb molta cura pel segell Univers, tant podem trobar episodis d’aquells estius d’adolescents com les preocupacions que els sacsen ja adultes, en el període que va dels 42 als 50 anys. D’una banda, se’ns conta una festa a la platja a disset anys, la trobada amb uns nois italians, les primeres experiències sexuals, un avortament. D’altra banda, anys després, en un moment de la vida ben distint, les quatre amigues són travessades per diferents desitjos, angoixes i necessitats: l’Eli, la qual de joveneta va haver de fer front a la mort sobtada dels pares, es llança al procés d’adopció d’una nena xinesa; la Sònia, la qual viu amb angoixa el fet que la filla marxe a Londres a estudiar, es planteja tornar amb el seu exmarit, amb el qual s’havia separat per haver-li fet el salt amb dues dones alhora; la Laura, la qual manté el seu matrimoni amb el Bob sense gaire entusiasme, no ha tancat del tot la història amb el seu ex, el qual ho tenia tot per haver estat l’home de la seua vida; i la Nora, la qual enyora la seua família i passa els dies entre passejos i llibres, es troba amb un embaràs inesperat quan ja s’acosta la menopausa. 

Les quatre són dones valentes, empoderades, treballadores, però Romagosa també ens mostra el seu revers, les seues pors i la seua fragilitat. Curiosament, el que més les angoixa no ho comparteixen, potser palesant que aquella amistat forjada en els estius d’adolescents a la platja no és tan profunda, potser fent una radiografia poc pretensiosa però eficaç de l’ésser humà, el qual sovint és reticent a obrir-se, confessar-se, contar els secrets que el preocupen o l’angoixen. En aquest sentit, Tres nits fora de casa combina amb una mestria digna d’elogi el sabor dolç de l’amistat duradora de les quatre protagonistes amb un regust amarg, perquè totes es guarden secrets i l’amistat que sembla tan fantàstica, en el fons, té zones fosques, buits, on hem de saber conviure amb la solitud dels secrets que no contem, l’espai on deixem entrar poques amistats.

En definitiva, Tres nits fora de casa és una novel·la molt agradable de llegir. La seua estructura, amb salts en el temps i una combinació de petites biografies de les protagonistes amb la narració de situacions, ajuda a aprofundir en els quatre personatges i a fer-nos una idea de l’amistat que les uneix. Romagosa ha aconseguit bastir, des de la diversitat d’històries i de personatges, un retrat delicat i precís de la feminitat, un llibre que ens fa reflexionar sobre la vida adulta i els límits d’algunes amistats a les quals no ho contem tot.