Novel·la o història?

La vida proposa molts esdeveniments que poden servir d’inspiració per a una novel·la. Tanmateix, l’escriptor ha d’intuir quina anècdota pot servir de punt de partida —un rumor, una llegenda— per anar estirant el fil permetent desplegar les temàtiques que vol encabir en la seva obra. I aquest punt de partida pot tenir alguna cosa a veure amb fets reals o històrics. És el cas de Fins on arriba la memòria (Columna) de Pere Anglas (Mataró, 1966). Durant l’estada d’Ernest Hemingway a Espanya el maig de 1938 per cobrir com a corresponsal la Guerra Civil per a la North American Newspaper Alliance, l’escriptor estatunidenc va conèixer una infermera, Maria, a l’hospital militar que les Brigades Internacionals tenien a Mataró, ubicat als Salesians de la ciutat maresmenca. Es va estendre la creença popular que la infermera protagoinsta de Per qui toquen les campanes estava inspirada Maria Sans i Moyà, que treballà com a voluntària en aquell hospital. Segons ens explica Anglas en una breu introducció, tot consultant documentació als arxius i parlant amb historiadors i familiars va fer alguna descoberta que entrava en contradicció amb el relat popular. Descobrir de quina altra Maria, segons reconeix l’autor, va ser el propòsit i l’origen de la novel·la.

El llibre d’Anglas, però, és molt més que el seu punt de partida. De fet, descobrir quina Maria fou en realitat la que va conèixer i inspirar a Hemingway sembla una qüestió insubstancial. Quina importància pot tenir, més enllà d’aclarir un petit detall de la biografia literària de l’escriptor? Si bé la curiositat va impulsar l’autor a descobrir o corregir el rumor entorn del mític escriptor nordamericà, la matèria narrativa que Anglas ens ofereix, sense descriure’ns els fets històrics fidelment, acaba per endinsar-nos en les vides d’essers humans reals involucrats en la Guerra d’Espanya i ens permet entendre fins a quin punt aquesta, com totes les guerres, va incidir en les seves vides. 

Anglas ha triat fer-ho amb una novel·la, fet que transmet tot això millor que si fos un llibre de recerca històrica. Reonstruir els seus personatges lliurement i atorgant-los trets ficticis, Anglas transforma persones concretes de la vida real en personatges universals. Perquè els seus personatges són prototípics i en representen molts d’altres, que, com ells, van viure la guerra en la seva joventut, quan tot just s’obrien a les il·lusions i començaven a definir-se com a persones adultes: els ideals polítics i socials, l’amor, l’amistat, la solidaritat… 

Fins on arriba la memoria se centra en joves soldats de les Brigades Internacionals i gent espanyola que va tenir a veure amb ells, en aquest cas majoritàriament infermeres que treballaven a l’hospital militar de Mataró, dedicat a la cura d’aquells. Instal·lat a l’Escola dels Salesians de la capital del Maresme, allà s’hi varen forjar sòlides amistats i amors entre els uns i les altres. A partir de la figura de Maria Sans i Moya –Maria d’Arbeca—, Pere Anglas teixeix les relacions entre una àmplia panoràmica de personatges i ens n’explica les seves vivències. Així repassa temes que sovint hem vist tractats en altres llibres —històrics o de ficció— i que no poden passar-se per alt, perquè en conformen la matèria essencial: la guerra mateixa, els enamoraments, les desil·lusions, l’angoixa, la por, els policies i els guardiacivils de la República que es passaren al bàndol franquista, les represàlies contra els membres sospitosos d’haver tingut a veure amb el comunisme o el sindicalisme d’esquerres, les execucions de la postguerra, l’exili i la memòria, així com el fet que el 1996 es commemorà el seixantè aniversari del començament de la Guerra Civil i s’organitzaren actes (lamentablement molt tardans) de reconeixement als soldats de les Brigades Internacionals.

Però cada llibre hi aporta alguna cosa de nou. Anglas dona a conèixer aspectes menys coneguts, com ara el que va passar amb metges, metgeses i ferits de les Brigades Internacionals que es varen quedar a Espanya més enllà del 23 de setembre des 1938, data en què el Comité de No-intervenció ordenà la retirada de les Brigades Internacionals.

Pere Anglas comença la novel·la fent fer un exercici de memòria retrospectiva a la figura principal, a partir de l’Agàpit Borràs, interessat a entrevistar la Maria Sans i Moyà molts anys després, fent-li reviure uns esdeveniments clau de la seva vida, però mig enterbolits pel pas dels anys. Anglas fa anar el temps endavant i enrera, intercalant present i passat, així com alternant els records de diversos personatges. L’autor confegeix així un puzle diferenciat que, a més, li permet mantenir el suspens fins al final sobre el futur que espera als seus protagonistes.

La novel·la resulta d’interès tant a adults com a joves. Pere Anglas sap provocar l’empatia d’uns i altres, i és d’agrair que la temàtica es difongui entre les joves generacions.