La poesia no té edat

En ple debat sobre la disminució de la comprensió lectora dels nostres infants en edat escolar, del retrocés de l’ús social del català i de l’excés de temps lliure que dediquem a la pantalla del mòbil, són del tot pertinents les propostes que pretenen ajudar a sortir d’aquesta trista situació. Les dades, per exemple, de comprensió lectora de l’alumnat d’educació primària a Catalunya, segons l’Informe PIRLS (Estudi Internacional de Progrés de Comprensió Lectora) de 2021, no són gens favorables. A ningú se li escapa que l’ús social del nostre idioma perd enters a cada anyada i, com és ben sabut, aquest article es llegirà en pantalla i no pas en paper. Però més enllà de tot plegat hi ha una dada molt preocupant i és que la tendència és marcadament negativa. Segons indica aquest informe PIRLS -elaborat cada cinc anys per l’Associació Internacional per a l’Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA)-, les dues causes més destacables que han portat a aquesta situació són la influència dels aparells electrònics i la manca de lectura fora de l’horari escolar.

A casa nostra la proposta més ambiciosa per redreçar aquesta situació la capitaneja el Departament d’Educació i és concreta en el Pla nacional del llibre i la lectura. Un pla ben dotat econòmicament i amb un horitzó de sis anys de recorregut que, esperem, doni els fruits esperats. Però no podem deixar de banda la feina que fa el sector privat, especialment la dels especialistes de la pedagogia infantil. Entre les seves aportacions vull destacar el llibre La poesia a les primeres edats de les professores de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB, Cristina Correro i Núria Vilà, editat per l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Un llibre adreçat tant a pares i mares com al professorat d’infantil i primària, tan mancats de recursos per a la formació de petits lectors literaris, atès que la majoria de materials actuals dedicats a la poesia s’ubiquen en etapes educatives posteriors. El llibre aporta fonaments teòrics que legitimen els beneficis de la poesia a les aules infantils i ofereix, a més, una antologia de poesia catalana apta per ser escoltada, mirada i recitada pels infants.

I per què se centren en la poesia i no, per exemple, en el conte? Bona pregunta. La resposta la trobem en les paraules del poeta Miquel Desclot: “Els nens són especialment sensibles al llenguatge sonor i, per tant, els poetes s’hi poden abonar molt especialment. De fet, els infants són més bons receptors de poesia que no els adults, perquè accepten el nivell sonor de la poesia sense pretendre sotmetre’l a la raó”. Queda clar. La poesia té un encaix perfecte en la primera etapa vital. A diferència del conte, el llenguatge poètic recrea la realitat i la sintetitza en pocs mots. La poesia atrapa i sedueix i, per tant, és una eina idònia que desperta l’interès per la paraula i permet descobrir el funcionament del llenguatge.

La poesia a les primeres edats consta de quatre capítols. El primer és una reflexió sobre la importància del contacte amb la llengua i la música així com els efectes benèfics que suposa introduir la poesia en les primeres edats. El segon capítol descriu experiències reals en la veu de docents que han treballat diversos projectes i propostes literàries de poesia. El tercer inclou una acurada selecció de poemes per a infants, de nounats fins als vuit anys, classificada per escoltar, mirar i recitar. I finament, el darrer capítol, inclou una bibliografia molt detallada per a qui vulgui ampliar coneixements. A més, i amb la intenció que els infants sentin veus que reciten bé, hi ha un enllaç en forma de QR que deriva a cinquanta-quatre poesies amb la veu del recitador que, en alguns casos, és el mateix autor.

L’infant pot saber què diu un poema, però no què vol dir; no hi fa res, ja l’haurà interioritzat i més endavant descobrirà el seu sentit. Perquè, com bé sabem, un poema no s’explica, es recita; igual que una peça musical s’interpreta i no es descriu.

“Tota experiència modifica la consciència”, diu George Steiner. Aquesta màxima serveix de pal de paller a les autores per apuntalar les seves teories en favor de la pràctica poètica. Entenen que és el llenguatge el que construeix el pensament i, per tant, és a través d’ell que s’arriba al coneixement. Un bon llenguatge, a més, ens enriqueix i permet precisar el discurs. I tanquen el cercle amb una conclusió irrefutable: “oferir inputs a través de la poesia des de ben petits és proporcionar-los uns coneixements lingüístics, musicals i culturals que contribuiran a dotar-los de competències per circular entre els diferents registres”.

El llenguatge poètic forma part de les primeres experiències humanes, només cal recordar la dita: “del llanto al canto”. Per tant, si adquirim de forma òptima aquest llenguatge primerenc estarem més capacitats per millorar l’expressió, el pensament i la tant preuada comprensió. La suposada dificultat per descobrir el què i el com de cada vers no ha de ser un obstacle perquè, segons les autores, “aquest punt de misteri és un dels seus encants i així ho hem de fer sentir als més petits”. L’infant pot saber què diu un poema, però no què vol dir; no hi fa res, ja l’haurà interioritzat i més endavant descobrirà el seu sentit. Perquè, com bé sabem, un poema no s’explica, es recita; igual que una peça musical s’interpreta i no es descriu.

Cristina Correro i Núria Vilà conviden a compartir lectures poètiques amb la proposta que el vers arribi als infants a través de la veu de l’adult qui els hi recitarà. La rebran directament a l’oïda, o per la mirada si se’ls hi presenten poemes visuals. Han i hem de ser conscients, però, que tot poema requereix de l’esforç de buscar la coherència d’allò que pot agradar sense arribar a entendre’s, almenys en un primer estadi. La poesia serà així entesa com una important eina d’aprenentatge compartit que promou la imaginació i fomenta el sentiment.   

Com diu la prologuista del llibre, Teresa Colomer, Catedràtica de Didàctica de la Literatura a la UAB, “aprendre a llegir un poema és una gran ocasió per aprendre a llegir qualsevol cosa”. No hi ha dubte.

Us deixo amb un tast molt saborós de poesia per a infants, el poema ‘Amor Impossible’ de Miquel Desclot i Joxan Ormazàbal en la veu del nen Pau Torres: