La màgia de llegir en veu alta

Aquests dies la societat catalana ha rebut una forta sacsejada en conèixer els mals resultats sobre la comprensió lectora de l’alumnat de quart de primària (informe PIRLS). És evident que són molts els factors que hi intervenen, com també ho és que caldrà que tots plegats -començant per les administracions educatives- sapiguem trobar i aplicar amb urgència les mesures correctives pertinents.

Però allò que volia destacar amb aquest escrit és, sobretot, que el panorama seria encara més dramàtic si no fos per l’existència de certes iniciatives privades. N’esmentarem només tres, relacionades amb la potenciació de la comprensió lectora o amb la lectura en veu alta en particular, que implica, és clar, una bona comprensió del que es llegeix.

La primera d’aquestes iniciatives és constituïda pel programa Lecxit de la Fundació Bofill, que neix amb l’objectiu que els escolars acabin l’educació primària amb un nivell suficient de competència lectora, base del seu èxit acadèmic. Gràcies als centenars de voluntaris que hi col·laboren, s’han pogut constatar importants progressos en els nens i nenes que hi participen. Cadascun dels voluntaris acompanya un o dos infants de cicle superior amb algun tipus de dificultat amb relació a la lectura (de vegades per haver acabat d’arribar al nostre país). Se’ls fa llegir en veu alta durant una hora setmanal a la tarda en plegar, amb què s’obtenen uns resultats sorprenentment bons. (En la pàgina web es podrà trobar material variat sobre la temàtica -destaquem-ne els estudis sobre l’abandonament escolar).

En segon lloc, mencionarem que darrerament han aparegut en català dos llibres especialment pertinents. Per una banda, La màgia de llegir en veu alta (El miracle de la lectura compartida en l’era de la distracció), de Meghan Cox Gurdon (publicat per Viena Edicions amb traducció de l’anglès a càrrec d’Ada Arbós); i, per l’altra, Els beneficis de la lectura en veu alta (Encilopèdia), escrit pel catedràtic en neuroeducació David Bueno (UB), amb la col·laboració d’Anna Forés i Antoni Ruiz. L’enquesta en què es basen aquests autors demostra, per exemple, com el simple fet que els pares o tutors llegeixin en veu alta als fills no solament enriqueix els vincles afectius mutus, sinó que també fa que augmenti en la canalla la comprensió lectora, el domini del llenguatge o la capacitat crítica i creativa. En una altra ocasió esperem poder dedicar-hi un comentari més extens.

En tercer i darrer lloc, voldríem centrar-nos en el Certamen de la lectura en veu alta, un gran projecte de la Fundació Enciclopèdia Catalana engegat fa 19 anys. La iniciativa té la missió “de promoure la literatura i la llengua per mitjà de la lectura compartida en veu alta”. Per a tal fi, l’esmentada fundació ha fet un esforç ingent d’elaboració de materials que orienten alumnes -i docents- en l’objectiu ambicionat. Entre els materials tenim l’esmentat llibre de David Bueno et alii o els vídeos penjats en el web de la Fundació, entre ells els de l’actriu Berta Giraut, amb un excel·lent tutorial per a una bona lectura en veu alta, que hauria de ser una pràctica freqüent en les classes de llengua de tots nivells i formar part de les proves de certificació (les persones interessades a seguir un curs sobre el tema, podeu pitjar aquí).

Enciclopèdia Catalana ha convocat en el present curs acadèmic 2022-2023 el 19è Certamen Escolar de Lectura en Veu Alta (adreçat a escolars de fins a segon cicle d’ESO), però també el 2n Certamen per a adults (a partir de 25 anys) i el 1r Certamen per a joves (de 16 a 25 anys). Convé observar que, dins els participants de cicle superior d’EP o de primer cicle d’ESO, s’ha creat una categoria especial per als nouvinguts de nacionalitat no espanyola, amb què s’evidencia la clara voluntat integradora del certamen.

Enguany s’hi han inscrit 1.035 centres educatius (entre escoles i instituts), amb un total de 3.200 lectors i lectores finalistes, que han representat el seu centre en algun dels 70 escenaris d’arreu de Catalunya. L’ acte de lliurament de premis es va celebrar el proppassat 7 de juny en un escenari emblemàtic: el Teatre Nacional de Catalunya (en el cas dels joves, però, el lliurament de premis ja havia tingut lloc el dia 23 d’abril en el marc del partit Barça-At. Madrid i es van rebre de mans del president del FC Barcelona i el de la Fundació EC). A part de la col·laboració del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, el Certamen per a adults ha comptat amb la contribució d’Òmnium Cultural; i el de joves, amb la de la Fundació del FC Barcelona.

Puc donar fe que la Festa de la Lectura celebrada al Teatre Nacional, ple de gom a gom, va ser un èxit absolut, amb un important desplegament de mitjans personals i audiovisuals. L’acte, amb innombrables notes d’humor, va ser dissenyat i dirigit per l’actriu i poeta Berta Giraut i per l’actor Jordi Vidal. Arnau Puig, també actor, va conduir la sessió amb un to juvenil (que caracteritzà igualment l’actuació en vídeo i a l’escenari de l’actriu i cantant Jana Galindo), de manera que les dues hores de la festa van passar volant.

Les nombroses lectures dels diferents finalistes -bons lectors, com hi ha món!- se succeïren d’una manera àgil i sense interrupció. Es llegiren fragments  de l’obra de l’escriptor Josep Vallverdú, en un homenatge a aquest gran autor, que està a punt de fer 100 anys. També els parlaments van tenir una durada acceptable per al públic no adult. Visionant l’acte complet (pitjant aquí), es podrà constatar que l’acte va ser una celebració de la paraula escrita, de la llengua, no tant una competició. Per cert, voldria afegir-hi que, amb concursos com aquest, ens acostem a l’estat veí, tan avançat pedagògicament (i, com a curiositat, direm que la sessió es va celebrar el mateix dia en què es difonien, des de París, els premis d’un certamen similar en francès: La Grand Librairie).

Cal felicitar tant Enciclopèdia Catalana com la Fundació Bofill per sengles iniciatives i encoratjar aquestes institucions a continuar endavant amb la mateixa empenta. Any rere any aconsegueixen de fer que una part de la població millori en comprensió lectora, alhora que coneix una mica més la nostra llengua i literatura. No tinc cap dubte que, a mesura que siguin més i més seguides aquestes iniciatives i que n’apareguin d’altres (sobretot des de tots els nivells de l’administració), serà més notòria la seva influència en tots els segments socials i més esperançadora la situació de la comprensió lectora al país.