La longlist del premi Òmnium de novel·la

Avui Òmnium ha fet pública la llista de les dotze obres que opten al Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any. El jurat, format per Marta Segarra, Anna Casassas, Carme Gregori, Xavier Pla i Oriol Izquierdo haurà de triar tres finalistes entre aquesta dotzena d’obres proposades pel comitè de selecció, que enguany ha estat format pel guionista, escriptor i divulgador lingüístic Enric Gomà, les llibreteres Mireia Perelló i Olga Federico i l’editor Bernat Puigtobella. La llista definitiva d’obres seleccionades s’ha acabat perfilant després d’una reunió entre el comitè i el jurat, en què s’ha contrastat i ampliat la tria. A continuació us fem cinc cèntims de les obres seleccionades i us oferim un enllaç a la ressenya que n’hem fet a Núvol.

Dona llegint un llibre | Foto: Valetin Salja

Ignot de Manuel Baixauli (Periscopi)

Després dels èxits de L’home manuscrit i La cinquena planta, Manuel Baixauli publica Ignot és una novel·la que gira al voltant de la necessitat de crear, de les expectatives i de la frustració dels artistes. Baixauli ens parla d’antiherois, com en Mateu, un pintor fracassat, Crisòstom, un escriptor rar, decebut i invisible, que li fa l’encàrrec d’il·lustrar-li una sèrie d’articles. O Ivor, l’enigma. Tots abandonen l’art en algun moment de la seva vida. Però hi tornen.

Reis del món, de Sebastià Alzamora (Proa)

Joan March i Joan Mascaró van ser com la nit i el dia en la forma d’entendre el món que els va tocar viure en el convuls, tensionat i tristament dramàtic segle XX. Magistralment narrades a través de les veus tan ben dibuixades del director Emili Tremulles, fidel servidor i col·laborador de don Joan March, i de Kathleen Ellis-Mascaró, esposa de Joan Mascaró i mare dels bessons Martí i Maria Coloma, que Kathleen sempre anomena Mary, les biografies certament novel·lesques d’aquests dos homes mostren fins a quin punt la intel·ligència, per més brillant que sigui, i en els cas dels dos Joans ho era en grau superior, no basta per resoldre els grans problemes de l’existència que són d’índole moral.

Guillem, de Núria Cadenes (Amsterdam)

Primavera de 1993. De matinada, Guillem Agulló i Salvador és assassinat a Montanejos (Alt Millars, Castelló) per un grupuscle de neonazis. A partir de llavors, comença una batalla per la memòria i la justícia. La justícia pel Guillem que mai va arribar. Almenys, no des de les institucions. Tot es va resoldre en impunitat, una impunitat que feia molt temps que funcionava al País Valencià. Núria Cadenes, passats vint-i-set anys, emprèn un treball d’escriptura compromesa amb la memòria: escriure per recordar, per trenar la memòria de tots a les pàgines d’un llibre.

Boulder, d’Eva Baltasar (Club Editor)

Després de l’èxit de Permagel, Eva Baltasar s’enfrontava al repte de la segona novel·la, a repèl de les expectatives generades amb el seu brillant debut en la narrativa a Club Editor. Per mi Boulder redobla la radicalitat que ja impregnava Permagel. Baltasar ens parla de les turbulències d’una relació lesbiana amb la mateixa normalitat amb què abordaria una història d’amor heterosexual.

La drecera, de Miquel Martín i Serra (Periscopi)

La drecera ens explica la història d’un noi que viu el trànsit de la infantesa a l’adolescència. Fill d’uns masovers que tenen cura d’un xalet d’uns potentats de Barcelona, el protagonista viu en un poble de la costa a la segona meitat dels setanta i primers vuitanta. El gran encert formal de la novel·la és la construcció d’una veu infantil, creïble, sense estridències, modulada per un ús consistent de la parataxi. Allà on no hi ha frases subordinades, no hi ha prejudicis morals ni negociacions aduletardes amb la realitat.

El paisatge d’uns crims, de Joan M. Minguet (Andana)

El dissabte 19 de maig de 1928, ara fa més de noranta anys, un jove anomenat Josep Marimon, veí de La Pobla de Ferran, un llogarret del pla de l’antiga Segarra, va sortir de casa i va matar una colla de dones i nens del poble amb una escopeta. La tragèdia va marcar un abans i un després en la vida de la contrada. El crític d’art Joan M. Minguet construeix l’antinovel·la històrica a partir dels homicidis de Josep Marimon de 1928 a La Pobla de Ferran

Coníferes, de Marta Carnicero (Quaderns Crema)

Després de l’èxit de la primera novel·la, ‘El cel segons Google’, Marta Carnicero publica la seva segona novel·la. Coníferes (Quaderns Crema) parla d’allò que no ens marxa de la memòria, de la “ferida invisible que has provat de negar però no es tanca”. Ho fa a partir de la història del Joel i l’Alina, dos joves que han anat a viure a Walden, una comunitat que rebutja les noves tecnologies.

La mar rodona, de Sebastià Perelló (Club Editor)

Després de guanyar el Premi de la Crítica Catalana amb ‘Veus al ras’, ara l’autor mallorquí ha publicat enguany ‘La mar rodona’. Club Editor torna a publicar l’autor amb aquesta novel·la-tríptic que pren el títol del vers del Príncep dels Poetes: ¿Só jo, mirant, qui fa la mar rodona? Una mar que Perelló arrodoneix enmig d’una Mallorca explicada en tres temps: la guerra, els anys setanta i el nou mil·lenni. Una novel·la en què el murmuri del pensament, el paisatge i el record són fets, sobretot, d’entranya dolça de lletra.

El rai dels innocents, de Quim Español (Edicions 1984)

El rai dels innocents (Edicions de 1984) és un relat protagonitzat per en David, un adolescent innocent i càndid, bestiola ferida que haurà de fer front a les adversitats i als paranys de l’entorn hostil, pobre i marginal que li ha tocat de viure. Aquí, la veu que ens parla és la d’un professor de llengua i literatura, voluntari social que entra a donar classes a una escola marginal, “una germandat de descartats”. El rai dels innocents aborda una realitat molt actual, la dels fills de famílies desballestades al caire del desequilibri emocional.

Les cuques, de Julià Guillamon (Llibres Anagrama)

Un llibre sobre el temps, un viatge de la infantesa a la vellesa, per mar i muntanya. En cada etapa hi ha un insecte, una cuca que apareix en una paret o en una flor, i que fa possible el transport. Seixanta-un fragments que s’articulen en la novel·la de tres estius: des del xoc d’haver de renunciar als llocs estimats fins als preparatius per tornar al bosc. Ha estat un any prolífic per Julià Guillamon, i en aquest article parlem de Les cuques entre tot d’altres novetats de l’autor.

Les espines del peix, de Josep Colomer (Tres i Quatre)

A Les espines del peix (Tres i Quatre), Josep Colomer dona testimoni de la transformació urbanística d’un poblet del País Valencià. Colomer hi fala crònica novel·lada de Benià, un poble de costa imaginari que en una centúria passa de ser un llogarret amagat i gens transitat, una mena de paradís perdut ben avingut, a una destinació turística massiva de gent (sobretot jubilats) provinent de tota Europa. El canvi social, econòmic i sobretot estètic provoca un hecatombe irreversible.

El càstig, de Guillem Sala (L’Altra)

Hi ha novel·les que són com un cop de puny. El càstig de Guillem Sala n’és una. L’autor hi aborda una realitat i uns personatges que normalment han quedat fora del radar de la literatura catalana, un submón en tota regla que l’autor eleva a una dimensió tràgica. Sala hi explora una zona limítrofe, el barri de sant Andreu que delimita amb Santa Coloma, la que podríem denominar irònicament l’Upper East Meridiana, si haguéssim de fer servir un terme mirall de l’Upper Diagonal. Sala resol amb eficàcia el repte d’escriure en català sobre uns personatges i un entorn castellanoparlants. Ho explicava ell mateix en un article a Núvol.