Tots som Guillem

A 'Guillem' (Amsterdam), Núria Cadenes recorda l'assassinat de Guillem Agulló. Vint-i-set anys després, la memòria del jove antifeixista segueix viva.

Primavera de 1993. De matinada, Guillem Agulló i Salvador és assassinat a Montanejos (Alt Millars, Castelló) per un grupuscle de neonazis. A partir de llavors, comença una batalla per la memòria i la justícia. La justícia pel Guillem que mai va arribar. Almenys, no des de les institucions. Tot es va resoldre en impunitat, una impunitat que feia molt temps que funcionava al País Valencià.

Núria Cadenes | © T.G.

Però alguna cosa va canviar amb aquell assassinat; una generació de joves, la generació de Núria Cadenes i tants altres, es va negar a resignar-se. Es van negar a assumir el silenci: el nom de Guillem Agulló no havia de caure en l’oblit. I no ho ha fet. Pels que érem molt joves aquell any 93 o inclús no havíem nascut, el que va passar amb el Guillem Agulló, en certa manera, també ens ha marcat. Qui ens en va parlar? Quan, per què? Tant se val. La seva mort, i sobretot, la seva vida, la manera com va viure la seva curta vida, han esdevingut motor de resistències polítiques i socials. Una referència amb regust de ràbia, de pena que, tot i això, no ens han immobilitzat.

Núria Cadenes, passats vint-i-set anys, emprèn un treball d’escriptura compromesa amb la memòria: escriure per recordar, per trenar la memòria de tots a les pàgines d’un llibre. “Tots som Guillem”, com es cridava, llavors, a les portes del judici. “Tots som Guillem” perquè el què va passar forma part d’una violència estructural.

Per qui era la justícia? De qui? Això és el que Cadenes ens demana de preguntar-nos amb el seu llibre, sacsejant-nos i colpejant-nos. Ens posa cara a cara amb les clavegueres de l’Estat, amb la farsa de la democràcia espanyola postfranquista, amb el fracàs confirmat de la Transició. I és que aquell judici, celebrat l’any 1995, va ser un judici interessat, ideològic, insensible. Aquella (in)justícia inapel·lable, sense recorregut, es va tancar en ella mateixa per protegir els vestigis d’una tradició política fundada en la connivència amb l’extrema dreta i les seves violències.

Guillem (Amsterdam) combina una escriptura fresca i la ironia punyent amb un treball d’arxiu. Podem llegir, interpolades entre les pàgines que són pròpiament ficció, les transcripcions del judici, retalls de premsa, els atestats de la guàrdia civil, i el testimoni dels pares i la germana, que Cadenes ha transcrit amb fidelitat. El relat se’ns desplega en la seva diversitat de punts de vista: des del tractament sensacionalista i morbós de segons quina premsa, a la passivitat i complicitat de la policia, la indignació del teixit social i cultural de llavors, passant, evidentment, per les irregularitats del judici; ecos del passat mobilitzats en les pàgines presents. Tot això que està en aquests altres-textos, s’incrusta —jugant amb la tipografia, creant cert distanciament— en la narració. La història es reactiva, es mira des d’un altre lloc, s’obre a la complexitat de les seves capes diverses. Es fa possible la mirada crítica. Guillem, doncs, és un text fet de molts textos que es troben i es relacionen en un mateix corpus en la necessitat de tornar a explicar.

La lectura no acaba de ser dirigida. Contràriament, tot i que el text no és imparcial (és que hi ha algun text imparcial?), ens anima a moure’ns i a situar-nos des de la perspectiva que vulguem, a prendre partit. En definitiva, Guillem, reescrivint l’assassinat de Guillem Agulló i el seu judici, ens demana, com a lectors d’una comunitat concreta, repensar la nostra història més recent per ser més crítics. Fent memòria ens convertim en objectors. Llegint des del record, que apunta al futur, es van trobant i teixint estratègies per la subversió, la resposta a tanta infàmia impune, vigent encara avui.

La novel·la forma part de la campanya de reivindicació i memòria engegada per La lluita continua. Aquesta iniciativa parteix del cas de Guillem Agulló amb l’objectiu de “promoure la memòria de Guillem Agulló, denunciar la impunitat de l’extrema dreta els últims quaranta anys al país, reivindicar la històrica lluita antifeixista a casa nostra i alertar sobre l’auge de renovats discursos xenòfobs i racistes que s’han instal·lat de nou en el centre del debat polític i social”. A més del llibre de Núria Cadenes, el projecte inclou també el film de Carlos Marqués-Marcet, La mort de Guillem.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació