“La Festassa de la Montse”

Diumenge passat, 13 de juny, Montserrat Roig hauria fet 75 anys. És per això que l’endemà, dilluns 14, a l’Ateneu Barcelonès es va celebrar un homenatge aprofitant el seu aniversari de naixement, un acte que serà el primer de molts altres que Edicions 62 i Tramoia han organitzat i que durant els pròxims mesos s’aniran realitzant. Aquesta vegada, però, va ser l’ocasió per parlar de Roig de manera distesa a través de les intervencions de tres escriptores de referència a casa nostra: Carme Riera, Najat El Hachmi i Anna Punsoda. Un acte presentat i coordinat per Lluïsa Julià, vicepresidenta primera de l’Ateneu.

Montserrat Roig va ser escriptora i periodista, en definitiva, una intel·lectual de primer ordre per la Catalunya de la Transició. Va caracteritzar-se per demostrar un fort compromís social durant el període de recuperació democràtica, però també va convertir-se en un referent pel feminisme.

“era una dona que vivia amb ganes de menjar-s’ho tot, com si endevinés que tindria temps limitat per fer-ho”

Anna Punsoda

Carme Riera començava l’acte recordant els inicis de la seva amistat amb Montserrat Roig: “A l’inici, no li queia bé! Després ens vam fer amigues i ens vam prometre que mai malparlaríem una de l’altra”. Riera va explicar que els llibres de Roig li encantaven i que per molt que ho hagués volgut mai hauria pogut parlar malament d’ella, “sempre intento reivindicar-la quan faig alguna cosa important, li vaig prometre”, afegia. Najat El Hachmi va explicar que ella malauradament no l’havia pogut conèixer personalment, però que sempre l’havia llegida i la seva figura l’acompanyava. “A la meva generació, ens van explicar que la literatura no podia tenir res a veure ni amb el compromís ni amb la consciència social, i qui ho feia era considerat un escriptor de segon ordre”, anunciava El Hachmi. “Llegir-la va ser un respir! Era possible parlar des de la reivindicació!”. I és que, què és un autor que no és interpel·lat pel món en què viu? Roig va aconseguir plasmar una realitat amb una lucidesa que mai ningú havia sabut expressar, sempre des de la qualitat literària i sense derivar al pamflet. Per Anna Punsoda, Montserrat Roig “era una dona que vivia amb ganes de menjar-s’ho tot, com si endevinés que tindria temps limitat per fer-ho”. No va renunciar a res i va demostrar que l’escriptor no és un ésser turmentat, sinó que pot combinar la seva vida intel·lectual amb la possibilitat de tenir fills. “Jo volia això! Fer conciliable allò irreconciliable”, exclamava Punsoda.

Montserrat Roig ha esdevingut un referent per les escriptores de l’avui, però Carme Riera explicava que ella, de la mateixa generació que Roig, havia tingut molt poques referents, hi havia Rodoreda, Arderiu, Capmany… poc més. “La Montserrat va obrir un camí molt important”, deia Riera. A més, va esdevenir un model literari, també de llengua.

“Quina novel·la faria ara?”, es preguntava Carme Riera i responia “aprofundiria en l’amistat”. De fet, l’amistat entre dones és un tema recurrent dins l’obra de Roig, i Najat El Hachmi reivindicava aquest fet, tot assegurant que aconseguia exercir la força d’allò personal com a polític i fer-ne literatura. Finalment, Anna Punsoda va destacar el tractament dels personatges: “No jutja, et fa estimar-los perquè entens la seva complexitat”.

Montserrat Roig seguirà viva mentre ens la seguim fent nostra, mentre la reivindiquem i la llegim. El seu llegat ha enriquit el nostre imaginari i és per això que cal fer-ne bandera. Dilluns va ser una festassa, a l’alçada del caràcter de Montserrat Roig, deia Riera, i a casa seva, o sigui, a l’Ateneu Barcelonès, espai que s’estimava i on va treballar de valent perquè es convertís en un focus de la cultura barcelonina.