Joan-Carles Martí i Casanova: novel·la de memòria

L’escriptor elxà Joan-Carles Martí i Casanova, home de gran bagatge cultural, en la seua primera novel·la Els països del tallamar, publicada per Documenta Balear, ens mostra les seues inquietuds lingüístiques i viatgeres i sobretot, la seua voluntat de fixació del temps i la memòria. De fet, si haguérem de definir Els països del tallamar, diríem que és, sobretot, una novel·la de la memòria, bastida sobre tres eixos fonamentals: l’emigració, el desig de retorn i d’arrelament dels emigrants i l’escriptura com a exercici de catarsi personal.

Els països del tallamar, que s’estructura en tres parts (cos del relat), més una seqüela, un glossari i uns agraïments finals, presenta dos nivells de lectura. Hi trobem una novel·la dins d’una altra novel·la, a la manera que ho han fet alguns escriptors anglosaxons com ara Paul Auster. Per una banda, distingim una novel·la centrada en l’autobiografia-ficció (el mateix autor ho adverteix en els paratextos: “aquest llibre es fonamenta, en la major part, en fets de la meua vida. M’he pres, però, totes les llicències literàries que m’ha plagut…”), caracteritzada pel realisme i la versemblança dels fets i construïda sobre una successió de records personals a la manera d’un vell àlbum de fotografies; i en la qual cal destacar el lèxic fortament arrelat a la terra, sobretot, al camp d’Elx (bijó, encarnella, pataca, etc) amb què Joan-Carles Martí va teixint la història de la seua criança. Per una altra banda, trobem el que podríem dir la novel·la de la reencarnació, enllaçada amb el primer nivell de lectura per un element màgic: un òpal negre que permet el protagonista viatjar en el temps i en l’espai i situar-se en diversos moments de l’exili familiar.

Un dels trets més significatius del text és la simbologia com a estratègia que intensifica un dels eixos centrals de la narració: el tema de l’emigració. Així cal destacar el fet que el nom dels personatges fan referència a diverses espècies d’aus. El més remarcable dels quals és, segurament,“Baldrigot” (l’autor es permet la llicència de “masculinitzar” el mot baldriga), el nom del pare del protagonista, que és qui inicia el procés d’emigració que marcarà la vida familiar de Gabre, el protagonista, que podríem considerar un alter ego de l’autor.

La mort també basteix de manera important el rerefons del relat en un segon nivell de lectura, i en aquest sentit, des del punt de vista de la simbologia, destaquem el personatge de na Coloma Alba, a qui el mateix autor identifica en les dedicatòries amb la seua germana morta. De fet, no debades, en Gabre comença a escriure el llibre el dia de difunts: “Feia 11 dies, l’1 de novembre de 2011 havia començat a escriure ell llibre que havia iniciat tantes vegades des que era un home en la vintena”(p.308).

Com veiem, doncs, Joan-Carles Martí i Casanova, malgrat que parteix de l’autobiografia, basteix la seua obra de tal manera que, des del punt de vista d’interpretació, permet que la imaginació del lector jugue amb les peces del relat que ens presenta com un trencaclosques. Tanmateix, des del punt de vista la construcció de la novel·la no deixa absolutament res a l’atzar i en Els països del tallamar ha teixit un llibre en el qual no hi ha ni un fil solt, una història sòlida en què, malgrat el punt màgic que la travessa de tant en tant, tot té sentit i tot està lligat de manera impecable, des dels paratextos que precedeixen al cos de la novel·la fins als agraïment que la tanquen i acaben de justificar-la.

Publicat a la revista Llengua Nacional (Barcelona) 4t Trimestre 2013

A partir de la setmana que ve, Joan-Carles Martí inicia una gira de presentació de la novel·la Els països de tallamar (Documenta Balear). Vet aquí les tres parades del viatge.

GIRONA Dilluns 2 de desembre a les 20:00h

Intervindran:
Montserrat Pumarola, Fundació Francesc Ferrer i Gironès. President.
Jaume Piquer Jordana, dinamitzador lingüístic i activista cultural.
Presenta el llibre:
Núria Martí Constans, filòloga, professora i escriptora
Joan-Carles Martí i Casanova, d’Elx, autor del llibre.
Al final de l’acte actuarà Núria Agulló i Blasco, nadiua del Camp d’Elx, resident a Ogassa, mestra, cantant i poeta.
Joan-Carles Martí i Casanova recitarà el poema del gironí Narcís Comadira, en la seua versió en llengua occitana, “Quatre mots”.
Lloc: Llibreria 22, carrer de les Hortes, 22 Girona

BARCELONA Dimarts 3 de desembre a les 19:00h 

Benvinguda Jaume Reus, de l’Espai Mallorca
Presentació de l’autor: Rafael Castellanos Llorenç

Presentació del llibre: Sebastià Bennassar
Intervenció de l’autor d’Elx: Joan-Carles Martí i Casanovà

PERPINYÀ Dissabte 7 de desembre a les 16:00h

De la gran ciutat de llengua catalana més al sud, Elx, a la gran ciutat més al nord, Perpinyà. Farem 713 km!

Introducció: Els països del tallamar i els lligams catalano-occitans a càrrec de l’activista i escriptor occità Terric Lausa, de Quilhan, en llengua occitana.
Presenta la novel·la l’escriptor J Daniel Bezsonoff.
Intervindrà l’autor Joan-Carles Martí i Casanova, amb una breu introducció en llengua occitana aprovençalada i la resta en llengua catalana amb fonètica valenciana d’Elx.
Casal Jaume I de Perpinyà: 23, avinguda del Liceu
Dissabte 7 de desembre a les 4 de la vesprada o de l’après migjorn.