L’impossible segons Erri De Luca

L’escriptor, periodista i poeta italià Erri De Luca, autor de novel·les com No ara, no aquí, guanyador del XIV Premi Leteo a Espanya l’any 2014 i «escriptor italià de la dècada», segons el crític literari del diari cèlebre Corriere della Sera, Giorgio De Rienzo, torna a les llibreries amb Impossible (Bromera). En aquesta novel·la, i com ja hem vist en obres anteriors, explica la vida del protagonista a partir de la història italiana, la naturalesa —centrant-se en la muntanya— i els diàlegs i monòlegs, que serveixen de pont per enfrontar passat i present. 

De petites casualitats i coincidències es conforma la nostra existència. D’encontres imprevistos o de trobades que titllaríem d’impossibles, poden sorgir les experiències més decisives de la nostra vida. En això es basa la nova obra d’Erri De Luca, en una trobada totalment casual, que acaba portant el protagonista per una odissea, similar a la d’Ulisses. Encara que, en aquest cas, i a diferència del personatge d’Homer, el protagonista es mostra impassible i tranquil davant els revessos. 

El relat comença quan el personatge principal, un home gran, surt, com de costum, a passejar sol per la muntanya. Però, la casualitat provoca que els fets no segueixin el decurs esperat pel vell protagonista que, en lloc de dormir a casa seva, acaba en una presó acusat d’homicidi. L’inesperat ha fet que coincideixi amb una persona del seu passat, de la qual troba el cadàver, trasbalsant i destapant vells records i sentiments. 

La història, en què el fil conductor és aquesta casualitat, s’explica a partir de dos formats que es van intercalant: interrogatoris del fiscal al protagonista, constituïts a base de diàlegs tensos i profunds, i cartes d’amor que escriu a la seva estimada des de la presó, construïdes a partir de monòlegs propis i reflexius. Arran d’això, durant la història anem descobrint qui és realment aquest home. Un defensor dels seus ideals, que va lluitar durant els anys de plom italians, que va veure la derrota, i va patir les traïcions de companys que en el darrer moment van delatar les intencions dels seus camarades i inclús amics. 

Es tracta d’una persona gran que simplement vol viure còmodament, i que no tem gairebé res, ja que creu que durant la seva vida ja ha experimentat el pitjor. Com el mateix personatge assegura: «Conec els processos judicials […] com a membre de la generació més processada de la història d’Itàlia». I és aquesta experiència la que li atorga la seguretat i tranquil·litat necessàries per enfrontar-se al fiscal, i acabar-se creient amb «més capacitat de refutar acusacions» de la que té aquest «de demostrar-les». 

«‘Impossible’ demostra que la circumstància absurda i inesperada pot ocórrer en qualsevol moment»

En una situació en què molts de nosaltres patiríem por i ràbia, tristesa i soledat, el protagonista es mostra impassible. Veu una nova manera de prendre’s el temps tancat i aprofitar aquest aïllament per pensar, descobrir-se i inspirar-se, tant en el que diu com en el que sent. Però en cap moment es desespera, sinó que es dedica a esperar que el fiscal assumeixi la seva innocència o, en cas contrari, aconsegueixi demostrar la seva culpabilitat.

Impossible, que segons l’autor és «la definició d’un fet fins al moment abans que succeeixi», demostra que la circumstància absurda i inesperada pot ocórrer en qualsevol moment. I aquest és el gran tema de la novel·la. Erri De Luca ens fa navegar pels records d’un vell revolucionari a través d’una odissea mental que enfronta el passat i el present i aborda temes tan diversos com la traïció, la fraternitat, l’amor, la justícia i la llibertat que, d’altra manera, potser hauríem albirat, però no compartit en l’enteniment i la comprensió.