Francesc Pujols i la maleta de Gómez de la Serna

Poden els prohoms de la cultura catalana protagonitzar una novel·la gràfica? El guionista figuerenc Sebastià Roig (1965) i l’il·lustrador badaloní Toni Benages i Gallard (1970) no en tenen cap dubte. Fa uns anys van fer forrolla amb Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols (Males Herbes, 2015), on l’autor de l’Hiparxiologi o ritual de la religió catalana era l’eix central de cinc històries breus de caràcter fantàstic. Ambientades entre 1912 i 1930, en aquelles historietes Pujols s’enfrontava a espiritistes, éssers amfibis, bruixes i amazones voladores arreu del territori català. L’última de les historietes transcorria al Barri Xino de Barcelona amb uns aires de sèrie negra que ara els autors recuperen en aquesta continuació de recent publicació El cercle de Loplop: una aventura de Francesc Pujols; la primera aventura llarga protagonitzada per aquest il·lustre pensador de la primera meitat del segle XX que va fascinar figures com Salvador Dalí, Joan Maragall, Josep Pla o Pau Casals.

Tanmateix, Roig i Benages no adapten la biografia real de Francesc Pujols (1882 – 1962) al còmic, sinó que li fan viure un seguit d’aventures detectivesques a mig camí entre les del Tintín d’Hergé i les d’en Massagran, una de les figures més conegudes de la literatura infantil i juvenil de casa nostra, popularitzada, sobretot, a partir de la dècada de 1980, gràcies a la sèrie de còmics impulsada per Cavall Fort; obra de l’il·lustrador Josep Maria Madorell i el guionista Ramon Folch i Camarasa, fill de Josep Maria Folch i Torres, pare literari del personatge i també de Els Pastorets.  

Sigui com sigui, Roig i Benages defugen la línia clara de l’escola francobelga d’aquests referents i es decanten per una il·lustració en blanc i negre, plena d’ombres, que recorda el gènere noir estatunidenc o títols més nostrats com la sèrie Torpedo, creada pel guionista Enrique Sánchez Abulí i el dibuixant Jordi Bernet, així com les il·lustracions de l’italià Hugo Pratt. De fet, la recerca històrica que han dut a terme els autors d’aquesta aventura gràfica, desenvolupada durant gairebé sis anys, és equiparable a l’extens procés de documentació que sovint realitzava el pare de Corto Maltès.

Sens dubte, aquesta dedicació es nota a les vinyetes de Benages, plenes de detalls molt cuidats, amb vestuaris i localitzacions que et submergeixen de ple a la Barcelona de 1931, pocs mesos abans de la proclamació de la Segona República Espanyola. L’Hotel Ritz, el mític cabaret La Buena Sombra –situat al carrer Gínjol, a tocar de La Rambla–, el Teatro Circo Barcelonés, un dels espais escènics més grans de la ciutat juntament amb el Principal i el Liceu (i els interiors del qual recorden molt sospitosament al Teatre del Círcol de Badalona, ciutat natal de Benages), o el desaparegut Maricel Park de Montjuïc són alguns dels escenaris on es desenvolupa la trama de El cercle de Loplop.

Una trama que comença plàcida –però deixant clar que es tracta d’un còmic per a adults– i que va creixent en intriga a mesura que avança la història fins a culminar amb una trepidant persecució digna de les grans aventures d’acció. Entreteixint la història de Francesc Pujols i els seus amics, on destaca la figura del crític Sebastià Gasch, amb la d’una misteriosa secta que vol apoderar-se d’una maleta propietat de l’escriptor Ramón Gómez de la Serna –el perfecte Macguffin que fa avançar la història– anem veient desfilar grans personalitats de la cultura catalana de principis del segle XX: des del mecenes Eusebi Güell al polític Francesc Cambó, passant pel periodista Carles Soldevila, el caricaturista Romà Bonet “Bon” o l’escriptor empordanès Carles Fages de Climent que ja apareixia a Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols. La troca s’embolica amb la intervenció d’un parell d’artistes en hores baixes que també van existir en la realitat: el mentalista i hipnotitzador Enrique Onofroff i el faquir Molist, que al còmic esdevé el seu ajudant.

L’editorial Males Herbes continua, així, la seva doble aposta per la novel·la gràfica i pel tàndem format per Roig i Benages que tantes alegries li ha donat –seva també és l’aventura julesverniana Narcís Monturiol i les pedres de l’infern (2017). El cercle de Loplop és un títol trepidant ple de referències que els amants de la història els encantarà descobrir i que farà les delícies dels apassionats del gènere fantàstic i detectivesc, deixant-los amb una sensació similar a la lectura del còmic Sherlock Holmes i la conspiració de Barcelona (Norma, 2012) que Sergio Colomino i Jordi Palomé van publicar fa deu anys.