El dia de la balena

El dia de la balena ens explica la història de dos amics de setze anys, el Martí i el Bibi, que viuen al mateix carrer en un poble de la Mallorca costanera i que s’obren a l’aventura de l’estiu. La novel·la arrenca amb una anècdota que voreja el fantàstic però que només és el detonant d’un relat absolutament realista: un bon dia una balena moribunda apareix varada a la platja del poble, un fet excepcional que els dos nois viuran com l’auguri de tota una sèrie de desgràcies. El pare del Martí abandonarà la seva mare per una altra dona i el germà gran del Bibi prendrà mal amb la moto. No cal explicar més l’argument per subratllar la traça amb què Comes ens explica la descoberta adolescent com un moment de temptatives arriscades i moralment cegues que porten dins seu l’amenaça d’un càstig. El dia de la balena és una novel·la iniciàtica en el sentit que els seus protagonistes aprenen que els seus actes tenen conseqüències i que no es poden perdonar com si fossin fets aïllats, sinó que es despleguen dins un temps unificat i compartit i tenen la força per tornar amb un efecte bumerang. Fer-se gran significa admetre que allò que has fet ha passat de veritat, per tu i pels altres.

Aquí no trobareu d’entrada la complexitat tècnica que desplegava l’autor a Tots els mecanismes. La narració és lineal al llarg dels setze primers capítols i es tanca amb un últim episodi, que l’autor defineix com el capítol 0-17, i que és quàntic, perquè recapitula, talment com si completés un cup de Rubik, tots els fils argumentals en un joc de superposicions, en què diàlegs i plans temporals diferents ens obren la complexitat moral de la història i brinda als personatges la possibilitat de tornar a començar com si no hagués passat res: la redempció.

El dia de la balena conté referències a novel·les anteriors de l’autor. Hi surt en Sen Súbac, l’Hotel Indira, el mateix paisatge interior i marítim de Sa Pobla, però hi ha una cosa nova. Si en les seves últimes novel·les ens presentava personatges que eren delinqüents financers amb qui ens costava simpatitzar, aquí sense obviar del tot la malesa dels adults, Melcior Comes retrata una delinqüència més aviat ingènua i inofensiva d’uns adolescents que es fan estimar i són els nostres herois. És curiós que l’autor de Sobre la terra impura hagi hagut de baixar a l’adolescència per servir-nos uns personatges de qui ens puguem enamorar.

El dia de la balena surt d’un encàrrec de l’Ester Pujol, editora d’Univers, que va demanar a Melcior Comes que li escrivís un conte. N’ha sortit alguna cosa més, una novel·la breu o fins i tot una novel·la juvenil, que hauria pogut guanyar tots aquests premis Joaquim Ruyra que queden deserts tan sovint. El dia de la balena pot ser una lectura tan estimulant per als adults com per als adolescents. I hauria de tenir una oportunitat ara que han desaparegut les lectures obligatòries a la secundària i els professors poden triar nous títols per als seus alumnes.  Ei, profes inquiets que busqueu noves lectures, aquí en teniu una per als alumnes més desperts!

Potser el perill d’aquest nou llibre de Melcior Comes és que quedi desubicat, entre el canvi d’editorial i la dispersió que suposa per l’autor haver publicat tres llibres en tres segells diferents en dotze mesos, amb la desorientació i fatiga que això pot provocar en llibreters, mitjans i lectors. I seria una llàstima que quedés sepultat sota l’allau de novetats d’aquest Sant Jordi tan carregat, perquè és una de les novel·les més felices que podeu llegir ara mateix. Per fi un llibre que no s’ha escrit en favor de cap gran causa ideològica ni amb cap voluntat messiànica, com fan aquelles novel·les que volen salvar el planeta o alertar-nos dels perills de la robotització o celebrar la sororitat. Comes es limita a explicar el món amb una mirada ingènua, des de la perplexitat de l’adolescent i ho fa com sempre amb un llenguatge prodigiós.