Contes de la negritud

La història de la comunitat afroamericana ha estat vinculada inexorablement als conceptes d’opressió, degradació, racisme, odi i trauma. Els catorze relats breus de Langston Hughes (Joplin, Missouri, 1902 – Nova York, 1967) aplegats a Els blancs —publicat l’any 1934— mostren de forma realista les relacions de vegades divertides, però sovint tràgiques, entre blancs i negres als Estats Units dels primers anys del segle XX, sobretot a les dècades de 1920 i 1930, tant en les zones rurals del sud com en les urbanes del nord. Tots els contes tenen una mateixa intenció: mostrar com, amb formes cruels o subtils, aquestes relacions són profundament desiguals, i, el que per a mi és més important, tots els contes estan escrits des de la negritud. I això, si pensem en l’any en què van ser publicats, els fa encara més interessants. Amb Els blancs, primera traducció al català d’una de les obres de Langston Hughes, Godall Edicions dona a conèixer un gran escriptor, prolífic, incisiu, combatiu i pioner de la literatura negra als Estats Units.

Cal recordar que Hughes és el primer gran poeta negre dels Estats Units, a més de ser una figura central de l’anomenat Harlem Renaissance, moviment que va reunir un grup d’artistes negres de diverses disciplines a principis dels anys 20, i que reivindicaven, entre altres coses, la cultura afroamericana. La poesia de Hughes, no exempta de polèmica, reclama els drets dels homes i les dones afroamericans de la mateixa manera que assenyala les injustícies comeses contra ells al llarg de la història. Hughes també va ser un dels grans impulsors del jazz, del qual parla a l’assaig The Negro Artist and the Racial Mountain. A Els blancs s’aborden múltiples dimensions d’aquests problemes racials, centrant-se sobretot en la dinàmica de poder desequilibrada però independent entre les persones negres i blanques.

A la primera història del recull, Hughes ens explica la vida de Cora Jenkins, una de les úniques persones negres en un poble rural nord-americà. El conte explora temes de discriminació social per motius de raça, classe i sexe. A la quarta, Jack escriu una carta a la seva mare on explica la complexa experiència de fer-se passar per blanc malgrat identificar-se com a negre. La majoria de les històries d’Els blancs estan plenes del verí de la condescendència, del paternalisme dels blancs cap als seus servents negres, els cuiners, les minyones, els conserges. És el cas de la història dels dos artistes blancs rics que contracten una model negra perquè es faci passar per una esclava o la del noi que ignora la seva mare negra quan s’hi creua pel carrer i que fa anys que es fa passar per blanc per no ser rebutjat.

Els catorze relats de Hughes s’expliquen per ells mateixos, sense necessitat de fuites retòriques ni de denúncies tronades del racisme, en absolut. El màxim que es permet és un somriure amarg. Si bé Els blancs no és un llibre profètic, sí que té un valor històric extraordinari, i es converteix en un autèntic estudi sobre el relativisme cultural. Hughes narra des de la resiliència, i argumenta a través dels seus catorze contes que l’etnocentrisme és una posició infundada i moralment desastrosa.