Cinc Premis Llibreter i una demanda

Fa vint-i-quatre anys que el Premi Llibreter es dedica a buscar entre les muntanyes de novetats d’un any aquells llibres que, pel motiu que sigui, no han rebut prou atenció. Cent llibreries d’entre les 300 agremiades han votat d’entre les tres propostes que cada comitè de lectura i selecció va triar com a finalistes. Vet aquí els guanyadors.

Cristina Garcia Molina | Foto: Pere Francech / Quim Vallès. ACN

Diu Eric del Arco, president del Gremi de Llibreters, que enguany s’han canviat el calendari del premi: “fins ara valoràvem obres que s’havien publicat entre maig i abril, i això feia que les últimes novetats quedessin diluïdes. A partir d’ara, ens fixem en l’any natural”. Així doncs, aquest premi té en compte les obres publicades durant el 2022 (excepcionalment i per no solapar-se amb l’edició anterior, començant a partir del mes de maig). A banda de donar ressò als guanyadors de cara al públic, Del Arco ha remarcat el paper que fa el premi per enfortir l’engranatge de les llibreries: “En un sol any, es publiquen unes 10.000 novetats. És impossible per als llibreters llegir-ho tot. El premi fa que tots els llibreters agremiats llegeixin els tres finalistes de cada categoria i, per tant, els puguin recomanar amb la força de la lectura, independentment de qui sigui el guanyador”.

El primer guanyador anunciat ha estat el de la categoria Literatura infantil i juvenil – Altres literatures. Pardaleta és una novel·la il·lustrada de l’autora portuguesa Joana Estrela, que publica l’editorial Meraki amb traducció d’Àlex Tarradellas en català i Mercedes Pineda en castellà. Es tracta del títol que ha estrenat la línia juvenil de l’editorial. Pardaleta narra la història de la Raquel, una noia que, com tots els adolescents, busca la seva identitat. L’editora, Alba Besora, remarca també que es tracta d’una novel·la que dona visibilitat a l’amor LGBTI. Estrela s’ha mostrat sorpresa que un llibre “tan portuguès” hagi trobat un públic a Catalunya. I Eric del Arco ha remarcat un interès espontani dels llibreters catalans per la literatura portuguesa, ja que dos dels premiats de l’any passat també ho eren.

Tots els guardonats al XXIV Premi Llibreter | Foto: Pere Francech / Quim Vallès. ACN

Diu Miguel A. Rincon, cap del comitè de la categoria Literatura infantil i juvenil en català, que “enguany ha estat una sorpresa trobar una qualitat que feia temps que trobàvem a faltar”. El premi ha estat per a Fills d’Èodhum, el debut literari de Roger Tarrés. Diu Patrícia Campana, editora de Fanbooks: “feia temps que buscava un autor de fantasia en català, perquè és un gènere del qual, sobretot, se’n llegeixen traduccions i costa trobar autors catalans”. La novel·la de Tarrés és el primer volum d’una trilogia de fantasia medieval, que segons l’autor, inclou “aventura, combats, estratègia, una protagonista valenta, amor i rivalitat entre territoris”.

En la categoria Àlbum il·lustrat el premi ha estat per Hi havia una forma, dels francesos Gazhole&Cruschiform, publicada per Barrett amb traducció de Teresa Duran en català i Luisa Lucuix en castellà. Segons el comitè, un àlbum interessant “pel seu esperit transgressor, per l’actualització, tant en forma com en contingut, del conte tradicional” a partir de les formes geomètriques.

En la categoria Altres literatures, el premi ha estat per La promesa (Les Hores. Trad. Àfrica Rubiés / Libros del Asteroide. Trad. Celia Filipetto) de Damon Galgut. La novel·la competia amb Eufòria (Les Hores) d’Elin Cullhed i L’aigua del llac no és mai dolça (L’Altra) de Giulia Caminito, i tracta la relació dels homes amb la terra, “un dels grans temes de la literatura contemporània”, a partir de la història d’una família sud-africana blanca sobre la qual plana una promesa no mantinguda. Diu Maria Sempere, editora de Les Hores, que és una novel·la que “representa bé la línia editorial, que pretén publicar novel·les que reflecteixin els problemes que preocupen l’individu des de l’inici del temps”. Galgut, en el vídeo d’agraïment del premi, ha remarcat que considera les edicions catalana i castellana d’aquesta novel·la “especialment elegants”.

Finalment, el premi de Literatura Catalana ha estat per a Els irredempts (LaBreu) de Cristina Garcia Molina, que competia amb 1969 (L’Altra) d’Eduard Márquez i L’artefacte (Edicions de 1984) de Josep Ortiz. El comitè ha remarcat la “intel·ligència aclaparadora d’una proposta en què excel·leixen el llenguatge, les idees, l’art”. Els irredempts és una narració en tres temps i, sobretot, una experiència de llenguatge. Diu Ester Andorrà que Garcia Molina “obre camins d’una nova manera de narrar, fet que és una bona representació del nostre catàleg, que fa anys que busca literatures subterrànies capaces d’arribar a una comunitat que és gran”. L’autora ha explicat que l’escriptura d’Els irredempts no va ser “fàcil ni plaent. Sempre vaig pensar que era un llibre mort, que l’acabaria oblidant abans d’acabar-lo. Quina tonteria, els llibres no s’obliden!”. Andorrà ha aprofitat la seva intervenció per traslladar al Gremi una demanda que fa temps que circula per xarxes: un Premi Llibreter de Poesia.