Carme Riera: humor, erotisme i literatura

Epitelis tendríssims recull set contes de temàtica eròtica publicats el 1981 i Contra l’amor en companyia i altres relats, de 1991, aplega dinou narracions breus que versen sobre l’escriptura i la lectura. Ambdues compilacions són publicades per Edicions 62 en un únic volum, travessat per l’estil irònic i delicat de Carme Riera, així com per un anhel subtil de trencament de convencions, tòpics i clixés. Pilar Bertran, editora de la mallorquina des de fa anys, ha organitzat l’edició commemorativa, amb un pròleg de Mita Casacuberta, on es posa en relleu la importància de la reedició trenta anys després de la seva arribada al públic.  

Carme Riera, una de les grans escriptores contemporànies en llengua catalana, a més a més de catedràtica de literatura espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha escrit des de narrativa breu i novel·la fins a assaig i crítica literària. En el recull de contes que la catapultà al món literari català, Te deix, amor, la mar com a penyora, així com en el volum que publica ara Edicions 62, Riera vol “subvertir, provocar i divertir”.

Epitelis tendírssims va sorgir de l’anhel d’escriure relats eròtics amb humor, després d’adonar-se que, a l’època, tot el vocabulari eròtic era o bé mèdic o bé groller. Inspirada per la feina del col·lectiu literari Ofèlia Dracs, dedicà un estiu a escriure contes i comentar-los amb els seus amics. Riera recorda amb afecte l’escenari de divertiment d’aquelles setmanes, el procés de creació i les converses, farcides de rialles, que la van ajudar a anar polint a poc a poc els textos.

Un indret comú fa de llaç d’unió entre les històries dels Epitelis: totes tenen lloc a l’hotel Lluc-Altari, un hotel de Deià concorregut per escriptors. Després de la publicació del recull, la regenta de l’hotel va acostar-se a Riera per esbroncar-la: tot el que diu el llibre és mentida, li va retreure. L’escriptora cercava precisament aquesta confusió entre veritat i imaginació: un conjunt de contes ficcionals, però ubicat en un lloc real. 

El segon recull del volum, Contra l’amor en companyia i altres relats, esbossa una reflexió sobre com llegim i com som llegits, com escrivim i des d’on ho fem. Amb la mateixa voluntat juganera i provocadora, Riera dona noms reals als escriptors dels contes i, per a donar una volta més a la ironia, empra tòpics – com ara el de l’home gran casat amb una dona jove – i en fa caricatura.

Dècades després de la seva publicació, resulta interessant parar atenció a l’evolució dels temes que aborda Riera en aquests contes, i la manera com són rebuts pel lector actual. En primer lloc, la mallorquina reconeix que l’erotisme ha canviat de manera important: si als anys vuitanta l’escriptora es movia entre tabús, avui en dia l’erotisme és pertot. És evident que els models eròtics han canviat: la manera de mirar, tant a nivell individual com col·lectivament, ha esdevingut molt més “permissiva”. L’erotisme, erigit entorn de subtilitats, de parts del cos prohibides a la mirada, de vels i clarobscurs, ja no és el que era: “la desinhibició duu a la deserotització”, diu Riera. Ara bé, en la mesura que els contes trenquen amb els automatismes de la literatura eròtica i que duen a terme un treball fi de destrucció de tòpics dins del mateix llenguatge, la seva vigència és inqüestionable. Pel que fa al segon recull, Riera admet entre rialles que la fauna i els egos dels escriptors no han canviat: tant qui escriu com qui llegeix segueix sent, en línies generals, de la mateixa manera.

“Fer un bon conte és difícil”, admet Riera. És una unitat d’atenció i tensió; ha de ser una peça tancada i rodona. Si en el conte l’escriptor no pot entretenir-se en detalls, la novel·la és molt més laxa i permet encabir-hi molts més elements, “perdre-hi el temps”. De fet, la mallorquina confessa que, a vegades, ha inclòs petites venjances personals a les seves novel·les, com ara una crítica a un restaurant que no l’ha satisfet.

Aquests darrers mesos, Riera ha estat enfeinada acabant una biografia de Carmen Balcells, que sortirà el proper mes de març. També té entre mans una novel·la, que encara es troba en la seva primera versió. De moment, però, els lectors podem gaudir d’Epitelis tendríssims i de Contra l’amor en companyia i altres relats, que ja es troba a les llibreries i que promet provocar-nos i divertir-nos a parts iguals.