15 d’agost de 1971. Fernando Atienza i el seu fidel escuder, Pepito el Yeyé, creuen veure un cadàver surant a les aigües del port de Barcelona. No sembla una moixama qualsevol: a aquesta massa esblanqueïda l’han sostret calçat i pantalons, però encara duu una caçadora de beisbol amb una «W» i la inscripció «Watusi 65» cosides a l’esquena. Així arrenca El día del Watusi, una de les novel·les més importants i espaterrants de les últimes dècades, una obra monumental de quasi mil pàgines que el seu autor, Francisco Casavella (Barcelona, 1963-2008), va publicar originalment en tres parts sota l’abric editorial de Mondadori: Los juegos feroces (2002), Viento y joyas (2003) i El idioma imposible (2003). L’any 2016, Anagrama va fer una esmena a la totalitat reeditant l’obra en un únic volum colossal en forma i fons, en extensió i ambició. Tot amb la voluntat d’explicar, Casavella dixit, «la història d’un país que va passar de dramàtic a imbècil».

Vint anys després de la publicació del llibre, i amb el 15 d’agost convertit en festa nacional per als més lletraferits, la ciutat de Barcelona dedica un homenatge a un escriptor que, ironies del destí, també feia anys un dia 15 (d’octubre). A finals del 2008, un infart de miocardi el va fer abandonar el món dels vius només onze mesos després de guanyar el Premi Nadal per Lo que sé de los vampiros (Destino, 2008), convertida en la seva novel·la pòstuma. Ara, a quinze anys de la seva mort, un grup d’amics i admiradors watusians –encapçalat per l’escriptor Miqui Otero, cosí i deixeble de Casavella– continuaran ballant la conga de la Transició en una jornada festiva que celebrarà una obra fonamental i un autor inesgotable.

Perquè El día del Watusi no és un llibre qualsevol. És l’inici de la mística de la gran «W», el fruit prohibit, el quilòmetre zero d’una mitologia que ja fa molts anys va transcendir la dimensió literària per engolir la figura tràgica (i lleugerament distorsionada) del seu autor. Com el mateix Watusi, Casavella és objecte de mites clandestins i llegendes underground que inflamen una fascinació hiperbòlica envers la seva persona. Un encanteri que el temps no ha fet sinó engrandir i expandir. Tanmateix, Casavella era només un home amb les seves càrregues, passions, manies i esperances. Ho explica Miqui Otero: «Es parla sempre del Casavella com una mena d’animal nocturn i de carrer, però, si fos això el que era, d’on hagués tret el temps per escriure aquestes novel·les absolutament catedralícies i monumentals? Em fa gràcia quan la gent que no arriba a escriure una novel·la de cent cinquanta pàgines es dedica a fomentar aquesta mena de culte menystenint la seva obra».

La novel·la segueix al referit Fernando Atienza, un arribista sense convicció, viatjant del tardofranquisme a la Transició, de les barraques de Montjuïc als despatxos dels buròcrates i polítics de fireta que aspiraven a portar les regnes d’aquell ecosistema selvàtic i salvatge que era la Barcelona preolímpica. Una ciutat estratificada en la qual no semblava manar ningú, enmig d’un oblit col·lectiu ufà i desvergonyit. Un període on imperava la confusió, la desmesura, el deliri i l’excitació. Una època on els fonaments democràtics del país, dèbils i primerencs, trontollaven entre escàndols financers, pulsions autoritàries i cacicades polítiques. «Per mi el que batega principalment a la novel·la és la idea del relat institucional com un teixit de ficcions sovint fraudulentes, i la necessitat del novel·lista de rescatar, mitjançant aquesta mateixa ficció, realitats amnèsiques i històries que ningú explica», diu Otero, l’obra del qual beu de temes marcadament watusians, com ara aquell Bildungsroman urbà i barceloní que batega a la història de Simón (Blackie Books, 2020).

• 

  Crítica

  Miqui Otero i el pacte dels infeliços

  Anna Carreras i Aubets

Francisco Casavella, en efecte, creia sense reserves en el poder de l’escriptor com a traductor i divulgador de la realitat quan aquesta era sistemàticament llençada a l’abocador de la desmemòria. Les seves obres, en especial la trilogia del Watusi, parlen sobre la importància del mite i la faula per suportar el desencant, en un món potser tràgic i infernal, però en cap cas seriós. Quan parla de l’escriptor barceloní, Otero sovint empra la metàfora de l’explorador navajo, tot i que, en realitat, es tracta d’una imatge que el mateix Casavella aplicava a la tasca general del novel·lista: «Casavella s’entén amb l’idioma i coneix les armes dels cercles de poder, però també parla la llengua del carrer i es mou al seu ritme. És aquesta figura mestissa, amb un destí habitualment tràgic, qui millor pot emparaular el món, perquè és l’únic que coneix en cos i ànima les dues realitats».

Darrere les passes de la gran «W»

Isabel Sucunza és periodista i fundadora de la Llibreria Calders, al barri de Sant Antoni. També és, segons la defineix Otero, una «fan evangèlica» de l’univers casavellià. Als fets em remeto: és a la Calders on es va celebrar, l’any 2016 i amb el recinte ple de gom a gom, la reedició d’El día del Watusi publicada per Anagrama; i és allí, també, on una gran «W» pintada a una de les parets demostra l’adhesió incondicional al culte watusià. La mateixa Sucunza ho explica: «De Casavella m’agrada molt aquesta idea del creixement vital tan vinculat a la ciutat. Als personatges de l’univers casavellià els passen coses que no els passarien enlloc més tret de Barcelona. Ha de ser el Raval i ha de ser el Poble-sec. Els personatges són com són perquè viuen allà». La llibretera destaca la «nostàlgia maca i alhora crua» que embolcalla l’obra curta i contundent de l’autor, d’El triunfo (1990) a El secreto de las fiestas (1997), passant per Un enano español se suicida en Las Vegas (1997), fent gala sempre d’una prosa salvatge, divertida i febril, però també melancòlica.

• 

  La Calders celebra ‘El día del Watusi’

  Francesc Ginabreda

Amb tot, inclús els acòlits més vehements de Francisco García Hortelano –nom real de Casavella– coincideixen a dir que la trilogia del Watusi no és una obra estrictament realista, però que, en canvi, conté molta veritat. Al pròleg de l’edició de 2016, l’escriptor Carlos Zanón parlava d’uns diàlegs i situacions «deliciosament inversemblants». Tot i això, Otero defensa el seu valor com a retrat social: «Sempre he pensat que la novel·la realista no és una transcripció literal del món, perquè és impossible transcriure la realitat i la vida d’una manera notarial. Per transcriure un món complex i contradictori, que sovint és més versemblant que qualsevol fantasia fictícia, has d’eixamplar les costures del que es considera i no es considera la novel·la realista». Una ficció, en tot cas, farcida de localitzacions, personalitats i episodis reals de l’època, com ara la legalització dels partits polítics, la matança d’Atocha o l’assalt al Banc Central de Barcelona l’any 1981.

«[El día del Watusi] juga amb la idea del mite i la llegenda, però les barraques del Poble-sec eren reals. Si mires l’hemeroteca i coneixes la història del lloc, l’ambient era ben bé així. És el retrat de Barcelona en una època molt concreta, on podies passar de la misèria més absoluta al joc de màscares que va suposar l’olimpisme. És una realitat passada pel filtre del record d’infantesa de qui ho està explicant», explica Sucunza. Avui, la Barcelona del Watusi sobreviu com ho fan els territoris mítics dels grans novel·listes, i la història de Fernando Atienza continua marcant generacions de la mateixa manera que ho va fer en la seva vida el descobriment del cadàver d’aquell misteriós criminal-ballarí que era (és) el Watusi. Sobre el seu llegat en parla Sucunza: «La novel·la continua fascinant perquè és una obra molt personal i popular. Hi pots veure com començaven els nostres mals i com hem acabat, podem establir una continuïtat. Però el que realment enganxa al públic, abans i ara, sempre és la literatura: el ritme musical, el llenguatge de carrer, les imatges de la misèria vistes des de la tendresa… Els llibres de Casavella són una festa en si mateixos».

El Watusi torna a Barcelona

El pròxim 15 d’octubre Francisco Casavella hauria fet seixanta anys. La seva mort prematura, quan només en tenia quaranta-cinc, va deixar orfe una legió entusiasta de lectors i va contribuir a consolidar la condició d’escriptor de culte que ja havia començat a forjar en vida. Per celebrar aquesta efemèride –i els vint anys de la publicació completa de la seva obra magna–, l’Institut de Cultura de Barcelona, Biblioteques de Barcelona i el Castell de Montjuïc organitzen, sota el comissariat de Miqui Otero i la col·laboració d’amics i admiradors, una intensa jornada d’activitats en homenatge a la vida, l’obra i el llegat d’un escriptor immarcescible. El Pati del Castell de Montjuïc ha estat l’escenari escollit per albergar una diada febril (i gratuïta) que s’allargarà durant tot el diumenge 15 d’octubre, de 12h a 20.30h, i que inclou un programa carregat de concerts, monòlegs teatrals, col·loquis, sessions de ball, conferències, recitals poètics i taules rodones.

«Del que es tractava era de bastir una jornada que no fugís del ball, però tampoc de la paraula i de la reflexió. Volem que la diada sigui una barreja de les virtuts de la novel·la: l’agilitat, el ritme, la mirada… Però també la profunditat», explica Otero. Francisco Casavella era moltes coses; també (i sobretot) un enamorat de la música: del soul, del rock and roll, del punk i de la música de ball, que ell considerava com la a quintaessencia del gaudi i la comunió. Amb aquest homenatge, l’organització ha volgut tocar «tots els colors musicals» que apareixen a El día del Watusi: «Una festa en un bar o un seminari en un lloc absolutament fred no farien justícia a la novel·la ni al Francis», diu Otero, que s’ha cuidat de bastir una connexió entre tot el que passarà a la jornada dominical. «Una connexió que de vegades és intel·lectual, però molts cops a més emocional i sentimental, perquè molts dels convidats es coneixen entre ells i/o van conèixer a Casavella».

La jornada casavellera arrencarà al matí amb tres rutes itinerants –cal inscripció prèvia– que començaran a les 10.30h i travessaran les artèries del barri de Sant Antoni a partir de diferents eixos temàtics. D’una banda, l’escriptora Pilar Romera serà l’encarregada de guiar un itinerari pels paisatges de la infància, joventut i maduresa de l’autor, concentrats en els barris de Sant Antoni, el Raval –antigament conegut com el barri xinès– i el Poble-sec. D’altra banda, el promotor DJ Ragna –àlies de Jorge López, amic íntim i confident de Casavella– furgarà en les epifanies musicals de l’autor recorrent les seves pistes de ball de capçalera. Finalment, Isabel Sucunza guiarà una ruta literària que partirà de la Llibreria Calders fins a arribar al Mercat Dominical de Sant Antoni; un itinerari on la llibretera exposarà les relacions entre l’univers watusià i el barri i les compararà amb altres novel·les mirall. Totes les rutes finalitzaran al Bar Ramon de Sant Antoni, amb la intenció de pujar plegats en direcció al Castell de Montjuïc i continuar gaudint de la festa.  

Al Castell de Montjuïc, la jornada començarà a l’hora del vermut amb una sessió de rumba catalana a càrrec de Yumitus del Pichón y su Combo, que ja van actuar en directe a la presentació d’El triunfo (1990) la novel·la debut de Francisco Casavella. Al migdia, el guitarrista casavellià Josele Santiago oferirà un espectacle acústic acompanyat pel seu col·lega David Krahe: el grup més mític del primer, Los Enemigos, apareix esmentat a El día del Watusi, i com a contrapartida el compositor madrileny va inspirar-se en un dels moments més hilarants de la novel·la per compondre una de les seves cançons en solitari, Cómo reír. Per la seva part, Morfi Grei & Raúl Pulido –membres de La Banda Trapera del Río– afegiran musicalitat als poemes watusians d’Eduardo Margaretto, mentre que Los Perlas i Biscuit enfilaran el final de festa amb la reinterpretació punk d’algunes de les cançons preferides de l’escriptor barceloní. Ho faran juntament amb Martí Sales, poeta i autor –quan era membre del grup català Surfing Sirles– de l’himne Watusi 65.

A banda del vessant festiu de la diada, també hi haurà espai per a la reflexió intel·lectual i el debat al voltant del corpus casavellià. Això inclou un recital poètic a càrrec de David Caño –que demostra la seva mitomania amb la «W» que porta tatuada al clatell– i una sèrie de taules rodones on participaran sospitosos habituals de l’univers watusià: Carlos Zanón, Pedro Berruezo, Núria Torreblanca, Mar Padilla, Laura Fernández, Jordi Costa, Sílvia Sesé i Jordi Garrigós conversaran sobre el prisma polític del llibre i el seu estatus com a gran novel·la de la Transició, així com del calat mitològic que la vertebra, les seves referències musicals i la connexió amb altres novel·les pròpies i alienes.

A més a més, la jornada dominical inclou la representació d’un parell de monòlegs que formen part de l’adaptació teatral que l’actor, director i guionista Ivan Morales ha preparat de la trilogia del Watusi. La primavera del 2024, el Teatre Lliure acolliràuna producció cuinada a foc lent –la companyia Los Montoya ha estat tres anys desenvolupant-la– i de la qual vam poder tenir un primer (primeríssim) tast al Festival Grec 2023. Enric Auquer interpreta Fernando Atienza, en un repartiment on trobem noms com David Climent, Bruna Cusí, Raquel Ferri, Àlex Monner, Vicenta N’Dongo o Xavier Sáez. Els monòlegs en qüestió representen dues de les escenes més celebrades de la novel·la: es tracta d’El gran lío, representat per Bruna Cusí i Àlex Monner (com a guitarrista); i La francesa, on actuarà David Climent amb l’acompanyament musical del trompetista Raynald Colom.

La diada inclourà també lectures de fragments d’El día del Watusi i textos de tribut a càrrec de Joan Riambau, el seu primer editor, entre d’altres. Per amenitzar alguns dels entreactes, l’organització ha programat tres sessions musicals a càrrec de DJ Ragna que es repartiran al llarg del diumenge (a les 12h, a les 17.20h i a les 18.15h) i porten per títol Elevación, elegancia y entusiasmo, en referència al volum editat per Galaxia Gutenberg l’any 2009 que reunia els articles i assajos escrits per Casavella entre 1984 i 2008. Qui pugi al Castell també podrà visitar un petit espai expositiu amb materials de l’univers watusià de Casavella, així com una iteració videogràfica sobre el mateix autor. L’entrada a les activitats és lliure i hi haurà zona de restauració disponible durant tota la jornada.

Podeu trobar més informació sobre els horaris, les inscripcions als itineraris temàtics i tota la resta d’activitats en aquest enllaç.