L’editorial Navona estrena etapa

La diada de Sant Jordi ja treu el cap. La Casa Capell de Barcelona n’ha estat testimoni aquest 23F. Música de piano, rebombori i llums grogues. Photocall i start system del sector editorial català a la presentació de la nova editorial Navona. A l’escenari l’Ernest Folch, director editorial d’aquesta nova etapa, emocionat explicant el nou projecte. “Avui no celebrem el naixement d’una nova editorial, sinó el seu renaixement”, explica als autors, llibreters, agents i amics que ha aplegat. “No es tracta de començar des de zero, sinó de construir una editorial nova sobre una que ja existeix”.

El segell, dirigit per Pere Sureda en el moment de fer fallida, és ara un projecte empresarial de Jaume Roures, Tatxo Benet i el mateix Folch, una editorial que pretén “ser d’autor”, i no centrar-se només en la recerca de títols. Navona editarà –com ha fet fins ara– de Barcelona cap al món, amb títols en català i en castellà indistintament, amb la voluntat de descobrir noves veus literàries, recuperar autors imprescindibles i editar autors universals; on la nova imatge gràfica està cuidada fins al més mínim detall (tipografia inclosa). I com que els detalls són importants, es cuidaran. Tot els llibres, per exemple, portaran punt de llibre, guardes i lloms quadrats. Els traductors –com ja fan cada vegada més editorials– també seran destacats a la portada. La nova Navona, que tindrà una dimensió mitjana i comença editant uns 60 llibres l’any, està prevista perquè sigui multi-format.

L’estructura de les col·leccions no deixa indiferent. La Sèrie M representa la ficció contemporània, traduïda o original, i s’inaugura amb La llibretera de París, la biografia novel·lada de Sylvia Beach, fundadora de la llibreria Shakespeare&Co, just quan es compleix un segle exacte que publiqués, desafiant la censura, l’Ulysses de James Joyce. La complementen Sis mesos d’hivern, el debut com a novel·lista de Marta Buchaca, Días detenidos de Guillermo Ruiz Plaza o El combate interminable de Juan José Flores Alcón.

La Sèrie Ineludibles publica clàssics universals amb acabats de luxe. En destaca la poesia completa de Sylvia Plath, una de las grans veus del segle XX, amb Dime mi nombre i el segueixen les Comèdies de Shakespeare agrupades en un sol volum i traduïdes per Salvador Oliva o el clàssic de la literatura russa Alamedas Oscuras, d’Ivan Alekséyvevich Bunin.

A la Sèrie R hi trobem les grans recuperacions editorials. Entre elles s’edita per primera vegada en català La festa de Margaret Kennedy o L’Evangeli segons Jesucrist i L’home duplicat, de José Saramago, coincidint amb el seu centenari. Navona rescata també Trens rigorosament vigilats de Bohumil Hrabal o el mític Viatge a l’Índia de E.M. Forster. Opinions d’un pallasso de Heinrich Böll o el clàssic de Manuel Vázquez Montalbán Autobiografia del General Franco en completen la sèrie.

A la nova Navona també hi tindran lloc les biografies amb la Sèrie Bio, l’única sèrie de no-ficció, que pretén recollir testimonis impactants. Entre aquestes hi trobem la biografia del doctor Baselga, dedicat a la lluita contra el càncer o Fusta d’eucaliptus cremada, el testimoni d’Ennatu Domingo que desmunta mites sobre l’adopció, els orígens i la identitat. És precisament en aquesta sèrie on trobem el que podria ser un del llibres més mediàtics de Sant Jordi, i que sortirà a la venda el proper 11 d’abril: Verdades a la cara, del polític Pablo Iglesias, segur que no deixa indiferent.

Folch ha repassat també altres autors que formaran part del catàleg: Carlos Robles, James Joyce, Thomas Mann, Patricia Highsmith, Joseph Conrad, Bernardo Atxaga o Miquel de Palol, entre molts altres. Un catàleg complet pels proper anys. I és que a la seva web ja ho deixen clar: “Navona no admet originals no sol·licitats prèviament”. Així doncs, futurs escriptors, val més que feu amics.

El colofó de la festa l’han donat els empresaris, els qui paguen precisament la festa. Jaume Roures ha recordat els sis milions de llibres que van editar conjuntament durant la seva etapa al diari Público. Més enllà de l’amistat que comparteixen tots tres, ja hi ha relació professional -i ja es sabut que mai s’ha de barrejar una cosa amb l’altre-. Tatxo Benet ha recordat que malgrat les darreres lletres que comparteixen Navona i la llibreria Ona (de la qual n’és propietari) no tenen res a veure. “Ja que no soc capaç d’escriure un llibre, sí que ho soc de gaudir de la lectura”, explica justificant el perquè d’embarcar-se en aquest projecte.

Esperem que l’èxit de convocatòria de la presentació de la nova etapa de Navona sigui una premonició de la bona acollida que tindrà l’editorial.