La casa de la literatura

Al bell mig de la serra de Collserola, entre fullatges verds, hi espia un antic mas de la parròquia de Vallvidrera, la Vil·la Joana, la darrera casa que va acollir a Jacint Verdaguer, qui després d’una llarga malaltia, va morir entre les seves parets el juny de 1902. Des de llavors, Vil·la Joana ha esdevingut un lloc de memòria del poeta i una casa de i per a la literatura. Un espai que posa en relleu i reivindica el valor de la paraula literària a partir de la figura de Verdaguer. 

Ara, Vil·la Joana s’estrena com a residència literària, un espai de trobada d’escriptors, en el marc de la xarxa de Ciutats de la Literatura de la Unesco. Una iniciativa que busca integrar la ciutat de Barcelona en el circuit internacional d’intercanvi d’escriptors, afavorint així la mobilitat dels autors com a element troncal de la difusió de les literatures del món. Tal com explica el tinent d’alcalde de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Jordi Martí, el projecte busca ser un espai capital cultural que permeti teixir un clima literari viu i generar així, no només un programa de difusió cultural i artística, sinó també un espai de creació.

La residència, que de moment es planteja que romangui oberta els mesos de primavera i estiu, ha estat dissenyada com un espai de treball i habitatge on les persones allotjades podran desenvolupar el seu projecte creatiu i de recerca envoltats d’un ambient inspirador. I després d’una impecable reforma, l’habitatge disposa de tres dormitoris individuals amb bany i zona de treball, a més de diverses zones compartides per generar relació entre els convivents, els quals podran allotjar-s’hi entre quinze dies i dos mesos. Segons el previst, els primers que hi faran estada a partir del proxim dia 6 de juny seran dos dels premiats en l’última edició de les beques d’escriptura Montserrat Roig, l’australià Ronnie Scott i Migle Anusauskaitè, de Lituània. La tercera autora que estrenarà l’espai és la italiana Viola di Grado, que acaba de publicar la novel·la Fam blava a Angle Editorial.

A més d’autors vinculats a la xarxa de ciutats de la literatura de la Unesco, el MUHBA Vil·la Joana també obrirà les seves portes a traductors que es dediquin a traduir l’obra de catalans o bé obres d’estrangers en les quals Barcelona tingui un paper destacat. També acollirà autors d’altres programes d’intercanvi literari amb participació de l’Institut Cultura de Barcelona, i a professors i investigadors que treballin en història de la literatura, literatura comparada, en l’obra completa d’algun escriptor barceloní o sobre autors del romanticisme equiparables a Jacint Verdaguer.

És important destacar també que la residència comptarà amb un programa paral·lel d’activitats vinculades amb el teixit literari de la ciutat i equipaments públics com biblioteques, museus, escoles i centres cívics, a més de les activitats que tindran lloc al MUHBA Vil·la Joana. 

Actualment, a la ciutat de Barcelona ja existeixen cinc residències per a artistes vinculats a les fàbriques de creació d’àmbits diferents, ubicades a la Fabra i Coats. La previsió és que, en els pròxims dos anys, es posin en marxa 15 allotjaments més per a creadors en els equipaments culturals de la capital, una iniciativa que suposa la consolidació d’un nou paradigma en la cultura de la ciutat.