Feminisme interromput, esperança ressuscitada

És 2020 i el feminisme és vilipendiat. Surten youtubers de sota les pedres abordant la masculinitat des de les postures més reaccionàries possibles. Una ofensiva d’extrema dreta contra el feminisme i els drets de les dones avança imparable pel món. La reina d’Espanya es proclama feminista, Margaret Tatcher és un referent d’empoderament i Amancio Ortega ha omplert tots els armaris de Girl Power. Davant d’això, la mandra s’apodera de les militants feministes, la desídia i l’apatia regnen entre els espais alternatius. La incapacitat d’imaginar com sortir d’aquest atzucac es fa irrespirable. És en aquest context desolador i desesperat, que Lola Olufemi, jove feminista negra, irromp des de Londres amb força fent-ho trontollar tot. Des de l’optimisme de la voluntat –terme encunyat per Gramsci– aquesta autora ja ens avança a la introducció de Feminisme interromput (Raig Verd) que el seu objectiu és imaginar i crear un món més digne, just i alliberador per a tothom.

El llibre que ens presenta Olufemi és un recull d’assaigs, un manual, una introducció a tot allò que el feminisme mainstream ha oblidat i, alhora, a tot allò que ens pot fer sortir de l’atzucac actual. A cavall entre el manifest i l’anàlisi política i sociològica, l’escriptora ens ofereix una introducció completa i concisa al feminisme radical, al projecte feminista de justícia i llibertat i esgrimeix sense por i amb tacte tots els arguments i dades que justifiquen la seva adscripció ideològica.

Lola Olufemi assenyala la connexió inherent entre l’estat, el patriarcat, el capitalisme i el feminisme dominant i argüeix que el treball del feminisme ha d’estar regit per la lluita per la justícia. L’autora desmunta el feminisme imperant –blanc i burgès– i exposa com aquest és reforçat per les estructures dominants com ara els estats o el gran capital. Però, per sort, no es queda només en la crítica sinó que ens ofereix una alternativa de què podria passar si apostem per un feminisme radical, que s’allunyi de la narrativa hegemònica i begui de tradicions transformadores, com ara el feminisme negre.

‘Feminisme interromput’ aborda els temes que sovint oblida el feminisme dominant i convida a converses complexes on no es busca el blanc o negre, el bé o el mal, sinó com afrontar de manera col·lectiva la violència i l’opressió.

La ploma d’Olufemi és didàctica i punyent alhora, fent accessibles propostes polítiques que d’entrada poden crear rebuig o confusió. Per exemple, desgrana les idees entorn de l’abolició de la policia i les presons, que sovint poden sonar inicialment intimidadores, amb una estructura lògica i intel·ligible. Primer mostra clarament per què aquests sistemes afecten negativament la nostra societat i, en particular, als grups oprimits i, posteriorment, explica com un enfocament basat en la comunitat pot ser preventiu, abordant les problemàtiques des d’una lògica estructural i no des del dany individual. De la mateixa manera exposa el conflicte entorn del consentiment i el treball sexual, la transmisogínia creixent o la islamofòbia i el paper de les dones musulmanes en el feminisme. Olufemi estableix com a punt de partida i d’arribada l’alliberament total de la humanitat respecte qualsevol opressió. És a partir d’aquest premissa, i sense cap més apriorisme, que dissecciona totes les tensions de la nostra societat.

Feminisme interromput aborda els temes que sovint oblida el feminisme dominant i convida a converses complexes on no es busca el blanc o negre, el bé o el mal, sinó com afrontar de manera col·lectiva la violència i l’opressió. Situant l’estat i el capital com a responsables dels nostres sistemes d’opressió, Olufemi afirma que “l’abolició de tots els sistemes de violència imperants serà crucial per a qualsevol futur feminista”. Així, estructura una crítica a l’aliança que el feminisme mainstream estableix amb l’estat, i com aquesta aliança no qüestiona les desigualtats i abraça el neoliberalisme, alhora que no avança cap a la llibertat.

Des d’una lògica del feminisme negre, del feminisme marxista i del feminisme radical, Olufemi sap que l’única manera d’avançar és a través del conflicte i que fingir un fals consens sempre acaba servint a aquells que tenen el poder.

L’element estructurador del llibre, per tant, no és la presentació d’un reguitzell de lluites oblidades, jugant al victimisme de qui és més oprimit. Al contrari, tots els temes són analitzats des de la dialèctica entre la identitat i la societat on vivim. De la mateixa manera, és la imaginació de nous mons el que vertebra la proposta. “Perquè imaginem el poder de l’estat com a inevitable”, escriu, “sembla ridícul pensar en una altra manera d’organitzar-nos.” Seguint la idea del realisme capitalista del també britànic Mark Fisher, Olufemi denuncia que l’aliança del feminisme mainstream amb l’estat i el capital ens imposa una narrativa en què imaginar una alternativa és impossible. Així, l’autora ens incita a cada un dels seus capítols a desfer-nos de les cotilles oníriques que el neoliberalisme ens força i permetre’ns somniar, per tal de després poder actuar.

Aquest llibre és un tribut a la genealogia feminista, no només pel repàs històric de lluites i solidaritat, sinó també per afrontar sense tabús ni apriorismes els debats més polèmics que actualment tenen els feminismes. Des d’una lògica del feminisme negre, del feminisme marxista i del feminisme radical, Olufemi sap que l’única manera d’avançar és a través del conflicte i que fingir un fals consens sempre acaba servint a aquells que tenen el poder. Així és com l’autora ens parla de dones musulmanes, de treball sexual, de transmisogínia, de punitivisme i presons. No hi ha res que estigui lliure de debat, d’anàlisi, de transformació. Perquè el projecte que ens presenta no és petit: un món nou, completament diferent.

En un context trist i atomitzat, on el conflicte s’amaga sota el cinisme, la radicalitat de l’autora rau en l’optimisme, en l’esperança. L’autora ens demostra que hi ha un altre futur possible, perquè també existeix un altre present i un altre passat. Assenyala, des del respecte i la humilitat, totes aquelles que s’han quedat els marges en la irrupció del feminisme dominant i ens obliga a tornar enrere per descobrir les pistes que vam passar per alt.

Aquest llibre no estarà estampat en samarretes de grans multinacionals, però és de lectura recomanada a qualsevol que senti neguit davant la injustícia del món.