Els zoos són un anacronisme indecent

La mort de Kanelo, la cria d’orangutan d’un any del Zoo de Barcelona suscita, diuen els titulars, una nova polèmica, quan la paraula hauria de ser indignació. No tant per la seva mort, que també, sinó pel fet que la moderna ciutat de Barcelona encara formi part de la indigna indústria de l’exhibició d’animals vius.

Amb tot el que sabem sobre la sentença dels animals (o sintiència, no hi ha encara consens en la paraula per a designar la seva capacitat de sentir) i la fita que va marcar la declaració de Cambridge del 2012 «The Cambridge Declaration on Consciousness» (segons la qual els científics determinen que els animals no humans no només tenen consciència sinó també capacitat de sentir felicitat i dolor igual que les persones humanes) sembla mentida que a hores d’ara encara hàgim de tornar a obrir el debat sobre els zoos. No hauria d’haver-hi cap debat. Éssers vius sentents no haurien de viure privats de llibertat per a ser exposats per al gaudi momentani de ningú. El temps que un visitant d’un zoo passa davant d’un animal és, de mitjana, de 9 segons. Una vida sencera és el preu dels teus 9 segons. Però vaja, tanmateix, tant fa si fossin 9 hores o 9 dies.

L’excusa de la ciència ja no se sosté. Ni tan sols la de la suposada conservació de l’espècie per a la seva reintroducció futura en els seus hàbitats. Quins hàbitats, si els estem eixugant? A qui reintroduireu, als rebesnets de quantes generacions de presoners? Els zoos de tot el món acumulen individus, els intercanvien pels seus interessos econòmics, maten animals sans si en tenen excedent, els reubiquen si convé als beneficis de la cria en captivitat per a la continuïtat del negoci. L’impacte d’aquesta estratègia en la conservació de les espècies amenaçades és petitíssim, en tant que no incideix en la conservació del seu hàbitat, amb taxes baixíssimes d’èxit en la reintroducció. Googlegeu les paraules culling, EAZA, CITES, investigueu, llegiu, pregunteu.

De l’excusa educativa ja ni en parlem. Com es pot pretendre que té sentit explicar com és un elefant si la infografia del cartell de davant de les seves “instal·lacions” diu que són animals gregaris i socials, parla de la quantitat de quilòmetres que camina al dia, i els infants que van a, suposadament, aprendre com és un elefant només veuen un cos amb forma d’elefant, però que no té ni pot tenir cap ni un d’aquests comportaments naturals. Amb l’afegit que a més, aquell elefant no és només un exemplar d’una de les espècies d’elefants, és un individu, amb el seu passat, les seves vivències i records, i un present i un futur descoratjador. I per molt que s’escarrassin els seus cuidadors a dir que l’elefanta Susi de Barcelona va ser acollida després de passar per un circ i que treballen permanentment per al seu benestar tractar bé els teus captius, no treu immoralitat a l’acte de tenir-los en aital condició. No hem d’oblidar que Susi va néixer en estat salvatge l’any 1973 i va ser segrestada i exhibida en un circ i en un altre zoo, i que li devem fa massa anys una vida digna, en semillibertat en un santuari d’elefants com el que ha proposat una vegada i una altra des de l’any 2008 la ONG Libera! i més endavant la plataforma ZOOXXI, tal com queda recollit en el documental Free Susi.

De debò que en l’època dels drons, de la realitat virtual, metaversos i realitat augmentada, dels hologrames 7D, hem de fer servir l’excusa de la biofília innata dels infants per a justificar l’exhibició d’animals en captivitat?

Els zoos perpetuen la idea que els animals estan per a servir-nos. Per a educar-nos, per a permetre’ns apropar-nos, suposadament, a la naturalesa. El Pla estratègic El nou Model del Zoo de Barcelona: una mirada cap al futur”, promogut i redactat per la Direcció del Zoo de Barcelona el febrer de 2019, no se n’amaga en la seva presentació: “(…) els zoos d’avui ens apropen a la natura, ens fan sentir partícips, ens retornen els sentiments innats que es desperten en els infants i a nosaltres mateixos vers els animals: és allò que el biòleg Edward O. Wilson, pare del terme biodiversitat i de l’ètica de la conservació anomena biofília. Però el Zoo de Barcelona és molt més. A més de formar part del patrimoni cultural i sentimental de Barcelona i dels seus ciutadans, és un lloc de contacte i coneixement de la natura”.

De debò que en l’època dels drons, de la realitat virtual, metaversos i realitat augmentada, dels hologrames 7D, hem de fer servir l’excusa de la biofília innata dels infants per a justificar l’exhibició d’animals en captivitat? Ja existeixen múltiples exemples de recreacions dels hàbitats i dels animals d’un realisme o hiperrealisme, intensitat i experiències sensorials immersives molt més gratificants, educatives i ètiques que les que ofereixen els zoos actuals. Podeu veure alguns exemples d’aquestes alternatives al captiveri en la proposta de Metapark Zoo de Metaofix o els hologrames 7D de Magic Leap ja en funcionament al Japó i Dubai. I també podem deixar volar la nostra creativitat i imaginació gràcies a titelles com els dels animals del bosc i els cavalls articulats de Sàndal Produccions, al nostre país, o els de Handspring Puppet Company de Sud-àfrica.

Amb l’aprovació de la iniciativa ciutadana ZOOXXI el 3 de maig de 2019 l’Ordenança de protecció, tinença i venda d’animals es va modificar incloent un nou text normatiu sobre el parc zoològic de Barcelona. Recordem que les iniciatives ciutadanes són un mecanisme de participació ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona: “un mitjà amb el qual la ciutadania intervé a fi que l’Ajuntament dugui a terme una determinada actuació d’interès general (…)”. En el seu redactat, aprovat pel ple, es parlava de fer una reconversió del zoo començant per frenar la reproducció de tots aquells animals que no estiguessin en perill d’extinció i que no formessin part de plans de reintroducció, aturar els intercanvis d’animals amb altres zoològics; continuant per l’avaluació per al seu trasllat de tants individus com fos possible a santuaris on poguessin acabar les seves vides dignament, sense ser exhibits; i finalment, i a llarg termini, només tenir fauna autòctona en rehabilitació i animals rescatats. Ara mateix ZOOXXI té obert un contenciós administratiu contra l’Ajuntament de Barcelona per incompliment de l’ordenança. Senzillament, tot segueix com sempre amb un màrqueting millorat. L’anacronisme del zoo com a col·lecció d’animals és una herència del colonialisme, com l’estàtua de Colom al port o els monuments als negrers encara en molts carrers de Barcelona. La ciutat aprendrà a viure sense tots ells, i quan ho faci serà un moment de reparació històrica a celebrar.

Pensar en la mort de Kanelo d’un any d’edat i la devastació que deu estar sentint Jawi, la seva mare orangutan, també nascuda en captivitat, hauria de fer encongir el cor a totes les mares humanes.

Pensar en la mort de Kanelo d’un any d’edat i la devastació que deu estar sentint Jawi, la seva mare orangutan, també nascuda en captivitat, hauria de fer encongir el cor a totes les mares humanes que actualment alimenten, crien i gaudeixen de veure créixer els seus infants d’un any, carregades d’oxitocina, l’hormona de l’amor. A la Jawi aquesta experiència li ha estat arrabassada, i al seu fill, negada. Però no només a les mares, que poden empatitzar més fàcil per la vivència anàloga, ens hauria de doldre a tots i totes com a societat.

Hauríem d’obrir noticiaris, crear taules rodones d’experts, tertúlies amb ciutadanes del carrer, tornar a portar a l’opinió pública un tema del qual ja no hauríem d’estar-ne ni parlant. Hauríem d’estar gestionant la reconversió dels zoos en santuaris sense exhibició dels animals. “I els llocs de treball que es perdran?” Ja sento a dir… Doncs també es van perdre o reconvertir quan es van tancar els zoos d’éssers humans i això no va ser excusa per a mantenir-los ni ningú nega que tancar aquella ignomínia era una necessitat, oi que no? 

També sento dir: “Però és que allò era un altre tema, eren persones, aquí estem parlant d’animals!”. No només des de l’antiespecisme sinó també en base a estudis científics, arguments jurídics, filosòfics i bioètics, s’està promovent arreu del món una actualització en la jurisprudència per tal que determinats animals puguin obtenir l’estatus jurídic de “persones no humanes”, entre ells els grans simis, els cetacis (balenes, dofins), o els elefants, a causa de la intel·ligència que demostren i de les seves complexes regles socials.

Però més enllà d’aquesta lluita que s’ha iniciat en molts països començant per unes espècies determinades, hem de repensar si els zoos actuals tenen cabuda en la nostra societat. Pensar si creiem de debò que veure pingüins de l’Antàrtida al Mediterrani és educatiu o una atracció per a obtenir més visitants. “Però són una institució a la ciutat! Molts barcelonins tenen els seus records d’infantesa allà”. Ja sento aquest clam… La fal·làcia ad antiquitatem no decep, sempre torna: creure que el correcte o veritable és allò que s’ha fet fins ara. Aquesta mateixa idea hauríem de començar a aplicar a la tradició d’Els Tres tombs i a d’altres com la del colom viu al bec de L’Àliga de Valls de la ballada de la imatgeria festiva que permet, encara, per Sant Joan, l’Ajuntament de Valls i que fa anys que es denuncia.

Quedem-nos amb el logotip, les gràfiques, els eslògans si voleu els nostàlgics… Crideu a la societat barcelonina i tots els turistes del món a visitar les vostres instal·lacions per a aprendre més de la fauna salvatge, dels animals del nostre entorn geogràfic, dels llunyans, dels extints, de tants i tant com vulgueu, difoneu les característiques de tots ells i ensenyem a les noves generacions a cuidar dels seus hàbitats, que, recordem, també són els nostres. Però buideu-los d’éssers sentents, de criatures de carn i ossos, pell, plomes i escates, que també tenen cor, emocions, sentiments, receptors del plaer i del dolor, que formen comunitats, quan se’ls deixen, amb els seus semblants, que interactuen amb el seu entorn, quan no se’ls en priva, que formen llaços amb els seus iguals, quan no se’ls nega la seva vida en llibertat, que tenen llengua, cultura i costums, quan no se’ls desnaturalitza entre parets de ciment decorades, barrots i hàbitats artificials.