Els colors de Tino Soriano

Aquest llibre, dedicat de forma monogràfica al tema del color i la fotografia, és el tercer que publica, en poc temps, en Tino Soriano. Des de Núvol ja hem parlat en altres ocasions del saber fer d’aquest artista, a “La Bíblia de Tino Soriano“, i també hem fet ressò de les seves darreres publicacions:  Curarte i Fotografia con una sonrisa. Realment, estem davant d’un cas de gran fertilitat artística i cada un d’aquests treballs ens descobreix noves facetes del fotògraf que se’ns presenta, també, com un prolífic estudiós i divulgador de la fotografia.

En aquesta ocasió, Soriano s’atreveix a indagar, amb una àmplia i alhora profunda mirada, uns dels camps més complexos de la fotografia: el color. I se centra sobretot en l’objectiu que el factor color sigui percebut i aplicat ja en el moment de fer la foto, sense entrar al terreny de l’edició.

Fins ben entrada la segona meitat del segle passat, la fotografia que coneixia la major part de la població era en blanc i negre, i els fotògrafs aficionats més avançats acostumaven a revelar les seves fotografies en petits laboratoris domèstics.

Encara que hi va haver precedents anteriors al seu naixement oficial, la fotografia en color a escala popular es pot datar el 1942, amb l’aparició dels primers rodets de Kodachrome. El color introduïa una variable fins llavors reservada al món de la pintura que en poc temps va adquirir una enorme importància; fins al punt d’arraconar la fotografia en blanc i negre i esdevenir d’aplicació absolutament generalitzada. Tant el món de les revistes il·lustrades com el de la fotografia amateur van adoptar el color com la forma habitual de presentar les imatges. I el públic en general va decantar-se, ràpidament, pel color en la fotografia d’àmbit familiar i de lleure.

Es va produir també un fenomen curiós que paga la pena comentar. Molts dels aficionats avançats que fins llavors revelaven, i per tant diguem que editaven, les seves fotografies en blanc i negre als seus laboratoris domèstics, van haver de prescindir-ne i recórrer als laboratoris industrials a causa de la superior complexitat del revelatge en color. No seria fins a l’arribada de la digitalització i dels programes informàtics d’edició que aquests aficionats recuperarien plenament les seves capacitats d’edició si volien treballar en color.

Alguns dels fotògrafs professionals que varen viure aquest trànsit del blanc i negre al color s’hi varen adaptar, no sense algunes dificultats.  D’altres, que pertanyien a generacions més joves, ja hi varen entrar amb tota la força i alguns varen fer del color el seu mètode de treball, sobretot els que treballaven en fotografia de viatges, natura o moda i les vinculades al món de les revistes de premsa.

Aquest és el cas de Tino Soriano, que tot i tenir alguns dels seus treballs més emblemàtics, sobretot en el terreny de la medicina, en blanc i negre, va començar de molt jove a fotografiar en color. Ha treballat per a multitud de revistes i publicacions de viatges i des de fa més de vint anys  és un dels fotògrafs de referència del National Geographic Magazine, la revista de viatges i natura més important del món. Això li ha permès adquirir una molt rica experiència en el tractament del color i a plantejar-se tota una sèrie de reflexions sobre aquest factor essencial de la imatge que sovint, per la seva naturalitat essencial, tendim a donar per suposat. Podeu consultar una àmplia mostra de les seves fotografies a la seva pàgina web.

I tot aquest complex compendi d’elements teòrics i de consells pràctics els posa a disposició dels amants de la fotografia amb aquesta nova publicació, il·lustrant-la, com sempre acostuma a fer, amb fotografies del seu amplíssim arxiu personal.

Diguem d’entrada que el llibre està redactat en l’estil planer habitual en Soriano, però que per la mateixa complexitat del tema i malgrat l’esforç pedagògic de l’autor, requereix una lectura pausada i reflexiva. El color és un tema complex, ple de matisos, que demanda un coneixement subtil al qual la majoria no estem acostumats. Veiem el món en color des de petits i ens sembla natural fotografiar-lo així sense parar esment en les moltes implicacions que el seu ús pot tenir sobre les imatges que fotografiem i l’impacte que aquestes produiran en l’espectador, encara que aquest no en sigui conscient. Això precisament és el que vol explicar-nos Soriano per ajudar-nos a utilitzar el color de la millor manera possible a l’hora de concebre i disparar les nostres fotografies.

I hem de pensar que encara que coneguem bé la teoria del color, aquesta s’ha d’aplicar en els breus instants en què disparem les fotografies: triar els colors més adients, descartar objectes o fons de colors no desitjats, tractar d’incorporar-ne d’altres que convinguin millor amb allò que volem comunicar amb la nostra fotografia. Això és el que podem obtenir d’una lectura atenta i reflexiva d’aquest veritable compendi del color que ens proposa Soriano.

El subtítol ja ens indica, en bona part, el seu contingut: Los colores y tu, entendre el color y las emociones en la fotografía. I la mateixa edició, molt cuidada, conté un parell de detalls que volen emfasitzar aquest propòsit: les vores de les fulles de les diverses seccions estan tenyides dels diferents colors de l’arc de Santmartí, i els paràgrafs que es volen destacar dins del text també estan impresos amb els mateixos colors.

El  llibre s’estructura en tres parts. En la primera s’aborden els conceptes més genèrics de la teoria del color: els colors bàsics, els complementaris i els oposats; la fisiologia humana i la percepció del color, l’anatomia i els elements bàsics del color, etc.

En la segona, es fa un repàs exhaustiu dels diferents colors que componen l’arc cromàtic. Per a cada un d’ells es presenta una acurada anàlisi dels conceptes, idees i sensacions que provoquen, i les associacions que tenen amb les diferents activitats humanes: en camps tan variats com la religió, les activitats socials de tota mena, la moda, la vida i les classes socials, els esports, etc. Elements que sovint passen desapercebuts per al lector, fins i tot per a l’aficionat a la imatge i a la fotografia. Totes les explicacions estan farcides de referències històriques i d’estudis acadèmics sobre el món dels colors que resulten de gran interès. Són també freqüents les referències al món de la pintura que, naturalment, va experimentar i desenvolupar teories del color molt abans que la fotografia.

Entrem, després, a la tercera part que ens ofereix un seguit de recomanacions pràctiques sobre com fer que el color esdevingui un factor clau en la imatge. A més del tema i la composició, que sempre s’han reconegut com a bàsics, aprendrem a optimitzar les possibilitats del color que potser havíem oblidat. Hi trobem referències i indicacions pel que fa a molt diferents situacions i tipus de fotografies: a la matinada i al capvespre, en dies de pluja, en espais interiors i a l’ombra, en el retrat, en situacions de moviment, amb utilització de filtres i flaix, etc.

I en aquest terreny, com sempre fa en els seus escrits, Soriano desvetlla sense cap mena de reserves les seves idees pràctiques i els seus estratagemes, diguem-ne trucs, que ens ofereix generosament. Unes propostes que són molt interessants i que convindria tenir sempre presents, però que, insisteixo, no em sembla que siguin fàcils de practicar amb facilitat.

Penso que aquí sorgeix una variant del concepte “tenir ull fotogràfic” que atribuïm a aquells que tenen una facilitat natural per a captar amb la seva càmera, i en mig de l’acció, els moments d’interès, la composició més encertada, el punt de vista més original i atractiu per a l’espectador. Em sembla que podríem ampliar aquest concepte per incloure-hi el de ”l’ull fotogràfic per al color”, que no tots tenim tan desenvolupat com fotògrafs de la talla de William Eggleston, Art Wolfe, Steve McCurry, o el mateix Tino Soriano, per citar-ne alguns. Afortunadament, com totes les virtuts, aquestes habilitats es poden cultivar i desenvolupar amb dedicació i esforç. I aquest és precisament l’objectiu de Los colores y tu que, sens dubte, ajudarà a aquells que l’estudiïn a perfeccionar les seves fotografies en color.