El tour pel romànic de Domènech i Montaner

Lluís Domènech i Girbau i Teresa-M. Sala publiquen amb la Universitat de Barcelona Del llibre que Lluís Domènech i Montaner no va escriure. A través dels textos i del material d’estudi que va deixar a mig fer el gran arquitecte modernista i referent del moviment catalanista polític de principis del segle XX, el seu besnet i la historiadora de l’art recreen els seus viatges pel país a la recerca del patrimoni artístic i arquitectònic del romànic. 

La reconstrucció del “Quadern de pelegrinatge artístic” que Domènech i Montaner va elaborar visitant i documentant les esglésies romàniques del Pirineu i d’altres indrets del territori català ens mostren amb nitidesa l’afany de l’arquitecte per determinar la identitat d’una “arquitectura nacional” a través de l’estudi i la comprensió de la seva història. Entre els anys 1900 i 1906, Domènech va organitzar viatges amb estudiants de l’Escola d’Arquitectura per conèixer la Catalunya romànica: Sant Pere de Rodes (Alt Empordà), Sant Pere del Brugal i Santa Maria d’Àneu (Pallars Sobirà), les esglésies de la vall de Boí (Alta Ribagorça) i Sant Pere de Montgrony (Ripollés). 

El llibre recupera les fotografies, textos, fitxes i dibuixos realitzats pel propi Domènech en aquests viatges a més de la transcripció d’un conjunt d’anotacions manuscrites que prefiguren la introducció del llibre que mai va arribar a escriure. Un projecte inconclús que va arrencar amb l’observació i l’anàlisi dels paisatges i vestigis medievals que Domènech admirava de la seva terra. Amb totes les dificultats que implicaven aquells trajectes, ens trobem davant d’un recull documental cabdal del patrimoni. En aquell època es trigava dos dies en arribar a la Vall de Boí des de Barcelona amb canvis constants de transport i de camins (“de Barcelona a Tàrrega, 5 hores, més 4 hores de cotxe travessant la plana d’Urgell, 4 hores més de tartana fins a Gerri i 11 hores de cavalcada de Noguera Pallaresa amunt”). Les eines que desplega Domènech per documentar el patrimoni que visita són esbossos a mà alçada amb anotacions pel voltant i fotografies fetes a partir de plaques de 9×12 cm. L’any 1900, l’arquitecte quan va ser nomenat director de l’Escola d’Arquitectura, va crear conjuntament amb Antoni Maria Gallissà un laboratori fotogràfic que va resultar un material docent indispensable per a l’ensenyament dels propers anys. Cal destacar la iniciativa i vocació incansable del Domènech estudiós i historiador, sense oblidar, però, que durant aquest període de la seva vida on es va avesar a la investigació i la recerca pel territori, en cap cas va abandonar les seves tasques com a professor, polític i, òbviament, com a arquitecte projectista amb obres tan conegudes en aquells anys com la Casa Lleó Morera del Passeig de Gràcia.   

“Com a viatger àvid de coneixements”, assenyalen Domènech Girbau i Sala, Domènech havia tingut el privilegi de formar-se a través de l’experiència del Grand Tour. A partir del segle XVII, molts joves artistes i intel·lectuals viatjaven a Itàlia per efectuar un itinerari predeterminat que els havia de servir de formació iniciàtica i com a fonament del coneixement empíric més elemental. Amb el seu company d’estudis i amic Josep Vilaseca (autor de l’Arc de Triomf de Barcelona), Domènech va poder conèixer en persona les obres mestres de l’arquitectura i comprendre els corrents historicistes hegemònics que interpretaven el passat a través dels vestigis i el llegat patrimonial. També van recórrer ciutats alemanyes, suïsses, austríaques i franceses amb la visita destacable de l’Exposició Universal de Viena del 1873. Com apunten els autors: “L’interès per anar a veure el monument i conèixer-lo en el context (tant geogràfic, humà, social com constructiu) ja no l’abandonarà mai Domènech en els seus viatges, tampoc en els que organitzarà amb l’Escola d’Arquitectura entre 1901 i 1906.”

L’any 1878 Domènech va publicar a La Renaixensa un dels seus textos més coneguts: “En busca de una arquitectura nacional”. El seu títol ens remet indefugiblement a interpretar el seu viatge pel romànic com l’acte físic per cercar les arrels d’aquesta arquitectura amb l’afany d’observar i documentar el patrimoni artístic i arquitectònic del territori des d’una mirada catalanista. Sobre les bases teòriques que havia escrit feia més de vint anys, Domènech reexamina in situ el passat del seu país per assentar uns coneixements sobre els que es puguin desenvolupar una nova i moderna arquitectura catalana amb “l’esperit eclèctic” que ell reivindicava però al mateix temps hereva de la seva història. Citant novament els autors: “Considerava el romànic com una manifestació artística de la societat medieval dels segles IX al XII a Catalunya, en una delimitació geogràfica que arribava als confins del Rosselló i el Llenguadoc, i la relacionava amb els orígens de la nació catalana, articulada pels comtes i els monjos”.

El llibre també relata la confrontació que va existir entre Domènech i Montaner i el seu deixeble Puig i Cadafalch. Després d’un distanciament polític, motivat per les desavinences que existien entre Domènech i La Lliga Regionalista, de la qual se n’havia sortit, la seva relació va patir un trencament definitiu quan Puig i Cadafalch va publicar la gran obra sobre l’arquitectura romànica a Catalunya obviant l’aportació del seu mestre i sostraient els treballs fets a l’Escola pels alumnes de la seva classe. Domènech entenia la docència de Projectes i Composició, assignatura que impartia, des de l’estudi i la comprensió dels monuments i és per això que els seus alumnes, a mesura que aprenien, generaven documents sobre el patrimoni de gran interès. Domènech Girbau i Sala utilitzen el terme anglès work in progres per referir-se al mètode a través del qual l’arquitecte modernista va escorcollar el romànic català. La seva metodologia combinatòria a partir d’imatges, textos, dibuixos i anotacions diverses van esdevenir una nova narrativa moderna d’on se’n podien extreure nexes i relacions fins llavors inèdites. El llibre capta perfectament aquesta multiplicitat de recursos i tot ell sembla una mena de quadern de bitàcola escrit per diverses mans que intercalen una veu centenària i una altra de retrospectiva. 

No perdeu l’oportunitat de furgar en la motxilla d’excursionista de Domènech i Montaner per descobrir les seccions de Sant Climent de Taüll, la planta amidada de Sant Pere de Montgrony, les anotacions descriptives de Santa Maria d’Àneu o les fotografies de Sant Pere del Brugal. Tampoc deixeu passar l’ocasió de llegir la transcripció dels seus manuscrits que havien de ser les primeres pàgines del llibre que, finalment, mai va acabar d’escriure. Aquests textos i esbossos ens conviden a resseguir les empremtes d’una època, d’un art i d’un país. Tot i tractar-se d’una recopilació fragmentada, existeix una coherència intrínseca i lògica entre els escrits i la resta del material gràfic que reprodueix, a diferents escales i detalls, tant elements constructius, com tipologies, capitells, pintures o escultures. Un autèntic “Atles Domènech” a tots els efectes, complex i rellevant sobre la història de l’art romànic a Catalunya.