Al cor de la màgia

Potser els sone El castell ambulant per la pel·lícula (estrenada el 2004) d’Hayao Miyazaki, la vuitena producció dirigida pel director japonès a l’Studio Ghibli, responsables de mítics films d’animació com Porco Rosso, La princesa Mononoke i El viatge de Chihiro, d’actualitat per ser incorporades al catàleg d’una important plataforma de vídeo sota demanda. El castell ambulant, però, no naix de la ment prodigiosa de Miyazaki, sinó que és una adaptació de l’obra homònima de Diana Wynne Jones (1934-2011), escriptora britànica que sobretot va escriure novel·les de fantasia per a xiquets i joves adults, com les sèries Chrestomanci i Dalemark i les tres novel·les de Howl, la primera de les quals és El castell ambulant (originalment, Howl’s Moving Castle), publicada per primer cop el 1986 per Greenwillow Books of New York. No és objecte d’aquesta ressenya parlar de la pel·lícula de Miyazaki, tota una joia audiovisual, però, a fi d’animar la lectura del llibre, és escaient revelar que les dues obres, l’escrita per Diana Wynne Jones i la dirigida per Miyazaki, presenten notables diferències. Per una banda, Miyazaki, en la seua adaptació lliure, va efectuar canvis substancials respecte a la trama, simplificant-la; per l’altra, la novel·la té molts elements i detalls que no han estat recollits en la pel·lícula, així que la lectura del llibre és insubstituïble, promesa d’immersió en un món ple de màgia, bellesa i aventures. Ara, gràcies a Indòmita Editorial, segell juvenil de Raig Verd Editorial, podem gaudir en català d’El castell ambulant, traduït impecablement per Bel Olid i acompanyat de precioses il·lustracions de Marina Vidal Martínez, un llibre excel·lentment editat que activarà la imaginació i el cor dels joves lectors catalans.

Olga Resina i Mixa presenten El castell ambulant i altres títols de fantasia i ciència ficció a La Setmana del Llibre en Català. Serà dissabte 10 de setembre a les 12h a l’escenari 3.

El punt de partida de la novel·la promet aventures: Sophie Hatter, la germana gran de tres germanes que treballa en el negoci familiar, una barreteria, envelleix de cop, convertint-se en una dona d’uns noranta anys, en sofrir l’encanteri de la bruixa de l’Ermot; Sophie fuig a la muntanya i troba refugi en el castell ambulant de Howl, un mag del qual es conta que es menja els cors de les joves i es queda amb les seues ànimes; al castell coneix Calcifer, un dimoni de foc que promet ajudar-la a desfer l’encanteri si, a canvi, l’allibera del seu pacte amb Howl, per a la qual cosa ha de descobrir per ella mateixa en què consisteix aquest pacte; així doncs, Sophie conviurà al castell ambulant amb Calcifer, Howl i Michael, el jove deixeble, mentre la bruixa de l’Ermot estreny el setge sobre Howl i, alhora, el rei li encomana la missió de trobar el seu germà, el príncep Justin, desaparegut fa un temps, del qual se sospita que està captiu, en mans de la bruixa. Amb tot, Howl només vol ser lliure i està disposat a traslladar el castell ben lluny per tal d’escapolir-se d’enfrontaments i complicades missions. Aparentment, el mag és un jove egocèntric que passa els dies seduint xiques joves.

L’adverbi “aparentment” és clau per a començar a endinsar-nos en els secrets d’El castell ambulant, ja que en la novel·la de Diana Wynne Jones s’hi desplega una interessant joc d’aparences, amb el contrast que encarnen Sophie i Howl. Howl s’esforça per fer creure que és un mag malvat que devora els cors de les joves i els roba les ànimes, però, en realitat, és un tros de pa que es dedica a fer la cort i festejar sense trobar l’amor. No li importa embrutar el seu nom o fer creure el que no és per tal de viure tranquil. També aparenta ser un egocèntric covard que defuig els problemes, però bé demostrarà la seua valentia quan serà necessari. Per la seua banda, Sophie havia acceptat seguir amb el negoci familiar de la barreteria per ser la germana gran, renunciant a formes de vida més estimulants i aventureres, com les de les seues germanes, portant una vida ensopida, tediosa i monòtona pròpia d’una persona adulta i responsable, tot i ser encara molt jove. Així doncs, l’encanteri de la bruixa de l’Ermot la converteix en una persona molt més gran del que ella és en realitat, una forma metafòrica d’exagerar i fer visible certes assumpcions de responsabilitats d’adults. Al llarg de la història, però, Sophie viurà aventures trepidants que aniran rejovenint el seu cor, completant el seu arc de transformació. Aquest joc d’aparences, erigits sobre el poder de la paraula (per a malparlar de Howl) i de la màgia (per a exagerar una vida ensopida, mancada d’aventures, de Sophie), permeten a Dianna Wynne Jones parlar sobre el més íntim de les persones, el cor i la seua absència, el dret a la privacitat i a viure com hom vulga i l’aposta per aprofitar al màxim la joventut, ja que quan més posterguem les aventures més inaccessibles es faran, perquè ens doldrà tot a causa del cos envellit i anirem ranquejant pel món. Per altra banda, la novel·la defensa que sempre s’està a temps d’escoltar la crida a l’aventura i rejovenir els nostres cors.

El lector trobarà en El castell ambulant una novel·la plena de màgia i aventures, un prodigi de creativitat, intel·ligència i sensibilitat que fan de la seua lectura una experiència molt gratificant. Per a gaudir plenament del llibre i endinsar-se en els seus secrets, en el seu món original, fantàstic i preciós, és recomanable no tenir pressa, suspendre el temps i deixar-se portar pel seu ritme màgic, ja que l’encanteri de la lectura necessita el seu temps. Després de llegir la novel·la, estareu encantats i segur que busqueu un castell ambulant al cel.