100 haikus

Valentí és un home de lletres molt polifacètic que al llarg de la seva trajectòria ha conreat les més diverses modalitats literàries: poesia, prosa, assaig, o crítica literària. En el terreny acadèmic ha sigut durant més de trenta anys -des del 1969 al 2003- professor de literatura espanyola al Departament de Literatura Comparada de la Universitat de Roma.

Una de les seves aficions més personals és el camp dels haikus, que ha anat cultivant insistentment al llarg de la seva vida. L’haiku és una composició poètica molt breu, original de la literatura japonesa, que es compon de només tres versos i 17 síl·labes amb una estructura de 5/7/5.

La cultura occidental va incorporar aquesta forma poètica al patrimoni literari, especialment a Anglaterra, França i Espanya: en castellà el varen practicar autors com Federico García Lorca, Antonio Machado i Juan Ramon Jiménez i en català destaquen Josep Carner, Carles Riba i també Eugeni d’Ors.

La  brevetat i senzillesa del poema fa que resulti intens per les coses que suggereix més que per les que diu. Ramón Gómez de la Serna va dir que els haikus eren una mena de telegrames poètics.

Com dèiem, els haikus han sigut pel Valentí una debilitat literària que ha practicat sense aturar-se. Per això, hem xerrat amb ell una llarga estona i ens ha explicat els secrets d’aquesta aventura literària.

La seva forma de treballar ha sigut sempre la d’escriure el text i dibuixar una il·lustració. Ha elaborat més de 1.000 haikus en unes 14 llibretes petites que ha anat guardant religiosament i mostrant en cercles reduïts d’amics i coneguts.

Aquests haikus els presentava sempre a doble cara: en una d’elles els texts escrits a mà en dues versions: en català, utilitzant ploma de tinta i lletra grossa, i en castellà, amb  llapis gruixut. En l’altra cara, un dibuix a l’aquarel·la, després d’haver fet moltes proves prèvies fins a trobar el resultat que millor acompanyés el text.

Les llibretes i els haikus s’acumulen fins arribar a aquest miler, una xifra que d’alguna manera el va fer evocar el conte de Les mil i una nits. I per això, a tall de síntesi, va sortir fa ja uns quatre anys la idea de fer-ne una tria  d’un centenar i presentar-los en un llibre. Però el projecte no es planteja com un simple resum, sinó que s’hi afegeix la gran novetat de presentar els textos en l’original català i castellà i traduïts a cinc llengües més: anglès, francès, italià, alemany i japonès. I per això, cal comptar amb la col·laboració de molt bons traductors especialitzats -poetes, estudiosos i filòlegs –  que s’adhereixen entusiastes al projecte, com expressen en els seus comentaris al final del llibre. I així, els haikus originals japonesos, que eren traduïts a les altres llengües, es trobaran ara amb haikus catalans traduïts a la llengua mare.

La tria que en Valentí ha fet no respon a cap criteri temàtic específic o cronològic. Ha escollit els més representatius atenent als seus gustos personals i els ha agrupat en cinc capítols (LIBER). Es presenten també a doble pàgina: a l’esquerra les set versions en les diferents llengües en tipografia de màquina i a la dreta els texts originals, manuscrits en català i castellà amb la il·lustració corresponent. El conjunt és un treball poètic realment artesanal.

L’edició a càrrec de Lapizlàtzuli està molt cuidada, tant pel seu disseny del grafisme com per la qualitat del paper utilitzat. És d’esperar que la disponibilitat d’un text poètic escrit en diferents llengües pugui tenir una bona acollida entre els amants dels haikus.

El proper dijous 21 de març a les 19h es presentarà el llibre a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès en un acte en el que set recitadors llegiran alguns dels haikus en les set llengües i amb interludis musicals a càrrec de la pianista Bàrbara Granados.