Totis aquestis xerinolis

Ja fa un temps que ens fem mitja companyia amb les propostes lingüístiques proposades per col·lectius feministes i LGBTIQ+ sobre el llenguatge inclusiu: el desdoblament, el plural en –is (o en arroves, si ets pancartista), els substantius col·lectius com ‘alumnat’, ‘ciutadania’ o ‘enginyeriat’ (tot arribarà), o bé el femení genèric, que ens proporciona la meravellosa sensació d’estar en un espectacle de Pavlovsky. He sentit l’argument que gràcies a disposar de tots aquests mecanismes, els traductors poden traduir sense grans entrebancs escrits que estan redactats en aquestes claus o semblants. Res a dir-hi, sempre que no apareguin com a prescriptius en els manuals d’estil de les institucions o empreses. És el que va passar a la Universitat de Barcelona, que en un moment donat van optar per marcar com a preferencial el desdoblament. Ara se n’han desdit i han tornat al masculí genèric, que és el mecanisme tradicional en català. Alguns el consideren ambigu perquè, segons insisteixen, els humans de sexe femení no s’hi senten inclosos. No m’ho sembla. Quan tinc convidats i a l’hora de dinar crido “Nens, a taula!” (i després d’uns quants intents infructuosos, “Punyeta de nens, hòstia puta, feu el fotut favor de venir a taula!”), venen els nens i les nenes. Cap nena no es queda a les escales tallant la cua de les sargantanes.

Al cap d’uns dies, l’IEC, la màxima autoritat lingüística, s’ha desmarcat de l’ús del dit llenguatge inclusiu mitjançant un comunicat, perquè considera que són solucions lingüístiques artificials i impròpies de les llengües romàniques. El masculí genèric és més àgil i econòmic que el desdoblament. Aquell ban municipal que va aparèixer en un poble ja fa anys, “El maig s’han de vacunar els cavalls i les eugues”, va deixar tots els pobletans estupefactes. Un dels problemes del genèric per als col·lectius abans esmentats és, em sembla, la denominació, l’etiqueta: masculí genèric. No és gens estrany en un món, el nostre, en lluita constant contra l’heteropatriarcat, en què homes conscienciats i heroics assisteixen a sessions de noves masculinitats, on descobreixen el respecte per l’alteritat i la diferència, el seu costat femení i que ja no tenen edat per seure en un parquet.

L’IEC també rebutja el femení genèric, molt difós per la CUP i el Sindicat de Llogateres, perquè considera que pot portar confusió (i en porta, certament). En un cau que vaig dur el meu fill em vaig trobar que els caps feien servir el femení genèric per sistema, tant amb els pares com amb els nens. Per això, cada dissabte, al camí de tornada a casa, li desgranava didàcticament al meu fill algunes nocions gramaticals molt bàsiques. Per sort, el noi no se’n va empeltar i ara quan diu “putos francesos” es refereix als francesos de tots dos sexes, inclosa Juliette Binoche.  

El masculí genèric és més àgil i econòmic que el desdoblament. Aquell ban municipal que va aparèixer en un poble ja fa anys, “El maig s’han de vacunar els cavalls i les eugues”, va deixar tots els pobletans estupefactes.

En el comunicat, l’IEC ens informa que respecta alguns desdoblaments –n’hi ha de molt llarg recorregut, com el ‘Senyores i senyors’ amb què se solen començar les conferències i els espectacles circenses-, tot i que ens adverteix que pot fer-se feixuc. Per això en molts escrits que, esforçadament, comencen amb el desdoblament (‘els metges i les metgesses’), després durant el text el perden perquè no desdoblen religiosament tots els substantius, adjectius i participis. Una bona notícia que ens comunica l’IEC és que en frases com ‘Els socis i (les) sòcies implicats van poder…’ no cal escriure ‘implicats i implicades’, perquè es dona per sobreentès. Gràcies a aquesta indicació, molts ajuntaments de Catalunya podran reduir notablement la partida de papereria.

Finalment, l’IEC rebutja la terminació –i (ellis, fillis, totis, etc.) per superar la classificació binària masculí/femení, una proposta tan innovadora com la meva del numeral ‘trues’, el femení de ‘tres’ : “Trues dones, trues capses”. O, aquesta també és meva, la proposta superadora del binarisme de nombre, actualment reduït al singular i al plural, que és empobridor i no representa tothom, perquè en som molts que sentim veus dins nostre. El no-binarisme de nombre defensa una tercera opció, que molt modestament suggereixo expressar amb la terminació –x (i estic obert a altres solucions). Per tant, arquitectex es referiria a un arquitecte més una part d’un altre, sense arribar a la pluralitat. O escriptorx, aquell escriptor que sent, dins seu i d’una manera constant, la presència de part de l’obra i la vida d’un altre escriptor, com ara Kafka o Rodoreda. Per descomptat, els demano vivament que no em facin cap cas.