Encara recordo el dia que la Carme Junyent es va plantar al meu despatx a editorial Empúries i em va dir, amb una convicció que em va desarmar, que havíem de reeditar el seu llibre, Les llengües d’Àfrica. D’això ja fa quasi un quart de segle. El llibre l’havia publicat l’enyorat Xavier Folch a la Biblioteca Universal Empúries. Gràcies al seu estudi de les llengües africanes, Junyent havia après a mirar-se les llengües europees amb unes altres ulleres. Una de les conclusions a què havia arribat gràcies al seu estudi és que si bé les llengües africanes, i de fet la gran majoria de llengües del món, no atribueixen cap gènere a les paraules, el masclisme està estès arreu. “La relació que fem entre masclisme i gènere es euorcèntrica”, deia Junyent.

Junyent sostenia que aquesta falsa identificació entre llengua i una violència estructural de gènere ens ha portat a dir autèntiques barrabassades, com explica molt bé en aquesta conferència que podeu veure a YouTube. Hi demostra amb múltiples exemples que el llenguatge no sexista (ara dit inclusiu) no ha estat una demanda popular, sinó que és un formulisme del poder que ha volgut emmascarar així la seva pròpia impotència per canviar les coses. Denunciar aquesta impostura, com fa Junyent, no és una violència, sinó al contrari. És assenyalar que hi ha una violència estructural, sigui contra les dones, els gais o els no binaris, que s’està intentant combatre amb unes eines inadequades. Perquè si les noves formes lingüístiques no van precedides d’un canvi de mentalitat, què farem el dia que els de Vox desdoblin? Junyent observava que l’obsessió pel desdoblament que s’ha propugnat des d’instàncies feministes fa justament que les persones no binàries no es puguin sentir identificades en cap gènere. Junyent no estava en contra que els no binaris diguin ‘totis’, sinó que s’imposin determinades formes lingüístiques des de la conselleria. Junyent ens alertava així dels perills de visibilitzar des del llenguatge. Visibilitzar és un verb transitiu, que converteix en un objecte allò que s’ha de visibilitzar. I Junyent estava contra les solucions cosmètiques que no connecten amb canvis profunds.

• 

  Carme Junyent.

  James Bond è una spia britannica molto bella e atletica

Coneixedora com era de l’extinció o residualització de moltes llengües amenaçades, Junyent ens alertava també del galdós futur del català. Al seu llibre El futur del català depèn de tu (La Campana), coescrit amb Bel Zaballa, feia un pronòstic greu però no del tot desesperançat. Trencava una llança a favor del multilingüsime, argüint que el català tenia més números de sobreviure en una societat multicultural en què els nouvinguts tinguessin la nostra llengua com a referent que no pas en un context hermèticament bilingüe, en què el català tenia totes les de perdre davant l’hegemonia del castellà. Junyent també donava fe de la seva experiència positiva com a practicant del bilingüisme passiu. Deia que havia fet amics i amigues parlant en català amb castellanoparlants i que havia comprovat que al final molts d’ells es passaven al català sense cap animadversió.

Junyent s’ha preocupat fins a l’últim moment per viure plenament en català. Poc abans de morir va escriure l’article Morir-se en català, que publica avui pòstumament Vilaweb. Hi exposa la dificultat que tenen malalts i moribunds de ser atesos en català. “Crec que els professionals de la medicina, i molt especialment els seus formadors, haurien de tenir clar que la llengua forma part del tractament”, afirma. Junyent hi exposa les diferents situacions que ha viscut durant el darrer tram de la malaltia, amb alguns episodis hostils i d’altres més fraternals viscuts des de la diferència. Sense pretendre ser heroic, el seu testimoni és un darrer acte de valentia. Descansa en pau, Carme.

• 

  Opinió

  Gràcies, Carme 

  Alba Granell