Jordi Gaspar, un director artístic malabarista

11.05.2016

Dilluns al matí es va presentar el Trapezi 2016 a l’antiga fàbrica d’una coneguda marca de cervesa. També vam poder veure un tastet de dos espectacles, realitzats per la contorsionista Julie Bergez i el malabarista Fernando Pose. Abans vam poder conversar amb Jordi Gaspar, director artístic del Trapezi, que es celebrarà a Reus del 12 al 15 de maig. Sortegem entrades dobles pels espectacles Intarsi (Diumenge 12h) i Ye Orbayu (Diumenge, 17h). Si voleu entrar al sorteig, escriviu a info@nuvol.com

Jordi Gaspar,   |  COMEDIA. Comunicació & mèdia sl

Jordi Gaspar, director artístic del Trapezi | COMEDIA. Comunicació & mèdia sl

Pregunta: El teu cas em fa pensar en el de Pep Farrés, encara en actiu amb la seva companyia, que és un artista que fa de director artístic d’una fira, en el seu cas La Mostra d’Igualada. Tu també provéns del camp artístic: ens podries explicar d’on véns i com arribes a dirigir un festival com el Trapezi?

Resposta: Tinc una experiència de disset anys com a artista de circ. Vaig estudiar a Barcelona, Ginebra i Toulouse, a Le Lido, que és una escola molt més escènica que tècnica. Vaig crear companyies, vaig treballar molt a fora, sobretot a França, amb el règim d’intermittent, vaig estar al Circ Cric, al TNC amb Llits, al Gran Casino d’Aranjuez… Fins que el 2010 vaig tenir una petita lesió, i em van haver de fer un transplantament de còrnia. En aquell moment vaig haver de deixar les acrobàcies durant dos anys, i em vaig centrar més en la gestió. Durant un període havia pogut estalviar alguns diners, i em vaig trobar que no podia ni assajar ni actuar, per tant vaig decidir formar-me en gestió. Em vaig apuntar a cursos de l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC). Vaig fer la co-direcció amb Johnny Torres de l’últim Trapezi de Vilanova, el 2011, que era un festival molt més petit, i a partir d’aquí vaig començar a conèixer gent i tots em deien “Presenta’t al concurs”. M’hi vaig presentar i el vaig acabar guanyant. És allò que diuen: “vigila amb el que somies, que es pot fer realitat”. Jo ho feia més per aprendre que una altra cosa, i em va acabar tocant.
L’activitat pròpiament artística la vaig deixar el 2010, després encara assajava alguna coseta, però no estava en el nivell atlètic que es requereix pel circ, i entre la feina i els viatges pel Trapezi ho vaig acabar deixant.

O sigui que arribes al Trapezi de Reus en l’edició del 2012. Com vas viure el fet de passar d’una banda a l’altra de la pista? El canvi d’artista a director artístic va suposar un gran repte per a tu?

De fet a les companyies que havia fundat sempre ens repartíem les tasques, per tant ja sabia de què anava la producció i la gestió, segurament la comunicació em va venir més de nou (entrevistes, discursos i similars). Els meus contactes i experiència a l’APPC, fent reunions, parlant d’internacionalització, també van permetre que ja sabés una mica de què anava la cosa. Havia fet de tècnic, havia ajudat a Caldes a un festival d’estiu… He fet de “chico para todo”, en definitiva, i mai m’han caigut els anells per fer qualsevol tipus de feina, per tant si he de clavar un clau o muntar un cable t’ho puc fer. El que sí que és veritat és que el Trapezi és molt més gran, per tant s’ha d’organitzar millor i cal fer la feina més finament. I una cosa és programar dos o tres espectacles en un petit festival d’estiu, i l’altre és fer-ho amb 30 o 40 companyies, fent una campanya de comunicació més complexa, treballant amb agències, etc. Aquesta serà la cinquena edició que dirigiré.

I amb les quatre edicions que portes i la cinquena a punt de començar, mirant la feina feta i comparant-ho amb la primera, de què et sents més orgullós?

Quan vaig entrar hi va haver una retallada important de pressupost, que enguany hem pogut superar, a base de defensar molt el que significa el Trapezi. Jo vaig entrar que hi havien uns 330 milions de pressupost, gràcies també al Premi Nacional de Circ, i ara estem sobre els 380 milions, o sigui que ens hem recuperat una mica i tot. També és evident que el Trapezi ha fet un canvi: ara és sobretot una vitrina, un aparador, i emfatitzem tot el tema professional, que abans ja hi era, però d’una manera no tan visible. Intentem potenciar al màxim les trobades entre professionals: organitzem el Dóna’m una pista, on es presenten produccions que s’estrenaran l’any següent, per aconseguir atreure d’aquesta manera els programadors.

L'espectacle inTarsi, de la companyia de circ "eia"

L’espectacle inTarsi, de la companyia de circ “eia”

Al dinar de presentació del Trapezi vas explicar que els artistes de la resta d’Espanya vénen a Catalunya a formar-se i a crear, mentre els professionals del circ d’aquí acaben marxant, bàsicament a França. Quis creus que són els motius perquè això succeeixi?

És fàcil d’explicar. A Catalunya l’administració comença a estar sensibilitzada, gràcies a la tasca que ha fet l’APCC durant tots aquests anys, el Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel que impulsa cada any a vint persones que es volen dedicar al circ, des de fa ja setze anys, i també comencen a aparèixer altres centres on formar-se, a Mataró, a Terrassa, La Vela de l’Estruch… Tot això està vehiculant el sector, mica en mica. A fora, sobretot a França i a Bèlgica, hi ha molt més centres i, sobretot, moltes més ajudes per poder viure del circ, o sigui que un cop formats els artistes marxen, a adquirir estudis superiors, tema que aquí tenim pendent. I la gent interessada pel circ provinents de la resta d’Espanya vénen a Barcelona perquè veuen que hi ha llocs on formar-se i centres de residència i creació, per tant és un moviment humà molt interessant, amb immigració i emigració al mateix temps. Aquí ve la gent per formar-se i créixer, i els bons que tenim aquí se’n van fora.

També parlaves del bon moment del circ contemporani català. Podries concretar en quin sentit podem afirmar que la situació del circ a casa nostra és millor que fa uns anys?

A Catalunya comença a haver-hi molta quantitat, qualitat i diversificació de les propostes de circ. Sempre hi ha hagut companyies capdavanteres, de les quals tots hem après molt: Los Galindos, Escarlata Circus, Boni & Caroli, Manolo Alcántara… Tots aquests noms han sigut referents dels quals els professionals del circ hem anat mamant, però tota aquesta gent aprenia l’ofici de forma autodidacta. Arriba un moment que s’instal·la l’escola de circ Rogelio Rivel, i això permet que es vehiculi el sector. I a més, d’aquesta manera hi ha un sol interlocutor a l’hora de parlar amb les institucions, i s’escolten les demandes perquè és una sola entitat, com a representant, la que les fa. Com que el sector es vertebra, es creen centres, petites ajudes, cada vegada més subvencions específiques de circ (per formació, creació, producció…). Això va creixent i cada vegada hi ha més ganes i una oferta més gran, llesta per oferir als programadors nacionals i internacionals. Ara ja som seixanta companyies i escaig adherides a l’APCC, més uns tres-cents socis a títol individual, i es calcula que a Catalunya hi ha una mica més de vuitanta companyies de circ. El nostre comença a ser un sector pròpiament dit, i cada vegada es veu més el seu potencial en les programacions dels teatres, i no únicament en l’àmbit familiar. Amb el Programa.cat s’ha triplicat la presència del circ a les programacions, cosa que tampoc era massa difícil (bàsicament perquè abans no hi havia quasi res). Però si miréssim tots els teatres que hi ha a Catalunya, la programació de circ no arriba ni a dues-centes contractacions a l’any, per tant la situació no és que sigui per tirar coets. I també és una realitat que la gent demana més varietat de circ, i aquesta és una manera d’atreure nous tipus de públic als teatres, més enllà del familiar. Reivindiquem que el circ pot ser de qualsevol gènere i format: circ d’autor, de petit format, de creació…

La companyia Vaques presentarà YeORBAYU al Trapezi 2016

La companyia Vaques presentarà YeORBAYU al Trapezi 2016

Finalment, què li recomanaries a algú que no hagi estat mai al Trapezi i vulgui venir a Reus el dissabte o diumenge? Quins espectacles no es pot perdre?

Jo recomano fervorosament 31 companyies, que són totes les que tenim programades (riu). A tots aquells que no hagin estat mai al Trapezi els diria que vinguin a passar el dia a Reus, perquè hi ha espectacles gratuïts al carrer des del matí fins a les vuit del vespre. També tenim funcions als teatres de la ciutat (Bartrina, Fortuny, Bravium, l’Orfeó) i espectacles al vespre, i cada nit acabem amb un cabaret (divendres i dissabte comença a dos quarts d’una de la matinada), com a final de festa. Cada dia hi ha de tot, per tant: espectacles de petit format, teatre a les places, espectacles a les nou del vespre als grans teatres, cabaret… Al Trapezi s’hi pot venir amb la canalla, amb una colla d’amics de la universitat o del casal d’avis. Segur que trobareu alguna proposta que us interessarà. Per tant, ja ho sabeu… Veniu al Trapezi!

 

Gràcies per oferir-nos una mica del teu temps, en aquests dies previs al festival que sabem que estan plens de feina. Ens veurem a Reus aquest cap de setmana. I en parlarem a l’Apuntador del Núvol.