Traspuar la paraula llibertat

26.07.2018

Apartheids  de Montse Assens (La Font del Cargol, 2018) guanyador del 41è Premi Marià Manent és un poemari absolutament coherent amb el tarannà de l’autora, persona i poeta compromesa amb la societat. Com llegim en la contra del llibre, Apartheids és una reflexió sobre la condició humana i la seva prepotència a l’hora de posar límits a les llibertats. Montse Assens ha triat una cita per a cada un dels poemes del llibre com si la veu solidària de tots els escriptors se sumés a la seva reivindicació.

La poeta Montse Assens. |

El poemari es divideix en quatre apartats: “Murs”, “Tanques i filats – Camí dels refugiats”, “Reixes, camps i presons” i “Llibertat (?)”. Cada un d’ells reclama a crits els drets humans. Concentres la lluita dins un puny enlairat.

La primera part “Murs” – Passeig dins la ceguera del món que palpa el mur amb les dues mans Comença amb el Mur de les Lamentacions i la necessitat de fe dels que hi preguen, li segueixen onze poemes en els quals a sota del títol, sempre una ciutat o país real, hi ha la distància de mur que té la frontera d’aquest indret. Per exemple: Berlín (170 Km) fent referència al mur que separava Berlín Oriental del Berlín Occidental. El món inventa murs, diu la poeta, i ella amb la denúncia posa de manifest que el món inventa murs, que de murs n’hi ha de moltes maneres: … les mentides/ que proclamen els governs. (pg. 20) La intolerància / esdevé frontera de pensaments. (pg. 22) Els perjudicis alimenten l’ànima dels ignorants. (pg. 23)

La segona part “Tanques i filats – Camí dels refugiats” dotze poemes que reflexionen sobre els refugiats i l’absurd camí que els països anhelats els hi fan gruar: Camí llarg cap a enlloc,  la por que els envaeix: Cada jorn m’acomiado del món/ i al matí desperto en una nova quimera. Un món sense consciència que malgasta molts diners en dispositius d’acollida per fer-los fora en trenta dies.

La tercera part “Reixes, camps i presons”, nou poemes que ens retenen la consciència, que ens obliguen a pensar quina part de responsabilitat tenim nosaltres. Quants cops restem en llibertat? Caminem vers el país d’Enlloc. I en aquest camí ple d’injustícies Montse Assens intenta agafar aire i omplir-se els pulmons de  valentia per renéixer i lluitar. La llibertat arrabassada sense cap motiu sòlit, només per la negligència i la desídia de governants.

La quarta part “Llibertat (?)” es compon d’onze poemes lliures, on amb veu clara i valenta Montse Assens ens consciència que aquest món relligat amb filferro no pot ser de cap de les maneres millor. Transmuta aquesta follia que creix/ dins les ombres perdudes de la nit. (…) Qui vindrà a buscar-nos dins la memòria?

Hi ha murs que podem enderrocar, tancats que podem segar i presons de les quals ens podem alliberar.