Apartheids de Montse Assens (La Font del Cargol, 2018) guanyador del 41è Premi Marià Manent és un poemari absolutament coherent amb el tarannà de l’autora, persona i poeta compromesa amb la societat. Com llegim en la contra del llibre, Apartheids és una reflexió sobre la condició humana i la seva prepotència a l’hora de posar límits a les llibertats. Montse Assens ha triat una cita per a cada un dels poemes del llibre com si la veu solidària de tots els escriptors se sumés a la seva reivindicació.
El poemari es divideix en quatre apartats: “Murs”, “Tanques i filats – Camí dels refugiats”, “Reixes, camps i presons” i “Llibertat (?)”. Cada un d’ells reclama a crits els drets humans. Concentres la lluita dins un puny enlairat.
La primera part “Murs” – Passeig dins la ceguera del món que palpa el mur amb les dues mans – Comença amb el Mur de les Lamentacions i la necessitat de fe dels que hi preguen, li segueixen onze poemes en els quals a sota del títol, sempre una ciutat o país real, hi ha la distància de mur que té la frontera d’aquest indret. Per exemple: Berlín (170 Km) fent referència al mur que separava Berlín Oriental del Berlín Occidental. El món inventa murs, diu la poeta, i ella amb la denúncia posa de manifest que el món inventa murs, que de murs n’hi ha de moltes maneres: … les mentides/ que proclamen els governs. (pg. 20) La intolerància / esdevé frontera de pensaments. (pg. 22) Els perjudicis alimenten l’ànima dels ignorants. (pg. 23)
La segona part “Tanques i filats – Camí dels refugiats” dotze poemes que reflexionen sobre els refugiats i l’absurd camí que els països anhelats els hi fan gruar: Camí llarg cap a enlloc, la por que els envaeix: Cada jorn m’acomiado del món/ i al matí desperto en una nova quimera. Un món sense consciència que malgasta molts diners en dispositius d’acollida per fer-los fora en trenta dies.
La tercera part “Reixes, camps i presons”, nou poemes que ens retenen la consciència, que ens obliguen a pensar quina part de responsabilitat tenim nosaltres. Quants cops restem en llibertat? Caminem vers el país d’Enlloc. I en aquest camí ple d’injustícies Montse Assens intenta agafar aire i omplir-se els pulmons de valentia per renéixer i lluitar. La llibertat arrabassada sense cap motiu sòlit, només per la negligència i la desídia de governants.
La quarta part “Llibertat (?)” es compon d’onze poemes lliures, on amb veu clara i valenta Montse Assens ens consciència que aquest món relligat amb filferro no pot ser de cap de les maneres millor. Transmuta aquesta follia que creix/ dins les ombres perdudes de la nit. (…) Qui vindrà a buscar-nos dins la memòria?
Hi ha murs que podem enderrocar, tancats que podem segar i presons de les quals ens podem alliberar.
Fes-te subscriptor de Núvol
Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges
-
Participa en sortejos setmanals i guanya llibres
-
Rep la revista anual en paper
-
Accedeix a la Biblioteca del Núvol
-
Aconsegueix descomptes culturals