Poesia pura

Josep Palau i Fabre només va escriure un llibre de poesia, Poemes de l’Alquimista, però els grans estudiosos de l’autor afirmen que l’autèntica poesia la trobem dins la seva obra dramàtica. Ara, per primera vegada, una obra de l’Alquimista arriba a un teatre ‘gran’. Mots de ritual per a Electra és una batalla dialèctica de poesia pura.

Podríem començar a encunyar un nou terme: els palauifabrians. Només acostar-me al TNC, en veig un parell en conversa ben animada. Són Julià Guillamon i Tomàs Nofre, que ha vingut amb els seus alumnes. No els saludo, però m’alegro de veure’ls: la cosa promet. Els palauifabrians som devots i no fallem a la cita. Per primer cop es representa una obra de teatre de Josep Palau i Fabre al Teatre Nacional de Catalunya. L’adrenalina ens empastifa el cos, el cor, les sensacions. L’expectativa és màxima.

Jordi Coca és el director de l’obra i s’ha apropiat la dramatúrgia. És un altre palauifabrià. Com se sol dir avui dia és un palauifabrià top, una de les persones que més ha lluitat, juntament amb Hermann Bonnín, per fer realitat el que tot just estem a punt de presenciar. S’ha apropiat la dramatúrgia, però no se n’amaga i ho deixa ben palès al programa de mà: la nostra Electra. És a dir, la d’en Palau i la seva pròpia. Tampoc se’n va amagar a la roda de premsa de presentació de l’obra, quan va confessar que “és possible que Palau i Fabre m’hagués matat.” I bé, Jordi Coca universalitza aquest Mots de ritual per a Electra, traslladant-lo, més enllà de l’objectiu inicial, als grans conflictes europeus del segle XX.

El fet, però, és que Electra ja és universal per si mateixa i Palau i Fabre se’n va apoderar per bastir una obra que reflectís la dicotomia entre els que lluitaven des de la Catalunya ocupada pels feixistes i els que ho feien des de l’exili exterior. Tots germans, tots exiliats, uns interiors, altres exteriors, amb un únic objectiu comú: derrotar Franco. El Mots de ritual per a Electra de Palau és la lluita entre aquests germans i les contradiccions que se’n desprenen. La radicalitat i la decisió dels uns, encarnats per Electra; la indecisió i covardia dels altres, encarnats per Orestes. Una relació tan dificil entre els uns i els altres que desemboca en una solució tan i tan palauifabriana: un incest, tal vegada ignominiós, però ben simbòlic de la lluita d’amor i odi entre els dos pols, ben simbòlic de l’angoixa que va patir Josep Palau i Fabre al seu exili.

Quan comença l’obra emergeix, poderós, poètic, excels, el text de Josep Palau i Fabre. Ja des de la videografia introductòria representada per Josep Costa apareix, diàfan i captivador, el text de Palau i Fabre. Tota la resta, per a mi, tant és! L’espectador s’ha d’introduir dins el text i submergir-se en una dramatúrgia la principal protagonista de la qual és la poesia. El duel entre Orestes i Electra és pura poesia, no diuen text, sinó que reciten versos i l’espectador presencia un duel dialèctic totalment poètic. Àngels Bassas, en el paper d’Electra, està senzillament extraordinària. Dafnis Balduz, en el d’Orestes, creix exponencialment i, just quan tot es revela, és quan apareix la seva gran interpretació, la d’un Orestes que dubta, que se sap incestuós, que mata la seva mare. I per rematar-ho, apareix la gran Erínia; quan l’hem vista pul·lular tètricament, quan l’hem vista empapar-nos d’angoixa, una Carme Sansa incommensurable recita els versos finals, que acaben amb la detonació d’un canó de la I Guerra Mundial, fet que simbolitza la universalització a què aspira Jordi Coca. La dramatúrgia poètica de Josep Palau i Fabre sura in crescendo a la sala petita del TNC.

Ara que ja hem desvirgat l’Alquimista, convé que no ens hi aturem i que repassem la gran producció teatral de Palau. La seva millor obra és, potser, La tràgica història de Miquel Kolhas, però jo demano als grans dramaturgs d’aquest país que portin a escena l’obra Homenatge a Picasso, una obra plena de vida, que dóna molt joc i que enlairaria la figura del Palau i Fabre dramaturg.

Els palauifabrians estem d’enhorabona. Tant de bo que tothom que s’hagi acostat al Nacional a veure Mots de ritual per Electra, se n’hagi convertit.