Marta Barceló, guanyadora del VI Torneig de Dramatúrgia del Temporada Alta

La gran final del Torneig de Dramatúrgia col·loca Marta Barceló com a justíssima guanyadora d’aquesta edició. Però no ha estat fàcil. Barceló s’ha batut en duel amb Jordi Vallejo, constatant així que el futur del teatre català està en molt bones mans. L’esdeveniment representa un segell distintiu del festival gironí Temporada Alta, on els espectadors de la sala La Planeta no només poden gaudir d’un teatre íntim i espontani, sinó que alhora participen democràticament, decidint en l’últim moment quin dels dramaturgs mereix el guardó. Com els romans que anaven a veure els jocs al coliseu, els habitants de les comarques de Girona van formar part del panem et circenses del quadrilàter representatiu.

La moneda que va llançar Claudia Cedó (que rellevava aquest any el càrrec de presentació a Cristina Clemente) a l’inici de l’acte, decidí que el text de Vallejo encetaria l’extenuant combat que es duria a terme al ring teatral. Així, Súbita ha propiciat la primera estocada, presentant una història inconfusible i hilarant protagonitzada pels dos actors assignats la mateixa tarda de la final: Sílvia Bel i David Bagés. Súbita descriu una relació de parella intoxicada a base de mentides, rancúnies, obsessions, bucles i davallades emocionals. La Carmen i en Manel, doncs, discutiran sobre la mort espontània, un desfibril·lador portàtil, un fill d’origen incert i el gos que comparteixen. Un diàleg carregat de sàtira, original i fresc; acompanyat per un lleuger toc d’humor negre i una tonada tragicòmica fantàstica. Val a dir que, a estones, els personatges del text de Jordi Vallejo (guionista a El Cor de la Ciutat i de la segona temporada de Nit i Dia) recordaven aquells individus tan patèticament humans i psicoanalitzats pertanyents a les obres de Woody Allen.

Un cop conclòs el primer assalt, a l’altre front, la guanyadora Marta Barceló (Mallorca, 1973) va desplegar tot el seu encert creatiu amb Tocar mare, un estrafolari text sense precedents en què dues persones inicien una relació materno-filial en un context contractual i lucratiu: la “filla” ingressa a la “mare” un sou mensual, a canvi dels seus serveis. Quan al cap d’un any revisen les clàusules i opten per renovar el contracte, el vincle que han creat s’enforteix notòriament. Barceló enriqueix l’obra amb salts contextuals, tot jugant amb la temporalitat i l’espai d’una manera formidable, considerant l’òbvia limitació de recursos escenogràfics i teatrals. I amb sorpresa final. Tocar mare podria perfectament passar pel guió d’un dels capítols de la britànica i aclamada sèrie Black Mirror, per la temàtica i el seu tractament. Durant la seva lectura i interpretació, el text llorejat de Barceló va impregnar La Planeta de desconcert, sorpresa i admiració. Només cal afegir: impecables Isabel Rocatti i Maria Rodríguez, les dues actrius que llegien el guió de la mallorquina.

En qualsevol cas, l’espectacle no va defraudar: el públic es mostrava dubitatiu quan encarava l’urna de votació, fet que corroborà el portentós nivell d’aquesta promoció. Va ser difícil triar. Els finalistes, doncs, van ser guanyadors de mèrits i aplaudiments ex aequo.

Conclou d’aquesta manera un torneig que cada any agrupa vuit dramaturgs de la primera divisió catalana. El Torneig de Dramatúrgia s’ha consolidat com un tret identitari del Temporada Alta, on es projecta la màgia del teatre i la virtuositat de la inspiració en forma d’improvisació i creativitat; tot amb una única finalitat: l’entreteniment de la plebs gironina. Enguany han passat pel certamen, a més dels finalistes, Roc Esquius, Marta Galán, Elisenda Guiu, Gerard Guix, Josep Julien i Jan Vilanova. Tots aquests talents portaven des del 3 de novembre combatent aferrissadament al ring.