Magda Goebbels: obsessió nacionalsocialista

23.11.2017

“La meva filla sempre havia volgut ser especial”. Qui parla així és l’Auguste, la mare de la Magda Goebbels, la dona d’un dels nazis més poderosos del règim, l’esposa modèlica que trià assassinar els seus sis fills abans que deixar-los viure en un món sense el Führer.

Magda Goebbels amb els seus fills.

L’editorial Les Hores ens apropa a aquest fosc personatge clau en el context de la Segona Guerra Mundial amb Magda, la primera obra de l’escriptora alemanya Meike Ziervogel, una novel·la psicològica que mira d’ensenyar el costat humà d’una figura marcada per una educació severa i una relació familiar complicada.

El llibre és curt, poc més de cent pàgines, la majoria intenses. Frases breus, descripcions nul·les, sentiments a dojo. Tres generacions de dones s’intercalen el protagonisme amb l’objectiu d’ajudar al lector a compondre el retrat de la Magda des de diferents angles; li correspon a ell, o a ella, la difícil tasca de comprendre -que no absoldre- a la que va ser coneguda com la Primera Dama del Tercer Reich, tot i que el seu marit no fou Hitler, sinó Joseph Goebbels, el seu ministre de propaganda.

Filla il·legítima d’una minyona, la Magda no tindrà una infància fàcil: tancada en un convent espantós a Bèlgica, se les haurà d’empescar per no ser víctima dels abusos reservats a les més dèbils. És ella mateixa qui ens explica aquests primers moments forjadors de caràcter. Però, aquesta dona implacable, no busca amb les seves penúries la nostra complicitat, no li calen excuses ni atenuants. Ella és una fervorosa creient d’una nova religió que ha abraçat amb força, el nacionalsocialisme, i totes les seves decisions han buscat sempre el beneplàcit del Führer, el seu messies.

Serà la mare; l’Auguste, testimoni de la conversió de la filla, la que ens explica l’estat d’ànim d’aquesta abans de l’aparició de Hitler a escena. Perduda i buida la Magda, divorciada i ja amb un fill, freqüenta locals i festes poc recomanables mentre troba un significat a la seva vida, és carn de secta demanant auxili, era el moment perfecte per atrapar-la. Ara entenem la seva devoció per aquell petit home que quan pujava a una tarima davant del públic es feia gran amb la paraula, l’únic home que aconseguí omplir un buit que la martiritzava. L’Adolf Hitler donà a la seva vida significat, esperança i un objectiu, i és per això que rebé d’ella una fidelitat que demostrarà fins al seu darrer alè.

La tercera veu és la de l’Helga, la filla gran de la Magda, i ens arriba a través del seu diari personal. L’autora aprofita la seva aparició per incidir en un tema cabdal a la novel·la: l’impacte de les relacions tòxiques entre mares i filles, i com es repliquen sovint en les diferents generacions.

El final de la guerra s’apropa i la família Goebbels decideix agafar els fills i tancar-se al búnquer de l’oncle Adolf. Els nens petits van enganyats, la gran no tant, ella és el contrapunt de la Magda. La desconfiança s’instal·la en aquesta jove que passarà els seus darrers dies sota terra desfogant-se en l’escriptura. La història és per tots coneguda però no per això ens deixarà indiferents, no podrem no emocionar-nos amb la narració que fa l’escriptora de l’escena en què la Magda fa empassar una càpsula de cianur als nens després de drogar-los. La força del passatge compensarà amb escreix una part que fins aquell moment, igual que la seva narradora, pecava d’innocent.

Realitat i ficció conviuen en aquest retrat a tres bandes de la Magda Goebbels, un relat negre i corprenedor que relaxa l’exactitud històrica per capturar la psicologia del personatge.

Podeu comprar Magda de Meike Ziervogel al portal Llibreter Libelista.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. No. No el llegiré. Em podria trobar que el patiment d’aquestes persones i el meu patiment fossin paral·lels, que el meu mal em fes entendre el mal dels altres. Em podria trobar que en el fons fóssim massa iguals.
    L’any 1936 teia 9 anys. Ara ja en tinc 90: n’he passat de tots colors no vull reviure els horrors passats, en tinc prou amb els que ens obsequien aquests que ens volen ‘normalitzar’.

    • Hi ha que digerir, assimilar “Aixó está ahí”, més que oblidar del cap que sempre es queda al subconscient furtant la força i l,atenció. Vosté encara s,haurá llegit alguna cosa, peró em pense que la gent jove no tant d,una història . Una reflexió es si amb condicionants semblants no fariem tots coses semblants. Consciència

      • “Amb condicionants semblants no fariem tots coses semblants?”. No, de cap manera. Tenim consciència per escollir.

        Atentament