Els Amics de l’Òpera de Sabadell celebren el bicentenari de naixement de Giuseppe Verdi amb una esplèndida producció de La Traviata liderada per la incombustible Mirna Lacambra. Aquesta Traviata iniciarà aviat una gira per Reus, Sant Cugat del Vallès, Vic, Manresa, Viladecans, Granollers i Tarragona.
Com a cloenda de la vint-i-cinquena temporada del Cicle d’Òpera a Catalunya, els Amics de l’Òpera de Sabadell van aprofitar per commemorar novament el bicentenari de naixement de Giuseppe Verdi – el passat febrer ja ho feren amb una reeixida producció de Nabucco– amb un altre dels títols més populars del seu catàleg: La traviata, òpera basada en la novel·la “La dama de les camèlies” d’Alexandre Dumas fill, qui, al seu torn, s’inspirà en la mítica cortesana parisenca Marie Duplessis (1824-1847).
La història de la desvalguda cortesana pren cos, en aquesta òpera, a partir del triangle dramàtic format per la jove protagonista, rebatejada per Verdi i el seu llibretista Francesco Maria Piave com a Violetta Valéry, el jove galant provincià Alfredo Germont i el sever pare d’aquest, Giorgio Germont. Entre aquests, diversos personatges secundaris i vistoses intervencions del cor i els dansaires acaben d’ambientar les diferents escenes de l’obra.
La passada nit d’estrena –dimecres 24 d’abril-, encapçalant el competent repartiment de la companyia sabadellenca, va brillar amb llum pròpia l’extraordinària soprano Maite Alberola en el rol protagonista. En el que era el seu debut d’aquest exigent paper, la soprano valenciana exhibí el seu esplèndid estat de forma, tan a nivell vocal com escènic. Posseïdora d’una veu homogènia, cabalosa i d’un cant summament expressiu, va demostrar haver interioritzat plenament tots el ressorts de la malaurada Violetta, un dels papers més complicats i alhora preuats de la tessitura de soprano. En les properes funcions, Alberola s’alternarà amb la soprano Dolores Lahuerta, guardonada en el concurs Francesc Viñas del Liceu i en el Torneo Internazionale di Música de Verona.
El sempre sòlid i esplèndid baríton Ismael Pons encarnà amb gran brillantor el paper del vell Germont. El seu intens duet del segon acte amb Alberola va ser un dels moments musicals més vibrants i emotius de la nit. Per la seva banda, el tenor Antonio Iranzo fou un Alfredo de bona presència escènica i de cant elegant i intuïtiu, malgrat tenir un agut mat i poc potent. La resta de secundaris compliren amb gran eficàcia i excel·lent prestació, entre els quals la Flora de Marta Valero, l’Annina de Laura Obradors i el Baró de Jorge Tello. El cor sabadellenc, sensiblement reforçat, va rendir a un altíssim nivell, així com també l’Orquestra del Vallès, sota la batuta de l’habitual mestre Gil de Tejada.
La posada en escena de Pau Monterde és d’una gran sobrietat escenogràfica però d’una gran vitalitat escènica, aconseguint realçar plàstica i dramàticament cadascuna de les escenes gràcies al cuidat moviment del cor i els solistes, així com a l’ús de la puntual il·luminació de Nani Valls.
Durant les properes setmanes, els teatres de Reus, Sant Cugat del Vallès, Vic, Manresa, Viladecans, Granollers i Tarragona podran gaudir d’aquesta magnífica producció de la companyia sabadellenca liderada per la incombustible Mirna Lacambra, qui ja ens ha avançat els tres títols per anar fent dentetes de cara a la propera temporada: La flauta màgica, Norma i La bohème.
Fes-te subscriptor de Núvol
Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges
-
Participa en sortejos setmanals i guanya llibres
-
Rep la revista anual en paper
-
Accedeix a la Biblioteca del Núvol
-
Aconsegueix descomptes culturals