Football Leaks (accés documental al futbol)

Ara fa un temps, llegint els diaris esportius em va sobtar trobar-me amb una notícia relacionada amb l’àmbit de la transparència i l’accés documental. En aquesta notícia es parlava del contracte i de les quantitats desglossades del traspàs d’un afamat jugador de futbol en relació amb el club que al seu moment el va fitxar.

Tot seguit, vaig poder observar que la font d’informació provenia d’un portal web que té com a finalitat exposar i donar a conèixer documents “secrets” del món del futbol, un portal anomenat Football Leaks amb més de 500 gigabytes de documents. Amb tot, la vertadera font d’informació es desconeix, ja que aquest tipus d’organització té com a valor principal preservar el seu anonimat.

Però abans de seguir en matèria, ens hem de preguntar, què és un “leak”? El diccionari oficial de Cambridge recull el concepte “leak” com: “filtració, gotera, o forat”. Per tant, quan parlem de Football Leaks estaríem parlant de filtracions d’informació futbolística mitjançant l’accés obert de documentació d’aquest àmbit.

Així, aquestes filtracions d’informació futbolística em van fer reflexionar sobre una relació òbvia, Wikileaks, Vatileaks, i ara Football Leaks. En aquell moment, el primer que vaig rumiar va ser: “Potser l’ombra de Julian Assange és més llarga del que ens pensàvem en un principi”. Seguidament, la reflexió va ser la següent: “Política, religió, futbol (esport de masses), conceptes que malauradament la gran majoria de vegades creuen camins”. Aquests són àmbits de tal magnitud popular que penso que hom pot intuir l’objectiu d’aquests “leaks” d’informació. La resposta és evident, que el seu ressò arribi a un màxim número possible de persones, i talment, que aquestes filtracions tinguin un abast informatiu exponencial i majoritari.

Ara bé, respecte a les diferents organitzacions, crec que no es pot donar una mateixa credibilitat als documents filtrats de, per exemple, Wikileaks, Vatileaks o Football Leaks. Deixo de banda les filtracions de l’organització Vatileaks, però pel que fa a les filtracions de Wikileaks, tal com exposa en Joan Soler Jiménez al seu article anomenat “Wikileaks guanya en credibilitat”, “l’opció de veure el document de la mateixa manera en què va ser produït aporta un valor afegit de credibilitat”, fet que no va ser possible durant les primeres filtracions de l’organització sense ànim de lucre.

Pel que fa a Football Leaks, hem pogut observar alguns exemples de filtracions en què la credibilitat dels documents és més propera a les últimes filtracions de Wikileaks que no pas a les primeres. Això mateix és el que succeeix al cas anteriorment exposat sobre el contracte del jugador de futbol Gareth Bale, a l’igual que a altres casos contractuals més recents, com és el cas de la fallida del fitxatge del porter del Manchester United. F.C. David De Gea pel Reial Madrid C.F. , el qual finalment no es va poder resoldre per “curiosos” problemes informàtics en l’últim moment de possibilitar el transfer documental, De tots dos, podem afirmar que són còpies simples imitatives que es poden descarregar en format PDF. Aquest fet, no va ser possible durant les primeres filtracions de Wikileaks, però l’organització va modificar posteriorment aquest aspecte, i al seu temps, Assange va fer possible l’obertura d’una finestra no tancada a l’actualitat, ans al contrari, una finestra més oberta que mai una dècada posterior al llançament del lloc web al 2006.

D’altra banda, i sense voler entrar en detall sobre lleis i normatives, tot i la transparència i l’accés d’aquests documents, els arxivers i gestors documentals hem de saber reconèixer quins són els límits d’accés d’aquestes filtracions. És a dir, quan parlem de límits parlem sobretot de drets específics i de dades personals. Així, tal com es pot observar als contractes anteriorment esmentats, apareixen algunes dades personals d’actors implicats, sobre les quals podem saber si queden sota el paraigües de la Llei Orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal i d’altres lleis i normes, o pel contrari, aquestes dades personals no resten protegides. És aquí on hem de saber diferenciar si les persones que intervenen en els contractes ho fan com a persones físiques o jurídiques, si preval l’interès públic o el dret dels afectats, i si escau, identificar si aquests documents vulneren els drets d’intimitat, honor i pròpia imatge, entre d’altres. Reitero que no entrarem en detalls sobre aquestes qüestions legals, però sí reivindico la importància del arxiver i gestor documental com a col·laborador i part fonamental d’altres sectors, com per exemple el periodisme, ja que els arxivers també tenim eines i instruments vàlids per poder resoldre aquestes qüestions referents a l’accés dels documents.

En definitiva, creiem necessari reivindicar novament la transparència documental, però des d’una vessant arxivística, ja que es comencen a obrir noves vies d’accés documental en organitzacions i entitats fins ara no explorades. Els arxivers i gestors documentals hem de tenir una vertadera proximitat amb els periodistes i els mitjans de comunicació per tal de col·laborar amb ells i poder oferir la nostra capacitat tècnica i professional. Amb Wikileaks va ser la política, amb Vatileaks la religió, i amb Footballeaks l’esport de masses número 1. Quin serà el pròxim pas?

David Garcia Salazar. Llicenciat en història. Arxiver i gestor de documents.