Valentí Fargnoli. Defensar la memòria gironina

Molt abans que les oficines de turisme, els patronats i les institucions comencessin a reivindicar la Costa Brava i les comarques gironines com un temple sagrat on conviuen natura i patrimoni, ho va fer un fotògraf amb arrels italianes. Durant la primera meitat del segle XX, Valentí Fargnoli va dedicar el seu talent amb la càmera per congelar i immortalitzar els paisatges més emblemàtics d’aquest territori. La ciutat de Girona li dedica ara dues exposicions, coincidint amb el 75è aniversari de la seva mort. Una de les mostres, El paisatge revelat es podrà veure a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona fins al 25 de maig. L’altra, L’art en la fotografia, al Museu d’Història de Girona, fins al 3 de novembre.

“Valentí Fargnoli. El paisatge revelat”, de la Casa de Cultura de Girona.

Durant molts anys, la demarcació de Girona va ser privilegiada per tenir un personatge enamorat de la seva terra. Un defensor del patrimoni i dels orígens. Una persona entregada a l’art i la cultura. Un apassionat del seu ofici. Valentí Fargnoli (1885-1944) va deixar un valor documental inqüestionable, on el testimoni de veïns i treballadors i la forma de viure en pobles, camps i ciutats va quedar imprès en negatius que encara avui reverberen en la història i la memòria col·lectiva. Per això, el Centre de la Imatge de la Diputació, INSPAI, ha muntat una exposició completíssima. En veure Valentí Fargnoli. El paisatge revelat, a la Casa de Cultura, queda clara una cosa: el fotògraf coneixia molt bé el seu entorn. De fet, la família va rodar per l’Empordà (el de baix i el de dalt), fins a instal·lar-se finalment, sembla ser, a Girona.

A banda de peces que et transporten a l’escena de la Girona profunda de principis del segle XX, també podreu trobar 834 plaques de vidre original del fons Valentí Fargnoli. No tenia estudi propi: va ser un fotògraf ambulant, que treballava per encàrrecs, generalment de caràcter privat. Fotografia, art i cultura. Tot junt. En el mateix sac. Agafava la seva càmera fotogràfica plegable i recorria indrets de la província: Palamós, l’Estartit, Pals, Banyoles Camprodon o Besalú, per exemple, i deixant constància de la riquesa paisatgística i territorial de les comarques, racons i paradisos que conformen Girona. Donat aquest caràcter itinerant i dinàmic, Fargnoli va finançar la seva carrera amb la venda de postals que servirien avui per promocionar la marca Costa Brava en qualsevol botigueta arran de mar. També retrats a persones i escenes que fan visible el treball de camp que duia a terme, i que serveixen per fer-nos a la idea, cent anys després, del mode de vida que gastaven els gironins i gironines en una època ja passada.

“Valentí Fargnoli. L’art en la fotografia”, del Museu d’Història de Girona

La fotografia de Fargnoli és honesta. No accepta edulcorants. I no només a causa de la tècnica del seu context. Sinó també gràcies al seu convenciment que la riquesa del territori gironí pagava la pena i que, en gran mesura, la millor manera d’immortalitzar-la era mostrant-la tal com era. En aquest fet se centra l’altra mostra dedicada al fotògraf, anomenada Valentí Fargnoli. L’art en la fotografia. Una exposició que es pot veure al Museu d’Història de Girona. Comissariada per Joan Boadas Raset, a banda de fotografies, també aplega una col·lecció formidable de documents i material amb una riquesa arxivística inqüestionable.

La visita us serà de profit, ja que ensenya autèntiques lliçons històriques, com els efectes de l’espoli nord-americà a una Espanya encara endarrerida pel que fa a la conservació. O anècdotes que us acostaran al personatge. Per exemple, com va prendre partit ingressant al Servei de Conservació i Catalogació de Monuments i al Repertori Iconogràfic. En aquest últim, inicia una relació intensa amb el fotògraf barceloní Adolf Mas (aportant més de 2.000 negatius). Podríem dir que Fargnoli no només va ser un bon fotògraf, sinó també productiu i professionalment hiperactiu.

Com ho era el seu enamorament per Girona, també el catalanisme de Fargnoli era explícit. Algú compromès, tenaç, autoexigent i amb un caràcter, com a mínim professionalment parlant, irreductible. Fargnoli no va ser un patriota, sinó algú que senzillament estimava casa seva. No hi ha pedanteria en la seva manera d’observar i captar la imatge: hi ha sinceritat, respecte i amor. Va destacar, a més, per la seva participació en els llibres Girona (1927), Girona i els seus monuments (1929) i La ciutat de Girona (1929), de Carles Rahola, entre altres títols.

No cada dia es té l’oportunitat de capbussar-se a fons en l’obra i el treball d’una figura com Fargnoli. Ambdues exposicions són complementàries, i us recomanem que les experimenteu en una mateixa jornada. Així podreu passar un dia amb el mestre Valentí i compartir la seva devoció per la natura, l’arquitectura i la vida dels anònims i anònimes que han construït i llaurat, en gran mesura, les terres de Girona.