Tènies del sistema

El projecte es va inaugurar el passat 7 de març amb una performance de l’artista. La instal·lació consisteix en tubs de PVC que simulen canonades i que pengen del sostre.  Gràcies a la vibració de diversos altaveus que es connecten als tubs, aconsegueixen semblar un organisme viu, evocant així a les planàries i les tènies. De fons, la veu enregistrada del poeta recita poemes de caire testimonial, en què aborda el dolor, la violència i els traumes que ha patit. Així, l’artista aconsegueix articular la veu i el cos en la peça.  

Begega explica que la seva intenció era donar a conèixer vivències que han anat construint la seva identitat per treballar al voltant del concepte de testimoniatge i mostrar la dificultat d’alçar la veu quan narrem experiències que ens fan mal. Així, des d’una perspectiva queer, anarquista i sadomasoquista dels cossos, la seva veu és una protesta contra les violències que ha sofert.  “Volia reflectir com, al final, en aquesta societat tots som tènies del sistema i com tots estem construïts i modificats per petites violències o processos traumàtics que ens configuren i ens fan ser d’una manera o d’una altra”. Fantasieja amb la idea de poder ser planària, una espècie de cuc adaptat a l’aigua dolça o salada en entorns naturals, però vol mostrar com en el fons tots som una mica tènies que parasitem els intestins del sistema, xuclant els nutrients que ens mantenen amb vida i deixant-lo malmès, però sense acabar de matar-lo.

El material emprat per recobrir els tubs és el miceli, l’arrel dels bolets i, en alguns casos, la canonada mateixa és substituïda per branques d’arbres. “És llenya que vaig agafar a Astúries, ja que soc d’allà i volia que els meus orígens hi fossin presents”. Begega explica que buscava que la seva peça estigués feta del material industrial de la canonada, ja que la nostra societat és profundament mecanitzada, però que alhora s’hi combinessin altres elements més orgànics. A la instal·lació també hi ha diverses peces de roba penjades que són importants per l’artista, com la caçadora de la seva mare.

Quan Begega va concebre la música que acompanya el projecte, va pensar també en com podia ser ballada.  Així, a l’acte d’inauguració, l’artista performà en directe el text i la música a través de la dansa. El 18 de maig, Begega realitzarà de nou una performance, aquesta vegada amb la companyia de l’artista Amanda Araújo, en el marc de la Nit dels Museus 2024. L’exposició estarà disponible fins al 19 de maig.

Els altres dos guanyadors de la convocatòria PostBrossa 2023-24 són els projectes “Principi, principi, principi” de Mar Reykjavik i “Això no és res”, d’Irena Visa, que també són instal·lacions que parteixen de jocs metafòrics com a base de creació i que donen importància a l’acció.